Estudi de l’accidentalitat provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya Maig 2016 . ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ANY 2014. CLAU: AE-MC-14053 Maig de 2016 Responsables de l’estudi Laia Pou i Ferran Camps (DG d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Departament de Territori i Sostenibilitat - DGIMT) Coordinador Josep Mª Espasa (DGIMT) Direcció tècnica Carme Rosell (Minuartia) Equip tècnic Carles Boronat (Infraestructures.Cat) Marc Fernández Bou (Minuartia) Ferran Navàs (Minuartia) Marina Torrellas (Minuartia) Col·laboradors Tècnics de la DGIMT: Lluís Gorgorió i Ignasi Mataró (SSTT Girona); Daniel Jose Gallego (SSTT Barcelona); Jordi Benet, Josep Ricard i Baltasar Rullán (SSTT Lleida); Lluís Lacruz, Ramon Espinet, Carles Esguevillas i Lidia Garcia (SSTT Tarragona); Carlos Mingote (STM Terres de l’Ebre); Noemí Ferrer, Javier Elvira, Mireia del Val, Josep Maria Mulet, Montserrat Pérez, Gisela Álvarez, Pedro-Luis Mayordomo i Santiago Sanz dels serveis centrals. Infraestructures.Cat: Mònica Laje, seguiment dels treballs. Serveis tècnics de les concessionàries d’infraestructures viàries de la Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior: Agents del Cos de Mossos d’Esquadra i Servei Català de Trànsit. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: Jordi Ruiz-Olmo, Subdirector General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, Maria Josep Vargas, Cap d'Àrea d'Activitats Cinegètiques, Montse Rubio, Òscar Sans, Josep Maria López i Ramon Alturo. MINUARTIA | Av. Diagonal, 523, 5a planta | 08029 Barcelona | Tel. 935 140 860 | www.minuartia.com ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS MEMÒRIA 6.2 Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) .....................................................................39 Sumari executiu ......................................................................................................................................................i 7 Efectivitat de les mesures aplicades en TCAU identificats el 2012 a la xarxa de carreteres de la 1 Introducció i objecte de l’estudi......................................................................................................................1 Generalitat....................................................................................................................................................... 47 1.1 Presentació i context de l’estudi .................................................................................................................1 7.1 Mesures aplicades en els trams avaluats ................................................................................................ 47 1.2 Antecedents................................................................................................................................................1 7.2 Avaluació de l’efectivitat de les mesures ................................................................................................. 47 1.3 Objectius.....................................................................................................................................................2 8 Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de la xarxa de carreteres de la Generalitat ...................51 2 Metodologia.......................................................................................................................................................3 8.1 Descripció general de mesures aplicables per reduir la sinistralitat provocada per ungulats .................51 2.1 Fonts d’informació sobre accidents i altres incidències causades per animals .........................................3 8.2 Proposta de mesures per reduir la sinistralitat en els TCAU...................................................................53 2.2 Integració d’informació dels registres i mostra avaluada pel quinquenni 2010-2014 ................................5 8.3 Procediments d’inspecció i registre en els TCAU i en accidents mortals i greus ....................................56 2.3 Georeferenciació i identificació d’espècie implicada..................................................................................6 8.4 Cost de les mesures proposades en els TCAU.......................................................................................56 2.4 Anàlisi de la informació per caracteritzar la sinistralitat amb animals........................................................7 9 Seguiment, avaluació i millora del coneixement ........................................................................................59 2.5 Determinació de trams de concentració d’accidents amb animals i amb ungulats....................................7 9.1 Millora dels procediments de registre de dades i coordinació entre les administracions implicades...... 59 2.6 Informació complementària ........................................................................................................................9 9.2 Proposta d’indicadors de seguiment........................................................................................................ 60 3 Àmbit d’estudi i característiques de la xarxa viària a Catalunya...............................................................11 9.3 Informació als conductors ........................................................................................................................61 4 Caracterització de l’accidentalitat amb animals a la xarxa de carreteres de la Generalitat ...................15 9.4 Innovació.................................................................................................................................................. 61 4.1 Evolució de la sinistralitat amb animals....................................................................................................15 10 Conclusions.................................................................................................................................................... 63 4.2 Gravetat dels accidents ............................................................................................................................17 11 Bibliografia consultada.................................................................................................................................. 65 4.3 Tipologia dels accidents amb víctimes.....................................................................................................18 4.4 Fauna implicada en els accidents ............................................................................................................20 4.5 Distribució mensual i horària de la sinistralitat .........................................................................................24 ANNEXOS 4.6 Costos de l’accidentalitat amb animals i legislació sobre responsabilitat per accidents provocats Annex 1. Informació continguda als arxius de dades que s’han utilitzat a l’estudi. per espècies cinegètiques ........................................................................................................................27 Annex 2. Caracterització de l’accidentalitat amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014). 5 Localització dels accidents amb animals a Catalunya ...............................................................................31 Annex 3. Estadístiques generals sobre sinistralitat viària a Catalunya. Annex 4. Fitxes descriptives dels trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) d’atenció 5.1 Distribució territorial dels accident amb animals a Catalunya..................................................................31 prioritària a la xarxa de vies de la Generalitat de Catalunya. 5.2 Característiques de les vies on s’han produït els accidents ....................................................................36 Annex 5. Catàleg de mesures per reduir la sinistralitat en trams de concentració d’accidents amb 6 Trams de concentració d’accidents amb animals i amb ungulats a la xarxa de carreteres de la ungulats (TCAU). Generalitat .......................................................................................................................................................39 6.1 Trams de concentració d’accidents amb animals (TCAA) .......................................................................39 ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 MEMÒRIA MEMÒRIA Sumari executiu Els accidents provocats per animals constitueixen només una petita porció del total d’accidents amb Les mesures destinades a reduir la sinistralitat s’integren en el Pla de millora de la seguretat viària als víctimes que es produeixen a Catalunya (al voltant de l’1%). No obstant això, el fort augment que estan TCAU, i contemplen tant l’aplicació de noves actuacions com el manteniment o reforç de les ja aplicades. experimentant en els darrers anys, la notable inversió de recursos que implica la gestió del conflicte i les Les actuacions que es proposen han tingut en compte els resultats de l’avaluació de les mesures que es peculiaritats que tenen aquest tipus d’accidents, en justifiquen la necessitat d’un estudi detallat que van implementar a partir de l’estudi realitzat el 2012, i que ara s’ha avaluat. permeti avançar en l’aplicació de mesures per reduir aquest tipus de sinistralitat. L’actualització del Catàleg de mesures per reduir la sinistralitat en trams de concentració d’accidents amb Cada any s’enregistra a la xarxa de vies interurbanes titularitat de la Generalitat de Catalunya una mitjana ungulats completa l’estudi així com també les actuacions de seguiment de l’evolució de l’accidentalitat de 1.067 accidents en què es veuen implicats animals, un 7% dels quals causen víctimes. En el període amb animals que permetrà continuar l’avaluació de l’efectivitat de les mesures aplicades. 2010-2014 els accidents amb implicació d’animals han augmentat un 35% respecte l’anterior període avaluat (2007-2011) i l’augment és del 16% entre els que han causat víctimes. Aquesta forta tendència ascendent contrasta amb la reducció que mostren el total d’accidents amb víctimes enregistrats a Catalunya en aquest període. L’augment d’accidents amb ungulats, s’està produint arreu d’Europa i s’atribueix a l’expansió de les poblacions de senglar i de cèrvids, combinat amb l’increment d’extensió i intensitat d’ús de la xarxa viària. A Catalunya, malgrat les mesures aplicades en els darrers anys, l’accidentalitat provocada per animals continua augmentant sent la principal causa la forta expansió de les poblacions de senglar, i el canvi d’hàbits d’aquesta espècie, cada vegada més abundant en zones planes humanitzades on la densitat de xarxa viària és més important. El 94% del total d’accidents amb animals els causen ungulats (bàsicament senglar i cèrvids) fet que justifica una anàlisi particularitzada d’aquest grup de fauna. El senglar és l’espècie més conflictiva; està implicat en el 86% dels accidents amb animals dels quals es coneix l’espècie. Els accidents amb animals en general, i amb ungulats en particular, mostren una forta concentració estacional (prop del 60% dels accidents es produeix durant els mesos de setembre a gener) i horària (el 55% té lloc entre les 7 del vespre i les 12 de la nit). Aquest patró està associat principalment a l’ecologia i comportament de les principals espècies implicades i, en particular, del senglar. El cas més freqüent d’accident amb animal a les carreteres titularitat de la Generalitat és un sinistre provocat per un senglar que té lloc en una carretera convencional de calçada única. Es produeix per xoc contra l’animal, durant el mes de novembre, entre les 9 i les 10 de la nit. No causa víctimes i té un cost mitjà de 8.850 € incloent tots els costos associats a l’accident. La distribució dels accidents provocats per animals en el conjunt de carreteres catalanes mostra una elevada dispersió i una notable asimetria regional, essent els àmbits territorials de Comarques gironines i de Ponent els que concentren el major nombre d’accidents. La Noguera, la Selva, el Bages, l’Alt Empordà i el Segrià són les comarques que mostren una major sinistralitat amb animals. A la xarxa de vies de la Generalitat de Catalunya s’han identificat 158 Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU) on els accidents estan provocats principalment per senglar i cèrvids, i que sumen en total 109 km de vies on s’han produït el 31% dels accidents amb ungulats. 36 d’aquests trams han estat qualificats de ‘prioritaris’, degut a que el nombre d’accidents que s’hi enregistren és particularment alt i mostren una important recurrència o gravetat dels sinistres. i Objectius i metodologia Caracterització de l’accidentalitat amb animals a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya L’objectiu de l’estudi és la caracterització de la sinistralitat causada per accidents amb animals a Catalunya i la proposta de mesures per reduir el nombre d’accidents que tenen lloc per aquesta causa en 1. Durant el període 2010-2014, s’ha enregistrat una mitjana anual de 1.067 accidents causats per animals a els trams de concentració d’accidents de les carreteres de la xarxa interurbana de la Generalitat de la xarxa de carreteres interurbanes titularitat de la Generalitat (5.335 accidents en els cinc anys). Al llarg Catalunya. del període d’estudi aquest tipus d’accidents han augmentat un 56% (de 788 accidents enregistrats el 2010 a 1.226 el 2014) i l’increment és del 35% si es compara la mitjana del període amb l’anterior període Per a la realització de l’estudi s’ha portat a terme una anàlisi global de la sinistralitat causada per animals d’estudi (2007-2011). Els accidents amb ungulats mostren una tendència similar ja que són els principals en el conjunt de carreteres de Catalunya i, a partir de la comparativa de totes les dades s’ha elaborat una causants de la problemàtica. definició estadística per a la identificació dels trams de concentració d’accidents amb animals. El tractament de la informació s’ha fet tenint en compte la distribució geogràfica, horària i estacional dels 2. Els sinistres amb víctimes amb implicació d’animals suposen l’1% del total d’accidents amb víctimes accidents, així com les espècies d’animals que els han causat. Posteriorment, l’estudi s’ha centrat en els enregistrats a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Entre 2010 i 2014 s’han enregistrat una mitjana trams de concentració d’accidents de la xarxa viària de la Generalitat, identificant els trams de anual de 71 accidents amb víctimes. Suposen el 7% dels accidents amb animals concentració d’accidents per animals (TCAA), i entre aquests, els que en concentren un major nombre 3. Dels 5.335 accidents on s’han vist implicats animals que han tingut lloc a la xarxa de vies interurbanes de d’accidents provocats per ungulats (TCAU). A partir de la diagnosi s’han proposat mesures correctores la Generalitat de Catalunya, en el 51% de casos no es coneix l’espècie implicada; el 45% foren provocats que s’aplicaran en aquests trams i que constitueixen el Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de per fauna salvatge i el 4% restant per animals domèstics. L’alta proporció de sinistres en els quals no es la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. coneix l’animal implicat en l’accident dificulta la realització de diagnosis acurades a partir d’aquestes dades. Dels 356 accidents amb víctimes el 73% foren provocats per fauna silvestre i el 22% per animals Pel període 2010-2014 s’han comptabilitzat un total de12.193 registres d’incidències amb animals a la domèstics; en aquest cas la proporció de sinistres en els quals no es coneix l’espècie és molt menor, un xarxa viària de Catalunya, 8.267 dels quals es corresponen a accidents (5.335 a la xarxa de de vies 6%. interurbanes titularitat de la Generalitat de Catalunya) i 3.926 a altres incidències (principalment recollida de cadàvers d’animals per part dels equips de manteniment de les vies). 4. Els ungulats (senglar i cèrvids), provoquen el 94% dels accidents en què s’hi veuen implicats animals salvatges i el 98% dels que causen víctimes. L’espècie que més accidents provoca és el senglar, que es L’anàlisi de dades de 8.179 accidents georeferenciats ha permès la identificació de trams de concentració veu implicat en el 86% del total d’accidents amb fauna salvatge i en el 90% dels que causen víctimes. d’accidents amb animals, i amb ungulats en particular. El nombre i localització de trams de concentració 5. La major part d’accidents en que s’han vist implicats animals domèstics han estat provocats per gossos d’accidents amb ungulats s’ha comparat amb els resultats de l’anterior estudi de 2012 i s’ha avaluat (82%) i també destaquen els causats per cavalls i gats, amb el 7% i 6% respectivament. l’efectivitat de les mesures aplicades a partir de les recomanacions d’aquest treball. 6. Els accidents mortals i amb ferits greus han estat provocats per les següents espècies: Les fonts d’informació que han aportat informació sobre els accidents amb animals que han tingut lloc a - 3 accidents mortals amb senglar, gos i cavall. les carreteres de Catalunya han estat la base de dades CIT (Concentrador d’Informació de Trànsit del - 9 accidents amb ferits greus: 3 amb senglar, 2 amb gos, 1 amb guineu, 1 amb vaca, 1 amb gat i 1 Cos de Mossos d’Esquadra, Departament d'Interior), la base de dades de col·lisions amb ungulats (Àrea amb un animal que no fou identificat. d’Activitats Cinegètiques del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), les bases de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes pels Serveis Jurídics del DTES i el DARP, i 7. La forta expansió de les poblacions de senglar (espècie causant del major nombre de sinistres) unida als la base de dades SIDAT (Sistema Integral de recollida de Dades d’Accidents de Trànsit del Servei Català canvis de comportant de l’espècie, que mostra una creixent habituació i ocupació dels ambients de Trànsit, Departament d'Interior). humanitzats, en els quals trobem major densitat de xarxa viària, seria la principal causa que explica l’escalada de la sinistralitat viària causada per animals a les carreteres catalanes. També s’ha considerat la informació sobre incidències amb animals aportada pels equips de conservació 8. Els accidents amb cabirol, tot i que suposen un baix percentatge (4,3% del total amb ungulats), s’han dels Serveis Territorials de la DGIMT i el Centre de Control de Carreteres de Vic, així com de les entitats doblat entre els períodes 2007-2011 i 2010-2014. En molts països d’Europa aquest petit cèrvid és el que gestionen vies titularitat de Generalitat de Catalunya per completar les dades d’alguns sinistres. principal ungulat causant de sinistralitat viària. L’espècie està mostra una important expansió a Catalunya i en el futur es podria produir un fort augment en el nombre d’accidents, paral·lel al creixement de poblacions de l’espècie. 9. Els accidents causats per animals mostren uns patrons molt marcats de distribució estacional i horària, diferents als que mostra l’accidentalitat general, i que estan vinculats a l’ecologia i el comportament dels animals salvatges implicats en els sinistres. En particular, els ungulats són d’hàbits crepusculars i nocturns i augmenten els seus desplaçaments a la tardor i l’hivern, quan coincideixen el període principal de zel de la major part d’espècies i el període hàbil de caça. Aquest factor, de forta concentració ii estacional dels accidents, es té en compte en l’estratègia de gestió i en les mesures aplicades per reduir 17. Les Comarques gironines són l’àmbit territorial on es localitzen la major part de TCAU (60, dels quals 12 del conflicte. prioritaris) seguit dels àmbits de Ponent, Comarques Centrals i àmbit Metropolità de Barcelona (amb entre 20 i 30 TCAU cadascun) d’ells. 10. Entre setembre i gener (ambdós inclosos) es concentra prop del 60% de l’accidentalitat causada per animals. Aquesta marcada concentració estacional s’explica principalment pel comportament del senglar que augmenta els seus desplaçaments en aquests mesos, coincidint amb el seu període principal de zel i Avaluació de l’efectivitat de les mesures aplicades en trams de concentració amb la caça. d’accidents amb ungulats identificats l’any 2012 11. La major conflictivitat es produeix al vespre i a les primeres hores de la nit. Entre les 19h i les 24h es concentren el 55% dels accidents i aquest patró s’assimila a l’observat en els sinistres causants de 18. S’ha portat a terme l’avaluació de l’efectivitat de les mesures aplicades en una mostra de 110 TCAU víctimes. L’augment del risc en aquest període s’atribueix a que se solapen l’inici del període d’activitat identificats en l’estudi de 2012 (la major part aplicades durant l’any 2013). Concretament: diària del senglar (que és bàsicament crepuscular i nocturn) amb unes hores on els fluxos de mobilitat de - Instal·lació/revisió del tancament perimetral combinada amb passos de fauna: 4 TCAU avaluats, tots vehicles són alts. ells prioritaris. 12. El cost total mitjà d’un accident causat per animals a la xarxa viària titularitat de la Generalitat de - Gestió de la vegetació dels marges de la via (acompanyada de senyal normalitzat P24): 6 TCAU Catalunya és de 8.850 €/accident incloent tots els costos, també els associats a víctimes. De mitjana en el avaluats, tots ells prioritaris. període 2010-2014 els costos derivats del accidents amb animals en aquestes carreteres han suposat - Combinació de gestió de la vegetació dels marges amb senyalització advertidora reforçada: 6 TCAU uns 9.500.000 €/any. avaluats, tots ells prioritaris. - Senyalització normalitzada d’advertiment de risc de presència d’animals salvatges (senyal P24): 94 13. Una particularitat d’aquest tipus de sinistres és que comporten fortes inversions de recursos jurídics i TCAU avaluats, cap d’ells prioritari. administratius, tant en patrulles policials i d’equips de conservació com per atendre les reclamacions patrimonials que les companyies d’assegurances dirigeixen tant a les administracions gestores de 19. En el 75% dels trams avaluats (82 de 110) la taxa anual d’accidents amb ungulats s’ha reduït entre abans carreteres, com les de medi natural, i també als titulars dels terrenys cinegètics. Altres factors que cal i després de l’execució de les mesures; la reducció mitjana en aquests trams és del 75%. La variació en la sumar a la conflictivitat generada per aquest tipus d’accidents és la necessitat de recollir i donar taxa anual d’accidents amb ungulats difereix notablement en funció de la mesura aplicada; la tractament a les carcasses dels animals morts (s’estima que es generen unes 30 tones anuals de senyalització normalitzada P24 sense cap mesura addicional, és l’actuació menys efectiva amb un cadàvers d’animals) i de mobilitzar personal per al sacrifici dels animals que queden ferits (bàsicament augment global del 5% de la sinistralitat amb ungulats en el conjunt de trams avaluats on s’aplica aquesta ungulats), tasca que sovint porten a terme agents forestals o caçadors. mesura; el tancament perimetral dirigint els animals cap a estructures transversals per on poden creuar la carretera aconsegueix un 100% de reducció de la sinistralitat amb ungulats en els 4 trams avaluats; la Localització dels accidents amb animals a Catalunya i identificació de trams de gestió de marges acompanyada o no, de senyalització reforçada temporal, que es va plantejar com a concentració d’accidents a la xarxa de carreteres de la Generalitat mesura experimental l’any 2012 per mitigar el conflicte en vies de calçada única on el tancament perimetral no fos adequat, aconsegueix una notòria reducció de la sinistralitat propera al 60%. Aquests 14. Els accidents amb animals que s’han produït a les vies titularitat de la Generalitat de Catalunya suposen resultats es consideren preliminars ja que cal ampliar el nombre d’anys de seguiment per obtenir resultats el 65% del total registrat a Catalunya. Del que resta, el 25% es produeix en vies que gestiona l’Estat i el més concloents. 10% les diputacions. Proposta de mesures per reduir l’accidentalitat provocada per animals 15. Considerant tots els accidents amb animals que es produeixen a Catalunya, els àmbits territorials que concentren un major nombre d’accidents són els de Comarques gironines (25%) i de Ponent (19%). En el 20. El Pla de millora de la seguretat viària als trams de concentració d’accidents amb ungulats de la xarxa de cas dels accidents amb ungulats, en relació a la longitud de vies, la Noguera i el Pla de l’Estany són les la Generalitat de Catalunya està en aplicació des de la seva definició a l’estudi de 2012. Contempla comarques que mostren un major nombre d’accidents, seguides del Gironès, la Selva, el Baix Empordà, diversos tipus de mesures, que es seleccionen segons les circumstàncies concretes de cada tram i que el Segrià i el Pallars Jussà. s’han incorporat al ‘Catàleg de mesures per reduir la sinistralitat en els Trams de Concentració 16. A partir de l’anàlisi de la localització dels sinistres en els quals s’han vist implicats animals s’han identificat d’Accidents en Ungulats’. els trams de concentració de accidents amb animals (TCAA) i específicament amb ungulats (TCAU) a la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya. En total s’han identificat 158 TCAU, on es concentren el 31% 21. El tipus de mesures que es proposa aplicar donen continuïtat a les que ja s’han implantat, i també s’han del total de sinistres provocats per ungulats (705) en prop del 2% d’extensió de vies (109 km). D’aquests considerat altres possibles mesures experimentals. S’han diferenciat tres tipus d’actuacions a) mesures TCAU, 36 han estat qualificats de ‘prioritaris’, en presentar una problemàtica més intensa i recurrent que bàsiques: les més àmpliament aplicades; senyalització advertidora per presencia de risc de presència de la resta de trams; integren el 12% del total d’accidents amb ungulats en només 38 km de vies. fauna salvatge (P24) i tancaments perimetrals combinats amb passos de fauna, b) mesures en avaluació; gestió de marges, i senyalització advertidora reforçada combinada amb gestió de marges i c) mesures experimentals: noves tècniques que s’estan assajant en altres països i de les quals es proposa analitzar la viabilitat de la seva aplicació. iii 22. Globalment per als 158 TCAU identificats en aquest estudi s’ha proposat l’aplicació de: - tancaments perimetrals (instal·lació o revisió i reforç) en 32 TCAU (10 dels quals prioritaris) - senyalització advertidora normalitzada (P24) en 95 TCAU (cap d’ells prioritari) - senyalització advertidora temporal combinada amb gestió de marges en 25 TCAU (22 dels quals prioritaris) - gestió de marges en 6 TCAU (4 dels quals prioritaris). En general, en els TCAU identificats al 2012 que mantenen la qualificació es manté la mateixa mesura en aplicació, per completar l’avaluació de la seva efectivitat. Amb el mateix objectiu, es mantindrà la senyalització P24 als 76 TCAU identificats el 2012 que en l’actual estudi no han rebut aquesta qualificació. Seguiment, cooperació i millora del coneixement 23. L’estratègia de gestió adaptativa del conflicte es completa amb un seguit de propostes destinades a millorar la cooperació entre les administracions i altres entitats implicades en el registre de dades i la gestió de carreteres, tràfic i fauna salvatge. També s’ha ampliat el sistema d’indicadors d’accidentalitat amb animals que facilitarà el seguiment de l’evolució del nombre de sinistres provocats per animals -i en particular amb ungulats-, així com de les mesures aplicades i dels resultats de l’avaluació d’efectivitat. 24. Finalment, es proposa impulsar accions d’informació als conductors, així com d’innovació i R+D per a l’experimentació de nous sistemes de registre i anàlisi de les dades, i assaig de noves mesures experimentals. En aquest sentit es proposa ampliar la cooperació en l’àmbit internacional, ja iniciada durant els darrers anys. iv tenen el seu càrrec la gestió de la fauna salvatge) i als titulars dels terrenys cinegètics, que al seu torn reclamen la intervenció de les administracions per resoldre el conflicte. En conjunt doncs, l’accidentalitat per animals genera uns alts costos i causa una notòria conflictivitat que justifica una anàlisi particular, separada de la resta d’accidents, i el disseny d’actuacions específiques destinades a reduir aquest tipus d’accidents. Introducció i objecte de l’estudi La reducció del nombre d’accidents provocats per animals es pot afrontar des de l’àmbit de la gestió de la xarxa viària, a partir una estratègia basada en el coneixement de la localització dels trams de concentració d’accidents amb animals, i en l’aplicació de mesures específiques, adequades a les 1.1 Presentació i context de l’estudi característiques de cadascun d’aquests trams. Aquestes actuacions per reduir la sinistralitat en els trams de concentració d’accidents es van proposar i s’han aplicat, a partir de l’estudi de 2012 i es van L’estudi que es presenta és una actualització de l’estudi sobre sinistralitat causada per animals a seleccionar entre les d’efectivitat avalada tant per seguiments portats a terme a Catalunya, com arreu del Catalunya realitzat l’any 2012, avaluant les dades del quinquenni 2010-2014. món. També es va apostar per aplicar, en vies convencionals, mesures experimentals de gestió de marges i senyalització reforçada avalades per precedents d’èxit o per indicis que podien ser efectives en Els accidents causats per animals constitueixen una problemàtica creixent durant les ultimes dècades a publicacions científiques i tècniques. Aquest conjunt de mesures han estat objecte d’avaluació de la seva les carreteres de Catalunya, d’igual manera que a la major part de països d’Europa. Arreu del continent efectivitat i a partir dels resultats (que es consideren preliminars ja que es compta només amb 2 anys de són els ungulats els principals causants d’aquesta problemàtica, i particularment el senglar (Sus scrofa), seguiment posterior a l’aplicació de la mesura en la major part de trams) s’ha adaptat l’estratègia de el cabirol (Capreolus capreolus), el cèrvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i, l’ant (Alces alces), gestió del conflicte. aquest darrer als països nòrdics. Les estimes realitzades al 1996 xifraven en més de 500.000 els accidents provocats per ungulats cada any a Europa causant un total d’uns 300 morts i de 30.000 ferits, i amb uns costos de més de 1 bilió de dolars (Groot Bruinderink & Hazebroek 1996). Però les darreres 1.2 Antecedents estimes publicades dupliquen la xifra i estimen que cada any es produeixen a Europa més de 1 milió d’accidents provocats per ungulats (Langbein et al 2011). El primer estudi que abordà aquesta problemàtica a nivell del conjunt de Catalunya fou elaborat per Padrós (2004), que analitzà un total de 1.509 accidents causats per senglar a Catalunya en set anys Les causes de l’augment d’aquest tipus d’accidents s’atribueix a l’increment dels dos factors implicats: per (1997- 2004). També l’any 2004, el Departament de Medi Ambient i Habitatge elaborà l’Inventari dels una banda, l’augment de fluxos de mobilitat que ha comportat un augment de l’extensió i de la intensitat trams i punts quilomètrics de les carreteres de Catalunya on es produeixen amb més freqüència accidents d’ús de la xarxa viària, i per altra banda, l’espectacular creixement de les poblacions de moltes de les provocats per la fauna salvatge de caça major (ungulats) en el qual s’analitzaren 1.566 col·lisions de espècies d’ungulats arreu d’Europa, i que està sent particularment notòria en el cas del senglar i del vehicles amb ungulats ocorregudes a Catalunya entre els anys 1997 a 2004 i s’identificaren un total de 69 cabirol. trams de carretera on es concentraven un mínim de 4 accidents per aquesta causa. El mateix departament encarregà l’any 2005 l’elaboració d’un estudi centrat en les carreteres de les comarques A Catalunya, i malgrat que en els darrers anys la intensitat de trànsit havia davallat, l’accidentalitat gironines (Minuartia 2005). causada per animals continua augmentant. Una de les principals causes d’aquest increment és l’expansió de les poblacions de senglar (principal espècie implicada), combinada amb un canvi d’hàbits de l’espècie, La diagnosi que es porta a terme parteix de la base de dos estudis precedents: que ha passat de colonitzar zones de muntanya, a ser present, fins i tot abundant, a les planes conreades i als espais periurbans (o urbans). Aquesta presència del senglar en zones planes, humanitzades on la - L’any 2007 es va elaborar l’Anàlisi de les col·lisions amb ungulats a les carreteres de Catalunya, densitat de xarxa viària és important és un factor que està afavorint la intensitat del conflicte. conjuntament pels aleshores Departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). En aquest treball s’analitzaren 3.057 col·lisions de vehicles L’accidentalitat causada fauna salvatge, malgrat que constitueix una petita porció del total d’accidents amb ungulats ocorregudes entre els anys 2000 i 2006 i s’identificaren un total de 178 Trams de amb víctimes, mostra particularitats que en justifiquen una anàlisi particular. En primer lloc, en destaca la Concentració de Col·lisions amb Ungulats. D’aquests trams, 36 es designaren d’atenció prioritària, i seva forta tendència ascendent, contrària a la que s’observa en l’accidentalitat global, que s’ha aconseguit es realitzà una proposta d’aplicació de mesures correctores per a cada tram per reduir aquesta reduir en els darrers anys a Catalunya; en segon lloc, cal subratllar el fet que aquesta problemàtica problemàtica. A partir d’aquesta diagnosi es van emprendre actuacions en els trams de major genera una notable mobilització de recursos humans, i no únicament de conservació de carreteres i sinistralitat; l’avaluació de la reducció de l’accidentalitat aconseguida en molts dels trams on s’han policials, sinó que involucra sovint a caçadors i agents forestals que s’hi veuen implicats quan cal aplicat les mesures, va constituir una primera base per a la proposta de noves actuacions. sacrificar animals ferits; en tercer lloc, no és menyspreable la inversió de recursos administratius i jurídics, ja que les companyies d’assegurances presenten reclamacions per danys patrimonials a les - L’any 2012 el DTES, a través d’Infraestructures.Cat, va portar a terme l’Estudi de l’accidentalitat administracions (siguin les competents en la gestió de les carreteres o, amb menor freqüència, a les que provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, que 1 avaluà dades de 6.123 accidents enregistrats en el quinquenni 2007-2011 amb implicació d’animals, i en el qual es va aplicar una metodologia similar a l’aplicada en el present estudi. En aquest treball s’ampliaren les fonts de dades; partint de les recopilades pels agents de trànsit del Cos de Mossos d’Esquadra (en endavant CME), es van completar amb les incorporades a les bases de dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (en endavant DARP), del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) i dels serveis jurídics i equips de conservació de vies, tots ells vinculats al Departament de Territori i Sostenibilitat (en endavant DTES). La integració d’aquesta informació va permetre identificar 143 Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU), 18 dels quals foren qualificats de ‘prioritaris’. Aquest estudi també va incorporar l’anàlisi de l’efectivitat de les mesures aplicades a partir de la diagnosi de 2007, i fou la base per a l’elaboració d’un Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. 1.3 Objectius L’objectiu general de l’estudi és caracteritzar la sinistralitat amb implicació d’animals a la xarxa de vies interurbanes gestionada per la Generalitat de Catalunya i proposar mesures per reduir el nombre d’accidents que tenen lloc per aquesta causa en els trams de concentració d’accidents causats per ungulats (senglar i cèrvids). Els objectius concrets es detallen a continuació: i. Caracteritzar la problemàtica generada per accidents amb animals en llibertat a la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya en el quinquenni 2010-2014 i avaluar els costos de l’accidentalitat amb animals. ii. Recopilar dades sobre altres incidències causades per animals a les mateixes vies i enregistrades pels equips de manteniment encarregats de la gestió de les vies. iii. Actualitzar la identificació de Trams de Concentració d’Accidents amb Animals (TCAA), i amb ungulats en particular (TCAU). iv. Avaluar l’efectivitat de les mesures aplicades en els trams de concentració d’accidents amb ungulats identificats en l’estudi de l’any 2012. v. Actualitzar el Catàleg de mesures aplicables per reduir la sinistralitat en trams de concentració d’accidents amb ungulats. vi. Actualitzar la proposta d’actuacions destinades a reduir la sinistralitat en els trams de concentració d’accidents amb ungulats, que integren el Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de la xarxa de la Generalitat de Catalunya. vii. Redactar procediments per al seguiment i avaluació de l’efectivitat de les mesures aplicades per augmentar la seguretat als TCAU, així com per a la definició d’actuacions a portar a terme en funció de l’evolució de la sinistralitat. 2 L’actualització de la base de dades ha incorporat també noves fonts d’informació que han aportat registres dels anys 2012 a 2014 sobre incidències amb animals a la xarxa titularitat de la Generalitat. Es tracta de dades d’alt interès en la gestió d’aquest tipus de sinistralitat, tot i que moltes d’elles no siguin pròpiament accidents; la major part de casos corresponen a recollides de cadàvers d’animals als vorals i calçades de les vies. Aquestes dades no han estat avaluades en el present estudi Metodologia tot i que s’han depurat i integrat a la base de dades per a facilitar la seva consulta i també han aportat informació complementària en alguns dels accidents enregistrats per altres fonts. Concretament han aportat la identificació de l’espècie per a 793 accidents. Amb aquesta incorporació la base ha passat a anomenar-se ‘Incidències amb animals en llibertat’ (DTES, 2015) segons es detalla a la Figura 2.1. 2.1 Fonts d’informació sobre accidents i altres incidències causades per animals Les dades sobre incidències han estat aportades pels gestors de vies titularitat de Generalitat de A l’estudi realitzat l’any 2012 es va elaborar la base de dades ‘Accidents amb animals en llibertat’ Catalunya; concretament es tracta de les següents fonts d’informació (el nombre de registres avaluats i (DTES, 2012) que integrava la informació sobre sinistres amb implicació d’animals enregistrats de 2007 a els que finalment s’han incorporat a la base de dades per a cadascuna de les fonts, es detallen a la Taula 2011 a tot el conjunt de la xarxa viària de Catalunya. Aquest fitxer s’ha actualitzat incorporant les dades 2.2 i els camps que inclouen s’indiquen a l’Annex 1): del període 2012 a 2014 també de tota la xarxa viària catalana, i procedents de les fonts d’informació que es detallen a continuació (el nombre de registres avaluats i els que finalment s’han incorporat a la base de - Base de dades d’Incidències amb animals del CCCV (Centre de Control de Carreteres de Vic). dades d’accidents per a cadascuna de les fonts, es detallen a la Taula 2.1 i els camps que inclouen Aplicació on s’enregistren incidències a les carreteres que es notifiquen al centre. Les dades dels s’indiquen a l’Annex 1): anys 2013 i 2014 disposaven del camp ‘Descripció’ que permet seleccionar que es tracta d’una incidència amb animals (categories ‘Animal en llibertat’ i ‘Animal domèstic’, per a incidències amb - Base de dades CIT (Concentrador d’Informació de Trànsit del Cos de Mossos d’Esquadra, fauna salvatge i animals domèstics, respectivament). En el cas de l’any 2012, no es disposava Departament d'Interior). Per a l’elaboració de l’estudi, el CME facilità un extracte dels accidents d’aquestes categories en l’esmentat camp d’informació i s’han seleccionat els registres en les quals d’aquesta base de dades la causa dels quals era ‘Irrupció animal en calçada’. En aquests registres s’indicava als camps ‘Tipus d’incidència’, ‘Descripció’ i ‘Observacions’ textos relacionats amb animals no constava la identificació de l’espècie implicada en l’accident. (s’ha inclòs a la cerca ‘animal’, ‘mort’, ‘senglar’, ‘cabirol’, ‘gos’ entre altres). La major part de les incidències enregistrades pel centre es refereixen a recollida de cadàvers d’animals; únicament 18 - Base de dades de col·lisions amb ungulats (Àrea d’Activitats Cinegètiques del Departament registres (0,5%) es refereixen a presència d’animals vius i també s’han inclòs a la base de dades d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació). Creada a partir de la base elaborada en el marc global. de l’estudi DMAH i DPTOP (2007). Conté dades d’accidents amb implicació d’ungulats recopilades per tècnics del propi DARP i agents rurals. Bona part dels registres provenen de les consultes - Informació aportada per empreses concessionàries de vies. S’han integrat a la base de dades realitzades per companyies asseguradores que sol·licitaren informació sobre els titulars de les àrees global la informació sobre accidents causats per animals a les vies titularitat de la Generalitat cinegètiques dels llocs on es van produir els accidents, amb l’objectiu de presentar reclamacions pels gestionades per 7 empreses (AUCAT, AUTEMA, CEDINSA, EIX DIAGONAL, INVICAT, REUS- danys dels sinistres. La integració d’aquestes dades va requerir desplaçaments a les oficines dels ALCOVER i TÚNELS BARCELONA CADÍ). serveis territorials del DARP a Barcelona i a Girona per tal d’enregistrar la informació que no estava disponible en suport digital. Finalment, s’han considerat (tot i que finalment no s’han incorporat a la base de dades global) les dades aportades pels equips de conservació de vies gestionades directament per la Generalitat. Es tracta - Bases de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes pels Serveis Jurídics de 2.118 registres d’incidències (principalment de l’any 2014), aportades pels Parcs de Conservació de de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre (en endavant DGIMT) i del DARP per Reus i del conjunt de Parcs dels Serveis Territorials a Barcelona (Parcs d’Argentona, Barcelona est, accidents de circulació causats per animals. Barcelona oest, Berga, Igualada, Sabadell, Vic i Viladecans; vegeu Taula 2.2.). Aquestes dades han permès completar la identificació de l’espècie implicada en 15 registres reportats també per d’altres fonts - Base de dades SIDAT (Sistema Integral de recollida de Dades d’Accidents de Trànsit del d’informació. Servei Català de Trànsit, Departament d'Interior). Aplicació informàtica on s’enregistren els accidents amb víctimes (mortals, greus i lleus) ocorreguts a la xarxa viària catalana i sigui quina sigui En resum, s’ha gestionat un volum de 39.257 registres sobre accidents ocorreguts a tot Catalunya durant la seva causa. Es seleccionaren els accidents en els que s’indicava com a causa ‘Xoc amb animal a els anys 2012 a 2014, i de 10.751 registres d’altres incidències amb animals de la xarxa de vies de la calçada’) i s’incorporà la informació relacionada amb la gravetat per completar els registres de la Generalitat (vegeu la Taula 2.1 i la Taula 2.2). A partir de la comparació i depuració de dades s’han resta de fonts d’informació. incorporat a la base de dades global un total de 9.432 nous registres corresponents període 2012- 2014 (5.506 corresponent a accidents amb animals de tota la xarxa viària catalana i 3.926 a altres incidències causades per animals a la xarxa de Generalitat). La base de dades global conté un total de 3 15.555 registres del període 2007 a 2014, dels quals 12.193 corresponen al quinquenni avaluat en aquest Taula 2.2 Incidències amb animals (majoritàriament es tracta de recollida d’animals morts en vorals) a la xarxa viària estudi, 2010-2014. Cal destacar que per al període 2007-2011 algunes dades poden diferir de les titularitat de la Generalitat de Catalunya registrats els anys 2012, 2013 i 2014 que s’han rebut i els que finalment presentades a la memòria de 2012, ja que posteriorment a aquest any hi ha hagut canvis en la titularitat s’han incorporat a la base de dades global ‘Incidències amb animals en llibertat’, després del procés de depuració i de les vies. comparació de dades entre diferents fonts. Aquestes dades no s’han utilitzat per a l’avaluació de trams de concentració d’accidents; s’han integrat a la base de dades per facilitar la seva consulta. Registres nous Longitud Total registres incorporats a la base Taula 2.1 Accidents amb animals a la xarxa viària de Catalunya registrats els anys 2012, 2013 i 2014 que s’han Fonts d’informació de vies aportats de dades global rebut i els que finalment s’han incorporat a la base de dades global ‘Incidències amb animals en llibertat’, després del (km) (2012-2014) (2012-2014) procés de depuració i comparació de dades entre diferents fonts. Centre de Control de Carreteres de Vic (CCCV) Registres nous Longitud Total registres Incidències/ actuacions d’equips de conservació 6.084 10.116 3.521 incorporats a la base Fonts d’informació de vies aportats (fora horari laboral) de dades global (km)1 (2012-2014) (2012-2014) Eix Diagonal 86,3 81 49 C-15/C-37 Cos de Mossos d’Esquadra (CME) Concentrador d’informació de Trànsit (CIT) 12.094 5.333 5.115 TUBACASA (Túnels BCN Cadí) 39,7 151 126 No identifica l’espècie causant de l’accident C-16/C-162 Àrea d’Activitats Cinegètiques (DARP) CEDINSA 271,9 98 18 Base de dades de col·lisions amb ungulats 12.094 1.229 291 C-16/C-17/C-25/C-31/C-35/C-65 (Aporta espècie per a 986 accidents del CIT) Reus-Alcover 10,2 11 7 Servei Català del Trànsit (SCT) C-14 SIDAT Sistema Integral de recollida de Dades 12.094 32.095 2 AUCAT 49,6 117 72 d’Accident de Trànsit C-32 Serveis jurídics (DGIMT) INVICAT 6.084 505 89 71,4 77 55 Reclamacions de responsabilitat patrimonial C-31/C-32/C-33 Serveis jurídics (DARP) AUTEMA 12.094 95 9 40,4 100 78 Reclamacions de responsabilitat patrimonial C-16 Total 39.257 5.506 Total 10.751 3.926 1 Xarxa viària de Catalunya: 12.094 km. Xarxa viària de la Generalitat de Catalunya: 6.084 km (vegeu l’apartat 3). 4 2.2 Integració d’informació dels registres i mostra avaluada pel quinquenni 2010-2014 La depuració i integració de dades de les fonts indicades es realitzà aplicant els criteris següents: a) Eliminació de registres d’accidents localitzats en vies urbanes i d’accidents en els quals no estaven implicats animals (provinents del SIDAT). b) Eliminació de registres sense alguna de les dades considerades bàsiques (data i localització - carretera i PK-). c) Anàlisi comparativa dels registres aportats per les diferents fonts d’informació amb l’objectiu d’identificar registres que corresponien al mateix sinistre, a partir de dades identificadores com data, hora i lloc on va tenir lloc. En aquest cas, totes les dades provinents de diferents fonts, s’integraren en un sol registre. d) Unificació del noms de les espècies, per facilitar el posterior tractament de les dades. A l’apartat següent (apartat 2.3.) s’inclou informació complementària sobre georeferenciació i la determinació de l’espècie implicada. La informació que finalment s’ha incorporat a la base de dades en aquest estudi relatiu al quinquenni 2010-2014 correspon a 12.193 registres (vegeu Figura 2.1 i 2.2). Entre aquests es diferencien: Figura 2.1 Registres incorporats a la base de dades sobre incidències amb animals del conjunt de la xarxa viària de Catalunya en els dos quinquennis, segons font d’informació. a) 8.267 accidents amb animals del conjunt de xarxa viària de Catalunya, que constitueixen el 68% del total de registres integrats a la base de dades, i dels quals 5.335 s’ha produït a la xarxa viària de Generalitat). Del total: - 7.600 accidents (92% del total) provenen de la base de dades CIT, - 539 registres (7%) de la base de dades de col·lisions amb ungulats del DARP, - 113 registres (1%) de les bases de reclamacions de responsabilitat patrimonial de la DGIMT i del DARP, - 15 registres (0,2% restant) foren obtinguts de la base de dades SIDAT (SCT). b) 3.926 incidències d’altra tipus amb animals (majoritàriament recollida de cadàvers d’animals) de la xarxa viària titularitat de la Generalitat, que constitueixen el 32% del total de registres de la base de dades i que no s’han avaluat per caracteritzar la sinistralitat amb animals ni per identificar trams de concentració d’accidents amb animals. Del total: - 3.521 incidències (90%) provenen de la base de dades gestionada pel CCCV, Figura 2.2 Esquema del nombre de registres que integren la base de dades sobre incidències amb animals a la xarxa - 405 registres (10% restant) foren aportats per empreses concessionàries. viària de Catalunya diferenciant les dades sobre accidents (de tot Catalunya) que corresponen a la mostra avaluada en el present estudi, i les d’altres incidències amb animals (només de la xarxa titularitat de Generalitat). 5 2.3 Georeferenciació i identificació d’espècie implicada dades facilitades pel CCCV i pels Parcs de conservació, i camps diversos en el cas de les dades d’empreses les concessionàries (descripció, classe, tipus d’accident, espècie, animal, etc.). Amb aquesta 2.3.1 Georeferenciació de les dades informació, es pogué completar l’espècie implicada d’un total de 793 registres d’accidents coincidents. Els nous registres d’accidents dels anys 2012 a 2014 es facilitaren indicant la carretera i el PK. La seva Per altra banda, i amb l’objectiu de completar aquesta informació, se sol·licità a les diferents Unitats georeferenciació per permetre l’anàlisi mitjançant un Sistema d’Informació Geogràfica (en endavant SIG), d’Investigació d’Accidents de Trànsit de les Àrees Regionals de Trànsit del CME la informació continguda es va realitzar amb una aplicació de la DGIMT, basada en Geomedia, transformant les parelles de valors al respecte en els formularis T06 dels accidents amb víctimes (i per tant inclosos a la base de dades carretera-PK en coordenades UTM; únicament 68 registres no van poder ser georeferenciats. SIDAT) i que foren provocats per animals (inclosos en l’extracte de la base de dades CIT) a la xarxa de carreteres de la Generalitat. Per aquesta via es completaren un total de 143 registres (vegeu la Taula En conjunt per a tota la xarxa de carreteres de Catalunya i per al quinquenni avaluat (2010-2014), es 2.3). disposa d’un total de 8.276 registres d’accidents amb animals, dels quals 8.179 s’han pogut georeferenciar. Si ens referim només a la xarxa titularitat de Generalitat, es disposa d’un total de 5.335 En conjunt per a tota la xarxa de carreteres de Catalunya i per al quinquenni avaluat (2010-2014), es registres, dels quals 5.294 s’han pogut georeferenciar. coneix l’espècie (o grup) d’un total de 3.314 registres, 2.591 dels quals han tingut lloc en vies titularitat de la Generalitat. 2.3.2 Obtenció de dades sobre les vies on han tingut lloc els accidents Tots els registres d’accidents (així com també altres incidències) georeferenciats foren objecte d’anàlisi Taula 2.3 Nombre de nous registres d’accidents i altres incidències amb animals corresponents als anys 2012 a 2014, mitjançant SIG consistent en el creuament amb el graf de carreteres de la DGIMT (2015), amb l’objectiu dels quals es coneix l’espècie implicada. de determinar les vies on aquests es produïren (segons el Catàleg de carreteres de Catalunya 2015; Total de % respecte al DTES 2015), la titularitat de la via, el servei territorial competent, la classificació tècnica i la classificació Font d’informació registres amb total amb funcional. La intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) de la via s’obtingué del graf de carreteres. espècie espècie De forma similar, creuant amb SIG la posició dels accidents amb la informació temàtica sobre àmbits Base de dades de col·lisions amb ungulats (DARP) 986 44,8 territorials de Catalunya disponible al servidor web de cartografia del DTES, es determinà les Registres d’incidències amb animals (CCCV, concessionàries i Parcs de 793 36,1 característiques de la seva localització geogràfica a diferents escales (en ordre decreixent): Àmbit conservació) territorial segons el Pla Territorial General de Catalunya, comarques i municipis. Reclamacions responsabilitat patrimonial (DGIMT) 241 11,0 Àrees Regionals de Trànsit (CME)1 1431 6,5 En el tram final de l’estudi, el maig de 2016, i tot i que la nova delimitació d’àmbits territorials no estava disponible al servidor web de cartografia del DTES, ni al de l’ICGC, es va modificar l’assignació dels Reclamacions responsabilitat patrimonial (DARP) 36 1,6 Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU) dels àmbits territorials Metropolità de Total 2.199 100 Barcelona i Comarques Centrals, incorporant a aquest darrer la totalitat de la nova comarca del Moianès, 1 Dades aportades per les ART Ponent (37), ART Girona (32 registres), ART Metropolitana Nord (19), ART Metropolitana Sud (15), creada el 2015 i adscrita el 2016 al referit àmbit. No obstant això, no s’han modificat les dades sobre ART Central (15), ART Metropolitana Tarragona (11), ART Pirineu Occidental (10) i ART Terres de l’Ebre (4). localització dels accidents per comarques i àmbits que s’inclou a l’apartat 5. 2.3.3 Espècie d’animal implicada en els accidents Dels nous registres d’accidents dels anys 2012 a 2014 es disposa d’informació corresponent a l’espècie implicada d’un total de 2.199 registres (vegeu Taula 2.3). Aquesta informació fou obtinguda principalment de la base de dades DARP (986 registres), així com de les dades aportades pels serveis jurídics que gestionen les reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes per la DGIMT (241 registres) i el DARP (36 registres). Les dades provinents del CIT del CME no aporten les dades d’espècie implicada en els accidents. Paral·lelament, d’alguns dels registres d’incidències es pogué extreure l’espècie implicada a partir de l’anàlisi del text contingut en diferents camps d’informació: ‘descripció’ i ‘observacions’ en el cas de les 6 2.4 Anàlisi de la informació per caracteritzar la sinistralitat amb animals 2.5 Determinació de trams de concentració d’accidents amb animals i amb ungulats Per contextualitzar els accidents amb implicació d’animals en llibertat s’ha caracteritzat el conjunt de la 2.5.1 Determinació de trams de concentració d’accidents amb animals en llibertat (TCAA) xarxa viària catalana, pel que fa a la seva longitud, en relació amb la titularitat de la via, el servei territorial competent i la classificació tècnica (vegeu el apartat 3). Les dades provenen de la DGIMT i s’han extret La determinació dels Trams de Concentració d’Accidents amb Animals implicats (en endavant TCAA) s’ha del capítol corresponent a la xarxa de carreteres de l’Anuari estadístic de Catalunya 2014 (IDESCAT realitzat considerant el total de registres de la xarxa viària de Catalunya, i comparant la distribució 2014). observada amb la que correspondria a una distribució aleatòria, en què la seva probabilitat d’ocurrència per a cada tram de carretera s’ajusti a una distribució de Poisson (Malo et al 2004). Aquesta hipòtesi També s’ha recopilat les estadístiques generals sobre accidentalitat a Catalunya, a partir de les dades s’estableix sobre la base que, per a una determinada densitat d’accidents oficials publicades en els Anuaris estadístics d’accidents de trànsit a Catalunya dels anys 2010 a 2014 probabilitat de que un tram qualsevol de carretera d’1 km de longitud presenti un cert nombre d’accidents elaborats pel SCT. (x) és: Per tal de caracteritzar l’accidentalitat on s’havien vist implicats animals en llibertat a Catalunya en el període 2010-2014 s’han realitzat diferents anàlisis, consistents en l’agrupació de les dades disponibles a p(x) = x! · e diferents nivells, segons s’indica a continuació: Si tots els accidents amb animals enregistrats als 12.094 km de la xarxa viaria catalana durant el període - Evolució anual de la sinistralitat: agrupació de les dades per anys. d’estudi, es distribuïssin aleatòriament, la densitat mitjana d’ocurrència seria de 0,68 accidents/km i el 99% dels trams d’1 km de longitud acumularien un màxim de tres accidents amb animals en 5 anys. Per - Espècies implicades en els accidents: agrupació de les dades per espècies o grups d’espècies tant, el llindar a partir del qual es supera l’esperat en una distribució a l’atzar és de 4 accidents (fauna salvatge i animals domèstics, grups taxonòmics, etc.). amb animals/km de via; aquest llindar no varia respecte a l’obtingut en l’estudi de 2012. - Distribució mensual dels accidents: agrupació de les dades per mesos. A partir d’aquesta avaluació s’ha definit un Tram de Concentració d’Accidents amb Animals (TCAA) - Distribució horària dels accidents: agrupació de les dades per intervals d’una hora. com un tram que presenta un mínim de 4 accidents amb animals en el període avaluat (5 anys), i que està delimitat per accidents successius que disten entre ells menys de 500 m. - Distribució regional dels accidents: agrupació de les dades per àmbits geogràfics a diferents escales (en ordre decreixent): Àmbit territorial segons el Pla Territorial General de Catalunya, comarques i A diferència de l’estudi de 2012, els TCAA s’han delimitat afegint 50 m al primer i darrer accident inclosos municipis. en cada tram i, aquells que presentaven una extensió inferior a 500 m s’han ampliat fins assolir - Distribució dels accidents per carreteres: agrupació dels accidents per codi de la carretera, tram de aquesta longitud mínima, distribuint-la de manera equivalent en cadascun dels dos extrems del via segons el Catàleg de carreteres de Catalunya 2015 (DTES 2015), titularitat de la via i classificació tram. Posteriorment, quan dos TCAA consecutius quedaven separats per menys de 500 m s’han tècnica. unit en un de sol. - Distribució dels accidents per gravetat: agrupació dels accidents per la gravetat de les víctimes (mortal, greu, lleu o sense víctimes), segons les estadístiques oficials (base de dades SIDAT). 2.5.2 Determinació de trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) - Distribució dels accidents per tipologies: agrupació dels accidents per la tipologia de l’accident, Els ungulats salvatges (senglar, cabirol i altres cèrvids) són objecte de particular atenció ja que: segons les estadístiques oficials (base de dades SIDAT). - Són el grup de fauna que causa majors riscos de seguretat viària i està implicat en un major nombre La distribució anual, mensual i horària dels accidents amb ungulats són variables que no s’ajustaven a d’accidents. una distribució normal (test de Kolmogorov-Smirnov). Conseqüentment, per ambdós paràmetres s’analitzà l’existència de diferències estadísticament significatives respecte a la distribució de freqüències - Les mesures per prevenir els riscos causats per aquestes espècies de la fauna salvatge són molt que s’esperaria a l’atzar mitjançant mètodes no paramètrics i, en concret, el test de la Chi quadrat (X2). diferents a les que aplicables per a bestiar o animals domèstics. Les anàlisis es realitzaren amb el programa estadístic Statistica v6.0 (StatSoft Inc., Tulsa, EEUU) i en tots A partir de la mostra de 2.898 accidents georeferenciats en els quals s’ha vist implicat un ungulat i que els casos les diferències s’han considerat estadísticament significatives a partir d’un nivell de significació tingueren lloc a la totalitat de la xarxa de carreteres de Catalunya , l’anàlisi ha permès la determinació de <0,05. Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (en endavant TCAU). El mètode aplicat és el mateix que per a la determinació de TCAA: la comparació del patró espacial observat amb el que s'esperaria en una situació aleatòria calculada mitjançant la distribució de Poisson (Malo et al 2004). 7 Catàleg de carreteres de Catalunya 2015 Pla Territorial General de Catalunya Google Street View 8 Taula 2.4 Comparació dels criteris aplicats en la determinació i priorització de trams de concentració en els estudis elaborats els anys 2007 (TCCU1) i 2012 (TCAU2) i en el present treball. 2.6 Informació complementària Criteris aplicats Estudi 2007 (TCCU 1) Estudi 2012 (TCAU 2) Estudi 2016 (TCAU 2) A continuació s’enumera altra informació analitzada en el present treball: 2000-2006 2007-2011 2010-2014 Període d’estudi (7 anys) (5 anys) (5 anys) - Informació sobre els costos de les reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes per Nombre d’accidents amb l’administració a conseqüència d’accident provocats per animals. Aportada pels Serveis Jurídics de la 2.285 2.110 2.898 ungulats analitzats DGC (DTES) i de l’Àrea d’Activitats l’Àrea d’Activitats Cinegètiques del DARP. Determinació de trams - Estima del cost unitari (dades de 2012) de les actuacions dels equips de conservació de les vies, que Taxa d’accidents per km a han de procedir a la retirada dels animals morts i al seu posterior tractament, que s’ha aplicat també 3 accidents/km 3 accidents/km partir de la qual un tram s’ha 5 accidents/km 3 3 a l’estima de costos d’aquesta actualització de l’estudi. Aportada pel Servei General d’Explotació (distribució de Poisson ) (distribució de Poisson ) considerat TCAU viària de la DGIMT. Separació màxima entre <500 m <500 m <500 m col·lisions successives - Valoració de costos dels accidents del Sistema d’Avaluació d’Inversions en Transport (SAIT) del Departament de Territori i Sostenibilitat i altres estudis en relació a costos relacionats amb el Priorització de trams tractament i altres despeses associades a les víctimes conseqüència dels accidents (Col·legi Intensitat de la problemàtica 7 accidents 6 accidents (>1 anual) 6 accidents (>1 anual) Enginyers CCP de Catalunya 2010; DGT 2011a; García-Altés et al 2013). Mínim 1 accident en els Mínim 1 accident en els Mínim 1 accident en els darrers Vigència de la problemàtica darrers dos anys darrers dos anys dos anys - Estudi elaborat en el marc d’un treball de Màster d’Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat de la UAB (Torrelles 2015; Torrelles et al 2016) en el qual, a partir de dades de l’estudi d’accidentalitat Amb algun accident mortal o Amb algun accident mortal o Gravetat dels accidents - de l’any 2012, s’analitzaren les variables paisatgístiques i de la pròpia via que influeixen en amb ferits greus amb ferits greus l’agregació dels accidents amb animals. 1 Trams de Concentració de Col·lisions amb Ungulats (TCCU). Font: Anàlisi de les col·lisions amb ungulats a les carreteres de Catalunya (DMAH i DPTOP 2007). - Bibliografia diversa sobre accidents amb animals i mesures aplicables per a la seva reducció que 2 Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU). s’indiquen a l’apartat 12 (Bibliografia). 3 Llindar determinat a partir de procediments estadístics (distribució de Poisson). 9 Àmbit d’estudi i característiques de la xarxa viària a Catalunya La xarxa viària catalana està constituïda per uns 12.094 km de carreteres interurbanes, de la qual el 50% (6.084 km) són titularitat de la Generalitat de Catalunya i la resta són titularitat d’altres administracions (vegeu Taula 3.1). Als plànols 1 a 7 es representa la xarxa viària dels set àmbits territorials de Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Àmbit de Ponent, Comarques centrals, Comarques gironines, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Àmbit Metropolità de Barcelona, respectivament. A la Taula 3.1 es detallen les dades d’extensió de la xarxa viària en funció de la classificació tècnica de la via, segons els criteris aplicats per la DGIMT i la titularitat. A Catalunya, la competència en la gestió de les carreteres interurbanes es distribueix en tres administracions (vegeu la Taula 3.1 i la Figura 3.2). Pràcticament un 50% de la longitud total d’aquestes vies són titularitat de la Generalitat de Catalunya (uns 6.000 km), mentre que la resta són gestionades per administracions estatals i es distribueixen entre les Diputacions, que gestionen prop d’un 35% del total i el Ministerio de Fomento, titular del 15% restant. A la Taula 3.2 s’indica la demarcació territorial a que pertanyen les carreteres gestionades per la Generalitat. Les autopistes i autovies suposen aproximadament un 12% de la longitud total de les carreteres catalanes, mentre que les carreteres convencionals de calçada única representen el 87% i les de doble calçada poc més de l’1% (Figura 3.3). Les carreteres titularitat de la Generalitat són també majoritàriament convencionals de calçada única (prop del 89%; Figura 3.3), seguit de les autopistes i autovies (10%) i del les vies convencionals de doble calçada (2%). Pel que fa a la problemàtica de l’accidentalitat amb animals, s’han distingit les autopistes i autovies de les carreteres convencionals, ja que les primeres tenen accessos controlats i tancament perimetral, per la qual cosa és menys probable Figura 3.1 Xarxa viària de Catalunya. Font: dades facilitades per la DGIMT i graf de carreteres (2015). que accedeixin animals a la plataforma de circulació de vehicles, mentre que les vies convencionals només excepcionalment compten amb tancament perimetral. Durant el període d’estudi s’aprecia una davallada de la intensitat de trànsit, tant pel que fa a la IMD mitjana, que ha disminuït un 11% entre els anys 2010 a 2014, com en el nombre anual de vehicles que circulen per quilòmetre de carretera, que s’ha reduït prop d’un 9% (vegeu la Taula 3.3). La major part de la xarxa de carreteres de la Generalitat presenta intensitats de circulació baixes o moderades. Així, un 66% de l’extensió de vies presenta una IMD inferior a 5.000 vehicles/dia i només el 20% de la xarxa de la Generalitat superen els 10.000 vehicles/dia (vegeu la Taula 3.4 i la Figura 3.4). 11 Taula 3.1 Longitud (km) de la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons classificació tècnica i titularitat (any CLASSIFICACIÓ TÈCNICA 2014). Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2014); n=12.094 km Titularitat Classificació tècnica Total Autopistes i autovies Generalitat de Catalunya Estat Diputacions 1.437 km (11,9%) Autopistes i autovies 605 832 - 1.437 Carreteres de doble calçada Carreteres de doble calçada 93 18 10 121 121 km (1,0%) Carreteres de calçada única 5.386 992 4.158 10.536 Carreteres de calçada única Total 6.084 1.842 4.168 12.094 10.536 km (87,1%) Font: Anuari estadístic 2014 (DGIMT). Figura 3.2 Xarxa viària interurbana de Catalunya, segons titularitat. Font: Anuari estadístic 2014 (DGIMT). Taula 3.2 Longitud (km) de la xarxa de vies titularitat de la Generalitat de Catalunya, segons classificació tècnica i demarcació territorial (any 2014). Demarcació territorial CLASSIFICACIÓ TÈCNICA DE LA XARXA VIÀRIA Classificació tècnica Total Barcelona Girona Lleida Tarragona T. de l’Ebre Total n= 12.094 km Generalitat de Catalunya n= 6.084 km Autopistes i autovies 450 93 28 26 8 605 Carreteres de doble calçada 48 22 - 19 4 93 Autopistes i Autopistes i autovies autovies Carreteres de calçada única 1.591 1.191 1.528 636 440 5.386 1.437 km 605 km Carreteres (11,9%) (9,9%) de doble Total 2.089 1.306 1.556 681 452 6.084 Carreteres calçada de doble 93km Font: Anuari estadístic 2014 (DGIMT). calçada (1,5%) 121 km (1,0%) Taula 3.3 Intensitat de circulació a la xarxa de vies de la Generalitat de Catalunya (anys 2010 a 2014). Carreteres Carreteres de calçada Any Evolució de calçada única única Intensitat de circulació 2010-2014 10,536 km 5.386 km 2010 2011 2012 2013 2014 (87,1%) (%) (88,5%) IMD mitjana (vehicles/dia) 8.133 7.637 6.943 7.059 7.231 -11,1 Figura 3.3 Xarxa viària interurbana de Catalunya, segons classificació tècnica. Font: Anuari estadístic 2014 (DGIMT). Vehicles/km totals per any (milions de vehicles) 17.613 16.930 15.411 15.642 16.061 -8,8 Font: Pla d’aforaments dels anys 2010 a 2014 (DGIMT). 12 Taula 3.4 Longitud (km) de carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya, segons la intensitat mitjana diària de trànsit (any 2014). Intervals IMD IMD mitjana Longitud (km) % de la longitud total Vehicles/km i any (vehicles/dia) (vehicles/dia) <1.000 1.630 26,8% 456 271.719.172 1.001 – 2.000 1.070 17,6% 1.577 615.899.129 2.001 – 5.000 1.317 21,6% 3.329 1.600.901.870 5.001 – 10.000 846 13,9% 7.043 2.174.837.713 10.001 – 15.000 418 6,9% 12.426 1.895.033.993 15.001 – 20.000 236 3,9% 17.216 1.486.116.218 20.001 – 50.000 452 7,4% 27.957 4.610.076.952 50.001 – 80.000 73 1,2% 62.247 1.657.998.720 80.001 – 100.000 25 0,4% 85.388 765.768.818 >100.000 18 0,3% 148.789 982.540.864 Total 6.084 100% - 16.060.893.449 Font: Pla d’aforaments 2014 (DGIMT). INTENSITAT DE CIRCULACIÓ Xarxa de vies interurbanes de la generalitat de catalunya (2014); n= 6.084 km 30% 26,8% 25% 21,6% 20% 17,6% 15% 13,9% 10% 6,9% 7,4% 5% 3,9% 1,2% 0,4% 0,3% 0% Intèrval de IMD (vehicles/dia) Figura 3.4 Longitud de carreteres de la Generalitat de Catalunya, segons la IMD. Font: Pla d’aforaments 2014 (DGIMT). 13 Percentatge de longitud de vies EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2007 – 2014) Caracterització de l’accidentalitat amb Total 1.400 animals a la xarxa de carreteres de la 1.200 Mitjana 2010-2014 1.262 1.067/any 1.226 Generalitat 1.000 1.084 Mitjana 2007-2011 790/any 975 782 760 Total 2007-2011 800 672 3.952 4.1 Evolució de la sinistralitat amb animals 787 788 546 600 Total 2010-2014 690 712 Mitjana 2010-2014 441 441 5.335 640/any L’anàlisi de l’evolució de sinistralitat amb animals que es presenta en aquest apartat es basa en les dades 386 399 Ungulats 2007-2011 de 5.335 accidents amb animals enregistrat a la xarxa de vies interurbanes titularitat de la Generalitat 400 Mitjana 2007-2011 443/any (extrapolació) durant el quinquenni 2010-1014 (vegeu l’apartat 2). Les mateixes dades corresponents al conjunt de la 2.213 xarxa de carreteres de Catalunya, es poden consultar a l’Annex 2. 200 Ungulats 2010-2014 (extrapolació) 3.202 Al llarg del quinquenni avaluat s’ha passat de 788 accidents amb animals (2010) a 1.226 (al 2014), fet que 0 suposa un augment del 56%, situant-se la mitjana en 1.067 accidents amb animals/any (Taula 4.1 i Figura 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 4.1 gràfic superior). Els accidents amb víctimes, també mostren un augment, concretament del 47% (62 accidents el 2010 i 91 el 2014; Figura 4.1 gràfic inferior i apartat 4.2). Amb víctimes 100 Des de l’any 2007 s’ha produït un increment acumulat del 78% en el total d’accidents amb animals. La comparació entre els quinquennis 2007-2011 (mitjana 790 accidents/any) i el 2010-2014 (mitjana 1.067 91 accidents/any) mostra un augment del 35%. Pel que fa als accidents amb víctimes, l’increment acumulat 80 Mitjana 2010-2014 71/any des de 2007 és del 65%, i del 16% si es comparen els dos quinquennis (61 accidents/any a 71 accidents Mitjana 2007-2011 Total 2007-2011 61/any /any). 72 72 72 306 60 68 62 63 Total 2010-2014 Aquests augments contrasten amb l’evolució de l’accidentalitat global a Catalunya, que en el cas dels 55 356 accidents amb víctimes disminuïren un 14% entre 2007 i 2014 (de 8.788 accidents l’any 2007 a 7.523 el 40 49 51 48 47 Ungulats identificats 2014), segons els Anuaris estadístics d’accidentalitat (SCT 2008 i 2015). 41 Mitjana 2010-2014 35 50/any 2007-2011 33 Mitjana 2007-2011 180 L’anàlisi dels accidents amb implicació d’ungulats (el grup de fauna salvatge que provoca el major nombre 20 36/any Ungulats identificats 23 d’accidents; vegeu l’apartat 4.4), mostra una evolució similar i se situa en una mitjana de 640 2010-2014 accidents/any en el quinquenni 2010-2014, un 44% superior a la mitjana de 443 accidents/any del 253 0 quinquenni 2007-2011 (Figura 4.1 gràfic superior). En el cas d’accidents amb víctimes la mitjana del 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 període es de 50 accidents amb ungulats/any, amb un augment és del 39% respecte el període anterior. Figura 4.1 Evolució dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: L’augment observat en el conjunt d’accidents amb animals ve principalment condicionat per l’increment Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Al gràfic superior, el nombre d’accidents amb d’accidents amb implicació de fauna salvatge (+121% entre 2007 i 2014) i, concretament per ungulats ungulats s’ha estimat extrapolant a partir de la proporció que els ungulats suposen en els accidents amb víctimes (+123% Taula 4.1), destacant el senglar (+121%). Però altres ungulats també augmenten: el cabirol (56% per als anys 2007-2011 i 62% per als anys 2012 a 2014). passa de 2 a 19 accidents i el cérvol de 4 a 6 accidents en el mateix període. 15 Nombre d'accidents Nombre d'accidents Taula 4.1 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons Taula 4.1 (cont.) Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, l’espècie i variació del nombre (entre els anys 2007 a 2014) per als principals grups d’animals i espècies implicades. segons l’espècie i variació del nombre (entre els anys 2007 a 2014) per als principals grups d’animals i espècies implicades. Any Evolució Espècie Total 2007- Any Evolució 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2014 (%) Espècie Total 2007-2014 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Fauna salvatge 250 300 274 385 317 500 641 552 3.219 +120,8 (%) Ungulats 244 292 258 380 309 427 596 545 3.051 +123,4 Aus - - 2 - - - - - 2 - Senglar (Sus scrofa) 233 276 240 351 284 381 539 515 2.819 +121,0 Coloms (Columba sp.) - - 1 - - - - - 1 - Cabirol (Capreolus Gavina - - - - - - - - - - 2 7 10 16 13 27 27 19 121 +850,0 capreolus) Ocell indeterminat - - 1 - - - - - 1 - Cérvol (Cervus elaphus) 1 4 2 4 9 7 3 10 6 45 +50,0 Fauna salvatge no - - - - - 68 37 1 106 - Daina (Dama dama) 4 2 3 3 2 4 3 1 22 - identificada Cabra salvatge Animals domèstics 16 17 25 23 15 44 55 59 254 +268,8 - 2 - - 2 1 1 - 6 - (Capra pyrenaica) Animals de companyia 13 13 23 19 12 38 50 52 220 +300,0 Isard (Rupicapra pyrenaica) 1 - - 1 - 3 1 - 6 - Gos (Canis familiaris) 11 10 20 18 10 37 46 49 201 +345,5 Mufló (Ovis musimon) - - - - - - - - - - Gat (Felis catus) 1 3 2 1 2 1 4 3 17 - Ungulat indeterminat - 3 1 - 1 8 15 4 32 - Gos o gat 1 - - - - - - - 1 - Carnívors 5 5 13 5 5 5 7 3 48 -40,0 Gat o llebre - - 1 - - - - - 1 - Guineu (Vulpes vulpes) 3 1 4 2 1 4 4 2 21 - Fura domèstica (Mustela - Turó (Mustela putorius) 1 - - - - - - - 1 - furo) - - - - - - - - 0 Fagina (Martes foina) - 1 2 - - - - - 3 - Bestiar 3 4 2 4 3 5 4 7 32 +133,3 Teixó (Meles meles) 1 1 4 2 1 1 3 1 14 - Cavall (Equus caballus) 1 1 2 3 2 2 3 3 17 - Llúdriga (Lutra lutra) - - - 1 2 - - - 3 - Ase (Equus asinus) - 1 - - - 1 - - 2 - Geneta (Genetta genetta) - 2 3 - 1 - - - 6 - Vaca (Bos taurus) - 1 - - - 1 - 1 3 - Lagomorfs 1 3 1 - 1 - 1 3 10 - Búfal (Bubalus bubalis) - - - - 1 - - - 1 - Conill (Oryctolagus Ovella (Ovis aries) 2 - - 1 - 1 1 2 7 - 1 3 1 - - - - 1 6 - cuniculus) Cabra - Llebre (Lepus sp.) - - - - 1 - 1 2 4 - (Capra hircus) - 1 - - - - - 1 2 Micromamífers - - - - 2 - - - 2 - Estruç (Struthio sp.) - - - - - - - - 0 - Eriçó (Erinaceus europaeus) - - - - 2 - - - 2 - Animals domèstics no - identificats 0 0 0 0 0 1 1 0 2 Esquirol (Sciurus vulgaris) - - - - - - - - - - Total espècie coneguda 266 317 299 408 332 544 696 611 3.473 +129,7 1 Alguns dels accidents atribuïts a cérvol, per la seva localització geogràfica, poden haver estat causats per altres cèrvids, com el cabirol o la daina, segons els casos. Espècie no determinada 424 395 488 380 643 540 566 615 4.051 +45,0 Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Total general 690 712 787 788 975 1.084 1.262 1.226 7.524 +77,7 Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Total amb víctimes 55 49 72 62 68 63 72 91 532 +65,5 Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 16 4.2 Gravetat dels accidents L’evolució dels accidents amb animals que causen víctimes mostra un augment del 65% entre els anys 2007 i 2014, passant de 55 a 91 accidents (Taula 4.2 i la i Figura 4.3) mentre que el conjunt d’accidents Un 7% dels accidents amb animals enregistrats a la xarxa de vies de la Generalitat causaren algun tipus amb víctimes en vies interurbanes de Catalunya s’ha reduït un 14% en el mateix període, disminuint dels de víctima (356 dels 5.327 dels accidents registrats en el quinquenni 2010-2014). D’aquests sinistres, 8.788 accidents de 2007 als 7.523 de 2014 (SCT 2015; vegeu l’Annex 3). menys d’un 1% són mortals, gairebé un 3% són greus i un 97% lleus (Taula 4.2 i Figura 4.3). Les dades disponibles per a l’Estat espanyol aporten resultats més alts; concretament Pulido (1990) indica que un Pel que fa al nombre de víctimes en els accidents amb implicació d’animals, pel període 2010-2014 la 13% d’accidents amb fauna silvestre produeix víctimes. mitjana és de 1,2 víctimes per accident, mentre que el nombre total ha estat de 443 persones: 4 morts, 13 ferits greus i 426 ferits lleus (Taula 4.3). Els accidents amb animals presenten en general una gravetat sensiblement menor que el conjunt d’accidents de trànsit que ocorren a Catalunya. Així, les estadístiques oficials (Base de dades SIDAT i Anuaris estadístics dels anys 2007 a 2014 elaborats pel SCT) indiquen que el 3% dels accidents amb víctimes ocorreguts en carreteres interurbanes catalanes són mortals, un 10% presenten ferits greus i el EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS AMB VÍCTIMES 87% restant presenten ferits lleus (vegeu l’Annex 3). EN ELS QUALS S'HAN VIST IMPLICATS ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2007 - 2014) 100 91 Mitjana 2010-2014 GRAVETAT DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS 71 amb víctimes/any 80 Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) Mitjana 2007-2011 72 1 mortal 68 1 mortal 72 1 mortal Mortals 61 amb víctimes/any 62 6 63 1 mortal 55 2 mortals Greus Total n=5.335 Amb víctimes n=356 60 49 18 Lleus 40 508 Mortals Greus Lleus Mortals Greus 0,1% 0,2% 6,4% 0,9% 2,5% 20 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Figura 4.3 Evolució dels accidents amb víctimes provocats per animals a la xarxa de vies interurbanes de la Sense Generalitat de Catalunya. Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu víctimes Lleus l’apartat 2 per a més detalls). 93,3% 96,6% Figura 4.2 Gravetat dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Al llarg del quinquenni 2010-2014 els sinistres mortals amb implicació d’animals en carreteres de la Generalitat s’han mostrat estables amb un màxim de 1 accident/any (anys 2011, 2012 i 2013) i sense que se n’hagi produït cap ni al 2010 ni al 2014. Per la seva part, els accidents amb ferits greus disminuïren un 50% (2 accidents el 2010 i 1 el 2014) i els lleus experimentaren un augment del 50% (60 accidents el 2010 i 90 el 2014). Les espècies implicades han estat principalment senglar i gos (69% i 16%, respectivament, del total d’accidents en què s’ha determinat l’espècie implicada; vegeu apartat 4.4). 17 Nombre d'accidents Taula 4.2 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la gravetat (anys 2007 a 2014). 4.3 Tipologia dels accidents amb víctimes Any Quinquenni 2010-2014 Evolució Gravetat dels % del % del Les dades sobre el tipus d’accident que ha produït la irrupció d’un animal a la calçada, s’avaluen a partir 2010- accidents 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total total amb total de les dades de 356 accidents amb animals que han causat víctimes a les carreteres de la Generalitat en 2014 (%) víctimes general el quinquenni 2010-2014 (segons informació provinent de la base de dades SIDAT). Mortals 2 - 1 - 1 1 1 - 3 0,9 0,1 - Greus 3 2 4 2 3 2 1 1 9 2,5 0,2 -50,0 Els accidents amb animals que causen víctimes s’inclouen a les bases de dades del SIDAT en la Lleus 50 47 67 60 64 60 70 90 344 96,6 6,4 +50,0 categoria ‘Xoc contra objecte/obstacle’, segons les instruccions Manual de continguts i normes d’emplenament del qüestionari d’accidents SIDAT (SCT 2006b) i la base de dades presenta un camp per Sense 635 663 715 726 907 1.021 1.190 1.135 4.979 - 93,3 +56,3 víctimes a la seqüenciació de l’accident, consistent en l’enumeració dels successos que han tingut lloc durant Total amb aquest, seguint l’ordre d’ocurrència dels fets. En aquest sentit, segons l’esmentat manual, en la tipologia 55 49 72 62 68 63 72 91 356 100 6,7 +46,8 víctimes d’accident ‘Xoc contra objecte/obstacle’ un dels successos que es poden seleccionar és ’14. Xoc amb Conjunt animals’, descrit textualment com a xoc o atropellament a un animal o ramat d’animals. accidents 690 712 787 788 975 1.084 1.262 1.226 7.524 - 100 +55,6 amb animals Segons les dades disponibles, la major part d’accidents en els que es veuen implicats animals en el quinquenni 2010-2014 són deguts al xoc contra l’animal (77%), un 14% han estat deguts a sortides de Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). via, probablement com a conseqüència d’una maniobra brusca en intentar esquivar l’animal (Taula 4.4 i Figura 4.4). La resta de casos també semblen associats a frenades o maniobres brusques per evitar la col·lisió amb l’animal, ja que es produeixen per envestides frontolaterals (2%), encalços (2%), etc. Taula 4.3 Nombre de víctimes en accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la gravetat (anys 2007 a 2014). En aquest sentit, cal destacar que en el document informatiu Conducción en zonas con animales Quinquenni silvestres, elaborat pel RACC (2012), es recomana que, si no es pot evitar la col·lisió amb un animal, és Any Gravetat de 2010-2014 Evolució preferible que es produeixi un xoc controlat que una maniobra arriscada. Així, es considera que el risc de les % del 2010- que es produeixi un accident greu és més elevat en cas de produir-se maniobres brusques per evitar la víctimes 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total total de 2014 (%) col·lisió. En algunes zones d’Alemanya s’estima que entorn a un 30% dels xocs contra arbres que es víctimes produeixen en carreteres rurals, alguns dels quals amb víctimes mortals, estan relacionades amb la Mortals 2 - 1 - 2 1 1 - 4 0,9 - irrupció d’espècies cinegètiques a la calçada (RACC 2008). Malgrat aquestes recomanacions, el nombre d’accidents per xoc frontal es manté elevat i amb tendència creixent al llarg del període 2010-2014. Cal Greus 3 2 4 4 4 2 2 1 13 2,9 -75,0 també destacar el notable augment en el 2014 dels accidents causats per maniobres per esquivar l’animal Lleus 61 57 86 70 80 80 88 108 426 96,2 +54,3 (vegeu la Taula 4.4). Total 66 59 91 74 86 83 91 109 443 100 +47,3 víctimes Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 18 Taula 4.4 Nombre d’accidents amb víctimes provocats per animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la tipologia de l’accident (anys 2007 a 2014). S’ordenen les tipologies en ordre decreixent de TIPOLOGIA DELS ACCIDENTS AMB VÍCTIMES nombre d’accidents. EN ELS QUALS S'HAN VIST IMPLICATS ANIMALS Xarxa de vies interubanes de la Generalitat de Catalunya Quinquenni Any (2010-2014); n= 356 2010-2014 Tipus d’accident % del 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total Envestida total (frontolateral) Altres 2,0% Xoc contra 4,8% 39 30 47 35 54 48 68 68 273 76,7 Encalç objecte/obstacle Resta de sortides de 2,2% via Resta de sortides 13 12 20 16 9 7 2 17 51 14,3 14,3% de via Envestida 1 2 - 1 2 2 - 2 7 2,0 (frontolateral) Encalç 1 1 2 3 - 3 - 2 8 2,2 Xoc contra Fregament o - - - 1 - 1 - - 2 0,6 objecte/obstacle col·lisió lateral 76,7% Caiguda en la via o 1 2 1 6 2 1 1 2 12 3,3 bolcada Figura 4.4 Accidents amb víctimes amb implicació d’animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la tipologia del accident. Font: Base de dades SIDAT (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Atropellament - - - - - - - - 0 0,0 Altres - - - - 1 1 - - 2 0,6 Col·lisió frontal - - - - - - - - 0 0,0 Sortida de via amb - - - - - - 1 - 1 0,3 xoc o col·lisió Sortida de via amb - - - - - - - - - - bolcada Total 55 47 70 62 68 63 72 91 356 100 Font: Base de dades SIDAT. 19 ANIMALS IMPLICATS EN ACCIDENTS 4.4 Fauna implicada en els accidents Xarxa de vies interurbanes de la generalitat de Catalunya (2010-2014) Es desconeix l’espècie implicada en el 51% dels 5.335 registres d’accidents amb animals ocorreguts en el quinquenni 2010-2014 a la xarxa viària titularitat de la Generalitat. Entre els d’espècie coneguda el 45% Total foren provocats per fauna salvatge i el 4% per animals domèstics (Figura 4.5). A l’Annex 2 es faciliten les dades per a tota la xarxa viaria catalana. Fauna salvatge Animals domèstics Espècie no identificada Si l’anàlisi només contempla els 2.591 accidents amb animals dels quals s’ha pogut determinar l’espècie Total 44,9% 3,7% 51,4% implicada, s’obté un major percentatge d’implicació de fauna salvatge (92% dels casos, Figura 4.5). Però 5.335 cal tenir en compte que aquestes dades poden estar afectades per un biaix que sobreestima les espècies Amb víctimes cinegètiques (ungulats en particular), ja que les dades que aporta el CIT (Cos de Mossos Esquadra) no 356 72,8% 21,6% 5,6% incorporen un camp on s’indiqui l’espècie implicada en l’accident. Aquesta informació s’ha obtingut en la major part (45% dels registres; vegeu la Taula 2.3) de la base de dades de col·lisions amb ungulats Amb víctimes mortals i greus 41,7% 50,0% 8,3% gestionada per l’Àrea d’Activitats Cinegètiques del DARP que, com es descriu a l’apartat 2, recull els 12 requeriments de les companyies asseguradores que sol·liciten informació sobre els terrenys cinegètics on ha tingut lloc l’accident. Amb espècie (o grup) identificat Pel que fa als accidents amb víctimes, la situació és diferent. Només es desconeix l’espècie en un 6% Fauna salvatge Animals domèstics dels accidents, ja que normalment intervenen patrulles policial que han facilitat aquesta dada; el 77% dels accidents amb espècie coneguda (el 73% si es tenen en compte el total de dades) foren causats per fauna silvestre i el 23% per animals domèstics (el 22% si es tenen en compte el total de dades; vegeu la Total 92,4% 7,6% 2.591 Figura 4.5). Amb víctimes En els accidents produïts per fauna salvatge, el grup més conflictiu són els ungulats (vegeu més 336 77,1% 22,9% endavant, apartat b). Aquests causen un 98% dels accidents amb animals silvestres que han causat víctimes, i un 94% del total d’accidents amb animals silvestres en el període d’estudi (Figura 4.5). Amb víctimes mortals i greus 45,5% 54,5% 11 Fauna salvatge Ungulats Altres i salvatges indet. Total 2.395 94,2% 5,8% Amb víctimes 259 97,7% 2,3% Amb víctimes mortals i greus 80,0% 20,0% 5 Figura 4.5 Animals implicats en accidents a la xarxa de carreteres interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 20 4.4.1 Espècies implicades en els accidents amb animals A la Taula 4.5 s’aporten les dades de les espècies implicades en els accidents que han causat morts o Globalment, els animals que més accidents provoquen a la xarxa viària de la Generalitat són el senglar ferits greus, indicant la seva localització (via i PK) i la data. (80%), el gos (6%), el cabirol (4%) i el cérvol (1%), seguits d’altres com la guineu, la daina, el cavall i el gat. En els cas d’accidents amb víctimes les espècies més conflictives també són el senglar que s’ha vist implicat en el 69% dels casos que han causat víctimes i el gos en el 16% (vegeu la Figura 4.6). Taula 4.5 Accidents mortals i amb ferits greus on s’han vist implicats animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (anys 2010 a 2014). Pel que fa als 12 accidents registrats entre els anys 2010 i 2014 que causaren víctimes greus o mortals, se’n coneix l’espècie implicada en 11 dels casos (vegeu la Figura 4.6 i la Taula 4.5): un 55% foren Espècie implicada en Carretera PK Data de l’accident provocats per animals domèstics (3 accidents amb gossos, 1 amb cavall, 1 amb vaca i 1 amb gat); en un l’accident 36% (4 registres) s’hi ha vist implicats senglars i en el 9% restant (1 registre) fou provocat per guineu. Accidents amb víctimes mortals Concretament s’han produït: C-17 31 Gos 15/08/2013 3 accidents mortals: causats per senglar, gos i cavall. C-31 137,2 Senglar 26/03/2012 C-31B 5,9 Cavall 27/11/2011 9 accidents amb ferits greus: 3 amb senglar, 2 amb gos, 1 amb vaca, 1 amb gat, 1 amb guineu i 1 Accidents amb ferits greus amb un animal que no fou identificat. B-212 7,8 Gat 18/08/2011 C-12 26,9 Gos 06/07/2012 ESPÈCIES IMPLICADES EN ELS ACCIDENTS AMB ANIMALS C-13 152 Sense especificar 27/11/2011 Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) C-17 53 Vaca 17/08/2012 C-221 57 Senglar 19/10/2014 Senglar Gos Cabirol Cérvol Guineu Cavall Gat Vaca Altres C-51 8,9 Gos 22/02/2011 C-63 7,7 Senglar 28/02/2010 Total 79,9% 6,2% 3,9% 7,1% L-303 13,3 Guineu 31/12/2013 2.591 1,4% 0,5%0 ,5% 0,4% 0,1% L-500 13,3 Senglar 15/10/2010 Amb víctimes Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i dades de SIDAT pel que fa a la gravetat dels accidents (vegeu l’apartat 2 336 68,8% 15,5% 3,3% 4,8% 2,7% per a més detalls). Amb víctimes 1,8% 2,4% 0,3% 0,6% mortals i greus 11 36,4% 27,3% 9,1% 9,1% 9,1% 9,1% Figura 4.6 Espècies que s’han vist implicades en els accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 21 FAUNA SALVATGE IMPLICADA EN ELS ACCIDENTS 4.4.2 Espècies de la fauna salvatge implicades en els accidents Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010-2014) Dels 2.395 accidents produïts per fauna salvatge en el quinquenni avaluat, en el 94% s’hi han vist Senglar Cabirol Cérvol Guineu Altres i salvatges indet. implicats ungulats (86% senglar, 4% cabirol, 2% cérvol, i la resta corresponen a altres espècies d’ungulats salvatges o no han estat identificats). També destaquen dos petits carnívors, la guineu es veu implicada en el 0,5% dels accidents i el teixó en el 0,3% (vegeu la Figura 4.7). Total 86,4% 4,3% 7,3% 2.395 1,5% 0,5% En el cas dels accidents amb víctimes causats per fauna salvatge (259 registres), en el 98% s’hi veuen Amb víctimes implicats ungulats (89% senglar, 3% cérvol, 2% cabirol). Pel que fa als carnívors, el teixó i la guineu es 259 89,2% 5,0% veuen implicats en el 0,8 i el 0,4% dels accidents amb víctimes, respectivament. Centrant-nos en els 5 2,3% 3,1% 0,4% accidents mortals o amb ferits greus (vegeu la Taula 4.5), 4 foren provocats per senglar (80%) i 1 per Amb víctimes guineu (20%). mortals i greus 80,0% 20,0% 5 Com s’ha comentat, els ungulats suposen el 94% dels accidents amb animals silvestres registrats i el 42% del total dels accidents amb animals. Com s’observa a la Figura 4.8, el senglar és la principal Figura 4.7 Espècies de fauna salvatge implicades en els accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la espècie implicada (92%) i ha causat a la xarxa viària de la Generalitat una mitjana de 414 accidents/any Generalitat de Catalunya. Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). durant el quinquenni 2010-2014 (Taula 4.6), reflectint l’abundància de l’espècie a Catalunya on és l’ungulat més abundant i àmpliament distribuït per tota mena d’hàbitats. Per darrera, a considerable distància, se situa el cabirol que es veu implicat en una mitjana de 20,4 sinistres/any en el període 2010- 2014 (5% dels registres), en expansió en bona part de Catalunya i també amb una àmplia distribució, tot i menys extensa que el senglar. Cal destacar que aquesta espècie mostra un augment entre quinquennis del 113% dels accidents que provoca anualment respecte el període 2007-2011 (Taula 4.6). Aquest Taula 4.6 Comparació entre els períodes d’estudi del nombre d’accidents anuals en els que es veuen implicades les augment es correspon amb l’expansió que l’espècie està mostrant a Catalunya i és previsible que en el diferents espècies d’ungulats salvatges a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. futur augmentin més encara els accidents provocats per aquest petit cèrvid que en molts països d’Europa 2007-2011 2010-2014 Evolució N/any entre és l’ungulat que provoca un major nombre de col·lisions, superant el 80% a Suècia, Alemanya o Espècie N N/any N N/any períodes (%) Eslovènia (segons recopilació Rosell & Olsson 2012); a la resta de l’Estat espanyol el cabirol suposa el 23% dels accidents, mentre que el senglar es veu implicat en el 31% dels sinistres (segons DGT sense Senglar (Sus scrofa) 1.384 276,8 2.070 414,0 +49,6 dades de Catalunya i del País Basc. Cabirol (Capreolus capreolus) 48 9,6 102 20,4 +112,5 Cérvol (Cervus elaphus) 1 26 5,2 35 7,0 +34,6 La distribució de les espècies és molt similar tant si s’analitza el conjunt de dades com només els accidents que causaren víctimes (Figura 4.8). Daina (Dama dama) 14 2,8 13 2,6 -7,1 Cabra (Capra pyrenaica) 4 0,8 4 0,8 - Isard (Rupicapra. pyrenaica) 2 0,4 5 1,0 +150,0 Mufló (Ovis musimon) - - - - - Ungulat indeterminat 5 1 28 5,6 +460,0 Total 1.483 296,6 2.257 451,4 +52,2 1 Alguns dels accidents atribuïts a cérvol, per la seva localització geogràfica, poden haver estat causats per altres cèrvids, com el cabirol o la daina, segons els casos. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 22 ESPÈCIES D’UNGULATS SALVATGES IMPLICATS EN ACCIDENTS AMB ANIMALS ANIMALS DOMÈSTICS IMPLICATS EN ELS ACCIDENTS Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 - 2014) Total n=2.257 Amb víctimes n=253 Gos Cavall Gat Vaca Altres Cabra Cabra Daina salvatge Daina salvatge Cérvol 0,2% Isard Cérvol 0,4% Total 81,6% 6,6%5 ,6% 5,1% 0,6% 1,6% 0,2% 0,8% 196 Ungulat 3,2% Ungulat 1,0% indet. indet. Cabirol Cabirol Amb víctimes 1,2% 2,0% 4,5% 2,4% 77 67,5% 14,3% 11,7% 3,9% 2,6% Amb víctimes mortals i greus 6 50,0% 16,7% 16,7% 16,7% Senglar Senglar Figura 4.9 Animals domèstics implicats en accidents a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. 91,7% 91,3% Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Figura 4.8 Ungulats salvatges implicats en accidents a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 4.4.3 Espècies d’animals domèstics implicades en els accidents Pel que fa als animals domèstics (Figura 4.9), s’observa que la major part dels accidents ocorreguts a la xarxa interurbana gestionada per la Generalitat són provocats per gossos (82%) i en menor mesura per cavalls (7%) i gats (6%). Els accidents provocats per altres espècies d’animals domèstics suposen aproximadament un 6% del total. El 39% dels accidents que s’han enregistrat amb animals domèstics implicats han provocat víctimes. En aquests, el 68% han estat causats per gossos, el 14% per cavalls i el 12% per gats. Entre els accidents amb víctimes mortals i greus, la proporció causada per bestiar gran (cavalls i vaques) augmenta considerablement fins a suposar en conjunt un 33,3% d’aquests accidents de major gravetat. 23 2012; Rosell et al 2012), mentre que a DGT (2004) s’han registrat també un elevat percentatge 4.5 Distribució mensual i horària de la sinistralitat d’accidents provocats per senglar entre la mitjanit i les 6h de la matinada. El període de major conflictivitat del vespre i primeres hores de la nit coincideix amb l’inici del període diari d’activitat dels senglars, El major nombre d’accidents amb animals registrats a la xarxa viària de la Generalitat durant el juntament amb una mobilitat encara elevada de vehicles (superior a la que es pot presentar durant la quinquenni 2010-2014 es produeix a la tardor i principis d’hivern; entre els mesos de setembre i gener es major part de la nit) i una escassa visibilitat per part dels conductors. concentren el 59% dels accidents (vegeu la Figura 4.10); els sinistres amb víctimes mostren un patró similar, tot i que hi ha una major proporció d’accidents també a l’estiu. Pel que fa a accidents amb animals En el cas dels accidents amb víctimes la distribució observada és força similar (vegeu la Figura 4.13 salvatges, i amb ungulats, el 58% es concentren també en el període comprés entre setembre i gener. gràfic superior dret), amb un 74% dels accidents provocats per senglar entre les 19h i la 1:59h. Si ens centrem en el senglar, també el 59% dels accidents es concentren entre els mesos de setembre, Per la seva part, els accidents on es veu implicat el cabirol mostren una dispersió horària bimodal, com a octubre, novembre, desembre i gener (190, 256, 279, 270 i 222 accidents, respectivament; vegeu la conseqüència del ritme d’activitat d’aquesta espècie, més activa durant el dia que en el cas del senglar. Figura 4.11). Els resultats coincideixen amb altres d’estudis realitzats a la península Ibèrica (Groot Així, els dos màxims observats són (vegeu la Figura 4.13, gràfic inferior): a primeres hores del matí (de 5h Bruindrenink & Hazebroek 1996; Markina 1999; DGT 1999; Lara et al 2004; DGT 2004; Lagos et al 2012; a 10:59h, amb el 31% dels accidents enregistrats) i de la nit (de 20h a 1:59h, amb un 44%). Sweedish National Transport Administration 2012; recopilació a Rosell et al 2012). Aquest patró coincideix notablement amb l’època de zel de l’espècie a Catalunya, que es produeix principalment entre setembre i desembre, amb els màxims situats al mes de novembre o desembre (Rosell et al 2001; Rosell et al 2011). Aquesta coincidència dels màxims de col·lisions amb l’època de zel de les diverses espècies ha estat posat de manifest també en altres estudis (Suárez 2001; Rosell & Olsson 2012). Alhora, el període en el que es produeixen més accidents provocats per senglar també se solapa amb el període de caça, en el qual els individus abandonen durant les batudes els seus llocs de repòs habitual, als quals retornaran posteriorment. Alguns estudis posen de manifest una correlació positiva entre el nombre de batudes de caça i el nombre d’accidents amb senglar (Markina 1999; Lagost et al 2012; Sweedish National Transport Administration 2012), atribuïble al fet que la caça provoca desplaçaments d’animals durant les batudes, però també a que es desorganitzen els grups, fet que també comporta major mobilitat (Delibes i Benito 2002). Així doncs, el període de major conflictivitat per col·lisions amb senglar coincideix amb el de major mobilitat de l’espècie causada bàsicament per dos factors que es produeixen en simultani: el zel i les batudes de caça. Pel que fa a la resta d’ungulats, els accidents amb implicació de cèrvids mostren generalment un patró diferent al del senglar. En el cas del cabirol (veure Figura 4.11), els mesos més conflictius es concentren a la primavera, amb un 28% dels accidents durant els mesos d’abril i maig (12 i 17 accidents, respectivament), el 50% si es tenen en compte també les dades dels mesos de març i juny (ambdós amb 11 accidents). S’observa un segon pic durant els mesos d’agost i octubre (9% i 8%, respectivament). En altres estudis els màxims també apareixen durant la primavera i l’estiu (DGT 1999; Lara et al 2004; DGT 2004), en els mesos precedents i durant l’època de zel d’aquesta espècie, que té lloc entre juliol i agost. La distribució horària dels accidents amb animals registrats entre els anys 2010 i 2014 a la xarxa gestionada per la Generalitat mostra que la major conflictivitat es produeix al vespre i a les primeres hores de la nit (entre les 19h i les 24h es concentra el 55% dels accidents), manifestant un patró similar en els sinistres que causen víctimes (vegeu Figura 4.12). En el cas del senglar, la franja horària amb major nombre d’accidents és la que va de les 19h a les 1h, que concentra el 69% d’accidents amb un màxim entre les 21 i les 22h (vegeu la Figura 4.13); si s’amplia el període, entre les 19h i les 2h, aquest percentatge augmenta fins al 82%. La major part d’estudis realitzats aporta resultats similars (Lara et al 2004; Inbar et al 2002; Ignatavicius et al 2011; Lagos et al 24 DISTRIBUCIÓ MENSUAL DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS DISTRIBUCIÓ MENSUAL DELS ACCIDENTS AMB UNGULATS Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) Total Ungulats Total n=2.257 Amb víctimes n=253 Total n = 5.335 Amb víctimes n = 356 Gen Gen 40 Gen Gen Dec 400 Feb Dec Feb Dec 800 Feb Dec 60 300 30 Feb 600 Nov 200 Mar Nov 20 Mar 40 Nov Mar Nov Mar 100 10 400 Oct 0 Abr Oct 0 Abr 200 20 Oct 0 Abr Oct 0 Abr Set Mai Set Mai Set Mai Set Mai Ago Jun Ago Jun Jul Jul Ago Jun Ago Jun Senglar Jul Jul Total n=2.070 Amb víctimes n=231 Gen Fauna salvatge Gen Dec 400 Feb Dec 40 Feb 300 30 Total Nov Mar n = 2.395 Amb víctimes n = 259 Nov 200 Mar 20 100 10 Gen Gen Oct 0 Abr Oct 0 Abr Dec 400 Feb Dec 60 Feb 300 40 Set Mai Set Mai Nov 200 Mar Nov Mar 100 20 Ago Jun Ago Jun Oct 0 Abr Oct 0 Abr Jul Jul Cabirol Set Mai Set Mai Total n=102 Gen Ago Jun Ago Jun Dec 20 Feb Jul Jul 15 Nov 10 Mar Figura 4.10 Distribució mensual de les col·lisions amb animals en general i fauna salvatge a la xarxa de vies 5 interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Oct 0 Abr Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Set Mai Ago Jun Jul Figura 4.11 Distribució mensual de les col·lisions amb ungulats, senglar i cabirol a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. En el cas del cabirol no es representen els resultats dels accidents amb víctimes per separat, ja que només es disposa de sis registres. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 25 DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DELS ACCIDENTS AMB SENGLAR I CABIROL Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 - 2014) Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2014) Senglar Total 16% Total n= 1.864 Amb víctimes n= 228 0 0 14% 23 1 23 1 22 300 2 22 40 2 12% 21 30 200 3 21 3 20 4 20 20 4 10% 100 19 5 19 10 5 0 0 8% 18 6 18 6 Total 6% 5.013 17 7 17 7 Fauna salvatge 16 8 16 8 4% 2.099 15 9 15 9 Animals domèstics 14 10 13 11 14 10 2% 13 11 191 12 12 0% 0 4 8 12 16 20 24 Cabirol Hora Total n = 85 0 23 1 22 2 Amb víctimes 21 15 3 16% 20 10 4 19 5 5 14% 18 0 6 12% 17 7 10% 16 8 15 9 8% Total 14 10 13 11 350 6% 12 Fauna salvatge 4% 254 Figura 4.13 Distribució horària dels accidents amb senglar i cabirol a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat Animals domèstics de Catalunya. En el cas del cabirol no es representen els resultats dels accidents amb víctimes per separat, ja que 2% 77 només es disposa de sis registres. Font: Base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). No es disposa de l’hora d’ocurrència en 206 accidents 0% amb senglar (3 amb víctimes) i 17 accidents amb cabirol. 0 4 8 12 16 20 24 Hora Figura 4.12 Distribució horària dels accidents amb animals implicats a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya. Font: Base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). No es disposa de l’hora d’ocurrència en 322 accidents (6 amb víctimes). 26 Percentatge respecte al total d'accidents Percentatge respecte al total d'accidents Concretament, en la darrera modificació d’octubre de 2015 (RDL 6/2015), s’indica: 4.6 Costos de l’accidentalitat amb animals i legislació sobre responsabilitat per accidents Disposición adicional séptima. Responsabilidad en accidentes de tráfico por atropellos de especies provocats per espècies cinegètiques cinegéticas. En accidentes de tráfico ocasionados por atropello de especies cinegéticas en las vías públicas será responsable de los daños a personas o bienes el conductor del vehículo, sin que pueda El cost dels accidents provocats per animals s’ha estimat amb l’aplicació de la metodologia descrita al reclamarse por el valor de los animales que irrumpan en aquéllas. No obstante, será responsable de los document Guia per a l’avaluació de projectes de transport (Col·legi Enginyers CCP de Catalunya 2010), daños a personas o bienes el titular del aprovechamiento cinegético o, en su defecto, el propietario del que segueix estàndards establerts per la Comissió europea (Nash et al 2003; Betancor & Nombela 2003); terreno cuando el accidente de tráfico sea consecuencia directa de una acción de caza colectiva de una pel que fa al cost associat a les víctimes s’han considerat els valors aportats pel Sistema d’Avaluació especie de caza mayor llevada a cabo el mismo día o que haya concluido doce horas antes de aquél. d’Inversions en Transport (SAIT, DTES 2015). También podrá ser responsable el titular de la vía pública en la que se produzca el accidente como consecuencia de no haber reparado la valla de cerramiento en plazo, en su caso, o por no disponer de la Concretament el càlcul del cost d’un accident s’obté sumant els següents conceptes: señalización específica de animales sueltos en tramos con alta accidentalidad por colisión de vehículos 1 con los mismos. a) Cost de l’accident sense considerar el cost de les víctimes , inclou les despeses associades a: Aquesta normativa és la que fonamenta bona part de les demandes que gestionen els Serveis Jurídics: El valor dels danys soferts pels vehicles accidentats. - Del DTES: en base al RDL 6/2015 només podrà ser responsable el titular de la via quan l’accident La tramitació administrativa dels expedients. sigui conseqüència ‘de no haver reparat en el termini adequat el tancament perimetral o per no La intervenció de patrulles de policia. disposar de senyalització específica d’animals en llibertat en trams amb alta accidentalitat per col·lisions de vehicles amb aquests animals’. La intervenció d’equips de conservació de carreteres per a la recollida i processat de l’animal mort a conseqüència de l’accident. - Del DARP: com a titular de determinades cinegètiques (per exemple Reserves de Caça) ja que el RDL 6/2015 estableix que podrà presentar-se demanda per danys al ‘titular de l’aprofitament b) Cost associat a les víctimes (morts, ferits greus i ferits lleus), que considera: cinegètic, o en el seu defecte el propietari del terreny, quan l’accident de trànsit sigui conseqüència directa d’una acció de caça col·lectiva d’una espècie de caça major duta a terme el mateix dia o El valor vida. acabada en les dotze hores anteriors’. El tractament mèdic i del servei d’ambulàncies. L’estima de costos per danys s’ha realitzat a partir de les dades aportades per aquests Serveis Jurídics corresponents al període 2011-1014 (Taula 4.7 i Figura 4.14). Els costos mitjans per danys d’un accident La baixa laboral i la pèrdua de producció. en el qual s’ha vist implicat un animal són de 3.111 € amb una rang molt ampli, des d’un mínim de 180€ fins a un màxim de més de 124.000€. Si es tracta d’ungulats (vegeu la Taula 4.8) el cost mitjà augmenta El valor dels danys dels vehicles s’ha estimat a partir de dades aportades pels Serveis Jurídics del DTES i fins a 3.505€, sent les espècies amb mitjanes més elevades la daina (4.397€, 3 demandes) i el senglar del DARP han aportat informació sobre l’import material reclamat per danys materials als vehicles a (3.787€, 189 demandes). conseqüència d’accident provocats per animals. La Ley 17/2005, de 19 de julio, por la que se regula el permiso y la licencia de conducción por puntos y se modifica el texto articulado de la ley sobre tráfico, El valor de les reclamacions per danys és superior a altres estimats per Colino et al (2012) a Espanya circulación de vehículos a motor y seguridad vial (BOE núm. 172, de 20 de juliol de 2005) i el RDL 6/2015 (2.700€ en el cas d’accidents amb senglar i 2.600€ per cabirol) però inferior a costos estimats més de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la ley sobre tráfico, circulación de vehículos recentment per altres autors (9.119 € per als senglars i 9.372 € per els accidents amb cabirol, Sáenz-de- a motor y seguridad Vial (BOE núm. 261, de 31 de octubre de 2015) estableixen a qui es podrà exigir la Santa-María & Tellería 2015). A Suècia, la companyia d’assegurances Länsförsäkringar (dades de 2014) responsabilitat en accidents de trànsit per atropellaments d’espècies cinegètiques: tots els ungulats ha estimat que els costos mitjans per accident deguts al senglar i cabirol són de 2.500 € i 2.400 €, silvestres (senglar, cabirol, etc.) són espècies de caça major. respectivament. 1 En el càlcul d’aquest concepte s’ha modificat la metodologia descrita al document Guia per a l’avaluació de projectes de transport (Col·legi Enginyers CCP de Catalunya 2010), que considera exclusivament el cost material dels danys soferts pels vehicles afectats. 27 Taula 4.7 Costos mitjans anuals per danys (2011-2014) dels accidents amb animals. Dades 2010 no disponibles. COST MITJÀ PER DANYS DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Unitats estimades Cost unitari (en €) Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2011 - 2014); n= 558 Any DTES DARP Total Mitjana SD Mín. Màx. 5.000 € 2011 123 18 141 3.320,17 4.127,78 180,00 38.628,51 2012 138 28 166 2.565,80 2.222,19 295,60 16.034,32 4.000 € 2013 154 18 172 3.699,39 9.683,09 234,74 124.784,29 Mitjana del període 3.111,47€ 2014 73 6 79 2.648,53 2.048,92 435,30 12.822,18 3.000 € Total 488 70 558 3.111,47 5.949,64 180,00 124.784,29 Font: Dades facilitades pels Serveis jurídics del DTES i el DARP (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 2.000 € 3.699,39 € 3.320,17 € 2.565,80 € 2.648,53 € Taula 4.8 Costos mitjans dels danys (2011-2014) dels accidents amb animals segons espècie implicada 1.000 € Unitats Cost unitari (en € de 2011-2014) Espècie estimades Mitjana SD Mín. Màx. 0 € 2011 2012 Any 2013 2014 Gos 10 2.020,61 902,24 637,00 3.598,50 Ovella 1 1.221,05 - - - Figura 4.14 Costos mitjans anuals dels danys dels accidents amb animals. Font: Dades facilitades pels Serveis jurídics del DTES i el DARP. Dades 2010 no disponibles. (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Guineu 1 2.194,12 - - - Senglar 189 3.786,59 9.356,90 423,23 124.784,29 Cabirol 33 2.095,48 1.293,77 531,57 4.804,89 Si als costos per danys materials se li afegeixen els costos administratius, policials i d’equips de conservació, el cost unitari de cada accident ascendeix a una mitjana de 4.977,47€/accident; vegeu la Cérvol 9 2.570,90 1.200,35 540,19 4.376,59 Taula 4.9). I si es repercuteixen també els costos associats a les víctimes produïdes en els accidents, Daina 3 4.396,97 1.923,24 2.281,55 6.040,00 segons els barems que s’aporten al Sistema d’Avaluació d’Inversions en Transport (SAIT) del Departament de Territori i Sostenibilitat s’obté que el cost mitjà d’un accident provocat per animals és de Isard 1 2.432,74 - - - 8.085€ si es considera el total de Catalunya i de 8.850€ si es considera només la xarxa gestionada per Indeterminada 311 2.869,44 3.105,99 180,00 38.628,51 Generalitat (vegeu la Taula 4.10). Total 558 3.111,47 5.949,64 180,00 124.784,29 Total (ungulats 235 3.504,59 8.428,72 423,23 124.784,29 salvatges) Font: Dades facilitades pels Serveis jurídics del DTES i el DARP (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 28 Cost mitjà per danys Taula 4.9 Costos unitaris utilitzats en l’estima dels costos dels accidents amb animals. Si ens centrem a les vies titularitat de la Generalitat de Catalunya: Unitat Cost unitari Concepte Font de les dades - Els accidents provocats per animals comporten uns costos mitjans d’uns 9.440.000 €/any (Taula referida (en €)1 4.10). Cost dels accidents sense víctimes 2 - Per al conjunt del període d’estudi (2010-2014), aquests accidents han suposat uns costos globals Costos materials Accident 3.111,47 Serveis Jurídics DGC i DAAM d’uns 47.200.000 €. Costos administratius Accident 755,00 García-Altés et al 2013 3 Costos policials Accident 911,00 García-Altés et al 2013 3 - S’ha estimat que els accidents amb animals comporten anualment 975 intervencions de patrulles de Servei General d’Explotació Viària de la policia en carreteres de la Generalitat (1.520 en tot Catalunya, segons dades del CIT per al període Costos d’equips de conservació Accident 200,00 DGC 4 2010-2014) i uns 1.640 intervencions d’equips de manteniment de vies (segons dades d’incidències del CCCV i concessionàries del període 2012-2014). Total costos per accident 4.977,47 Costos dels accidents amb víctimes - Els accidents amb ungulats han generat un mínim d’unes 26 tones anuals de cadàvers (considerant Accident mortal Accident 3.300.355,82 SAIT, DTES 20155 una mitjana de 640 ungulats/any per un pes mitjà de 40 kg/animal) i han comportat la mobilització de personal per al sacrifici dels animals que queden ferits (bàsicament ungulats), tasca que sovint Accident greu Accident 288.500,74 SAIT, DTES 20155 porten a terme agents forestals o caçadors. Accident lleu Accident 28.885,84 SAIT, DTES 20155 1 Per a l’actualització de costos entre els anys 2010 i 2011 s’ha aplicat un IPC del 2,5% (segons l’IDESCAT). 2 Mitjana del valor de les reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes pels Serveis Jurídics de la DGC i del DAAM, corresponents a accidents ocorreguts dels anys 2011-2014. 3 Valors extrets de l’article García-Altés, A.; Suelves, J.M. & Barbería, E. 2013. Cost savings associated with 10 years of road safety policies in Catalonia, Spain. Bull World Health Organ, 91: 28-35. 4 Valor estimat pels Servei General d’Explotació Viària de la DGC. 5 Valors extrets del Sistema d’Avaluació d’Inversions en Transport (SAIT) del Departament de Territori i Sostenibilitat. En l’estudi de 2012 s’aplicaren valors facilitats en l’estudi de Col·legi d’Enginyers CCP de Catalunya CCCP 2010. Taula 4.10 Estima dels costos mitjans anuals que comporten els accidents amb animals a la xarxa viària de Catalunya. Mitjana anual Cost anual (€) (període 2010-2014) Cost unitari Concepte Total Vies (€)1 Total Catalunya Vies Generalitat Catalunya Generalitat Accident mortal 0,6 0,6 3.300.355,82 1.980.213,49 1.980.213,49 Accident greu 3,0 1,8 288.500,74 865.502,22 519.301,33 Accident lleu 96,6 68,8 28.885,84 2.790.372,14 1.987.345,79 Accident sense víctimes 1553,2 995,8 4.977,47 7.731.006,40 4.956.564,63 Total 13.367.094,26 9.443.425,24 Cost mitjà (Euros/accident) 8.084,61 8.850,45 1 Vegeu detalls a la Taula 4.9. 29 Localització dels accidents amb animals a Catalunya 5.1 Distribució territorial dels accident amb animals a Catalunya En aquest apartat s’aporta informació sobre el total d’accidents amb animals registrats a les carreteres de Catalunya en el període avaluat . Aquests s’ha integrat a la base de dades global i s’han pres com a base per a la identificació dels trams de concentració d’accidents amb animals i amb ungulats (vegeu apartat 2.5). No obstant això, els apartats posteriors de la memòria (apartats 6 a 8), es centren exclusivament en la xarxa de vies interurbanes titularitat de la Generalitat. Cal destacar que la distribució comarcal i per àmbits territorials que es mostra en aquest capítol (Figures Figura 5.1 Localització dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys 2010-2014). 5.6 i 5.7) és la vigent durant el període estudiat (2010-2014) i per tant, no s’inclou encara la comarca del Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de Moianès declarada el 2015. SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). A la Figura 5.1 es mostra a la localització geogràfica dels 8.179 accidents georeferenciats que s’han enregistrat al conjunt de la xarxa viària catalana durant els anys 2010 a 2014. I a les Figures 5.2 a 5.5 s’indica la localització dels accidents amb ungulats (senglar, cabirol, cérvol i altres), amb altra fauna salvatge (guineu, teixó i altres) i amb animals domèstics (gos, cavall, gat i altres), així com d’aquells causats per animals dels quals no s’ha pogut identificar l’espècie implicada. Als plànols 1 a 7 (veure Document 2. Plànols) es representa amb més detall la localització d’aquests accidents en els set àmbits territorials de Catalunya. Figura 5.2 Localització dels accidents amb ungulats a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys 2010-2014). Alguns dels accidents atribuïts a cérvol, poden haver estat causats per altres cèrvids, com el cabirol o la daina, ja que es fàcil que es produeixi una confusió d’espècie, especialment quan es tracta de femelles i joves. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 31 Figura 5.3 Localització dels accidents amb altra fauna salvatge (no ungulats) a la xarxa de vies interurbanes de Figura 5.5 Localització dels accidents amb animals d’espècie no identificada a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys 2010-2014). Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos Catalunya (anys 2010-2014). Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). En relació amb la localització geogràfica dels trams de via on s’han produït aquests accidents (vegeu la Taula 5.1 i la Figura 5.6), cal destacar que l’àmbit territorial amb major volum de registres correspon al de Comarques gironines (25%), seguit per l’Àmbit de Ponent (19%). Els àmbits Metropolità de Barcelona, Camp de Tarragona i Comarques centrals concentren cadascun entre un 14% i un 16% dels accidents analitzats. Pel que fa a l’àmbit comarcal durant el període d’estudi (Taula 5.1): - 2 comarques, mostren més de 500 registres (>100 accidents/any): Alt Empordà i Segrià. - 11 comarques mostren entre 251 i 500 registres (50-100 accidents/any): Alt Camp, Alt Penedès Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Empordà, Gironès, Noguera, Selva, Vallès Occidental i Vallès Oriental. - 12 comarques mostren entre 126 i 250 registres (25-50 accidents/any): Alt Urgell, Baix Llobregat, Baix Penedès, Conca de Barberà, Garrotxa, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Segarra, Tarragonès, i Urgell. Figura 5.4 Localització dels accidents amb animals domèstics a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys - 16 comarques mostren 125 registres o menys ( 25 accidents/any): Alta Ribagorça, Baix Ebre, 2010-2014). Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat Barcelonès, Berguedà, Cerdanya, Garraf, Garrigues, Maresme, Montsià, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran, 32 El nombre d’accidents amb animals entre els anys 2010 i 2014 augmenta en tots els àmbits territorials, amb percentatges d’increment que van des del 75% de l’Àmbit Metropolità de Barcelona al 25% de l’Àmbit de Ponent. L’augment és generalitzat en 36 de les 41 comarques de Catalunya; només a Barcelonès, Urgell, Conca de Barberà i Baix Ebre s’observen reduccions en el nombre d’accidents amb animals entre 2010 i 2014 (entre el - 50% i el -5%), mentre que al Ripollès es manté estable el nombre d’accidents amb animals. ÀMBITS TERRITORIALS ON S'HAN REGISTRAT ELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010 - 2014); n=8.179 Terres de l'Ebre 4,7% Alt Pirineu i Aran 8,6% Comarques gironines Àmbit de Ponent 24,9% 18,6% Comarques Centrals 13,5% Àmbit metropolità de Barcelona 15,7% Camp de Tarragona 14,0% Figura 5.6 Distribució per àmbits territorials dels accidents amb animals implicats a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Les dades dels accidents s’ubiquen als àmbits territorials corresponents al període d’estudi (2010-2014), anterior a la creació de la comarca del Moianès. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 33 Taula 5.1 Nombre d’accidents on s’han vist implicats animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons Taula 5.1 (cont.) Nombre d’accidents on s’han vist implicats animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, àmbits territorials i comarques (anys 2007 a 2014; no s’inclou la comarca del Moianès declarada el 2015). S’ordenen segons àmbits territorials i comarques (anys 2007 a 2014; no s’inclou la comarca del Moianès declarada el 2015). les dades en ordre decreixent de nombre d’accidents. S’ordenen les dades en ordre decreixent de nombre d’accidents. Any Total Evolució Any Total Evolució Àmbit territorial i Àmbit territorial i 2010- 2010-2014 2010- 2010-2014 comarca 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 comarca 2014 (%) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2014 (%) Comarques gironines 304 310 314 295 380 401 478 484 2038 64,1% Camp de Tarragona 94 100 171 172 256 239 242 238 1147 38,4% Alt Empordà 82 71 68 70 89 101 129 145 534 107,1% Alt Camp 20 21 45 53 60 53 46 70 282 32,1% Selva 73 71 98 81 124 97 92 96 490 18,5% Baix Camp 24 24 39 39 63 46 54 56 258 43,6% Baix Empordà 48 67 57 39 47 76 61 77 300 97,4% Tarragonès 12 17 22 25 35 57 44 26 187 4,0% Gironès 48 47 37 50 39 57 81 73 300 46,0% Baix Penedès 12 14 34 15 51 36 41 43 186 186,7% Pla de l'Estany 26 14 25 21 37 29 54 45 186 114,3% Conca de Barberà 23 14 24 30 34 33 44 28 169 -6,7% Garrotxa 20 36 25 26 33 36 50 40 185 53,8% Priorat 3 10 7 10 13 14 13 15 65 50,0% Ripollès 7 4 4 8 11 5 11 8 43 0,0% Comarques Centrals 127 133 148 174 179 199 271 280 1103 60,9% Àmbit de Ponent 234 249 255 261 272 329 332 327 1521 25,3% Bages 46 43 55 69 91 63 109 119 451 72,5% Segrià 93 105 94 92 92 115 105 108 512 17,4% Anoia 21 33 44 36 40 57 74 67 274 86,1% Noguera 74 73 79 74 93 114 116 99 496 33,8% Osona 35 32 25 31 26 35 42 42 176 35,5% Segarra 21 24 22 26 31 31 39 35 162 34,6% Berguedà 15 14 18 25 9 27 28 34 123 36,0% Urgell 16 12 22 38 21 26 28 34 147 -10,5% Solsonès 10 11 6 13 13 17 18 18 79 38,5% Garrigues 17 18 19 16 19 26 26 19 106 18,8% Alt Pirineu i Aran 118 104 90 99 117 155 177 154 702 55,6% Pla d'Urgell 13 17 19 15 16 17 18 32 98 113,3% Pallars Sobirà 33 25 24 25 39 53 42 33 192 32,0% Àmbit metropolità de Alt Urgell 22 22 20 26 28 31 41 35 161 34,6% 137 121 164 169 225 267 328 296 1285 75,1% Barcelona Pallars Jussà 17 27 17 13 23 24 37 39 136 200,0% Vallès Oriental 45 29 48 57 60 74 81 67 339 17,5% Val d'Aran 24 16 15 15 12 24 24 20 95 33,3% Vallès Occidental 28 47 30 33 48 54 85 65 285 97,0% Cerdanya 8 5 9 15 14 15 27 21 92 40,0% Alt Penedès 19 15 36 22 49 64 71 79 285 259,1% Alta Ribagorça 14 9 5 5 1 8 6 6 26 20,0% Baix Llobregat 20 8 17 22 23 27 32 33 137 50,0% Terres de l'Ebre 49 45 60 57 85 79 81 81 383 42,1% Maresme 20 14 16 14 25 21 30 26 116 85,7% Ribera d'Ebre 7 5 18 19 22 26 29 25 121 31,6% Garraf 4 8 14 13 14 21 28 22 98 69,2% Montsià 16 11 10 14 19 23 30 23 109 64,3% Barcelonès 1 3 8 6 6 1 4 25 -50,0% Baix Ebre 19 18 25 19 26 24 13 18 100 -5,3% Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Terra Alta 7 11 7 5 18 6 9 15 53 200,0% Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). Total 1.063 1.062 1.202 1.227 1.514 1.669 1.909 1.860 8179 51,6% Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 34 En el cas dels accidents amb ungulats, principals implicats en la problemàtica (en el 88% dels accidents DISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DELS ACCIDENTS AMB UNGULATS amb espècie coneguda (vegeu la Taula 5.1) s’ha analitzat la seva distribució per comarques, tant en nombre absolut com també en relació a l’extensió de vies i la superfície de cada comarca (vegeu Figura Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014); n = 2.898 5.7): - En valor absolut, les comarques de la Noguera, la Selva, el Bages, l’Alt Empordà i el Segrià, són les que registren un major nombre d’accidents amb ungulats (Figura 5.7, a dalt), més de 30 anuals, seguides pel Vallès Oriental, el Baix Empordà i el Gironès, per sobre de 20 accidents cada any. - En relació amb la longitud de carreteres de cada comarca, destaquen la Noguera i el Pla de l’Estany, en presentar més de 480 accidents on s’han vist implicats ungulats per 1.000 km de via, en cinc anys (Figura 5.7, a baix a l’esquerra). Per darrera hi ha el Baix Empordà, la Selva, el Pallars Sobirà, el Segrià i el Gironès, amb més de 360 accidents amb ungulats per 1.000 km de carretera. - En relació amb la superfície de cada comarca, el Pla de l’Estany és la que presenta major densitat d’accidents, 4,0 accidents amb ungulats/10 km2 de superfície, seguida pel Gironès i el Baix Empordà, amb valors d’entre 2,0 i 1,95 accidents amb ungulats/per 10 km2 (Figura 5.7, a baix a la dreta). En relació a la longitud de vies de la comarca En relació a la superfície de la comarca Figura 5.7 Densitat d’accidents amb ungulats implicats, segons la comarca (2010-2014; no s’inclou la comarca del Moianès declarada el 2015). Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). 35 Comparant les dades del present estudi amb les registrades pel Cos de la Guardia Civil a la base de 5.2 Característiques de les vies on s’han produït els accidents dades ARENA (DGT 2012), corresponents als accidents amb animals ocorreguts entre els anys 2007 i 2011 a España (les dades de la DGT no inclouen Euskadi ni Catalunya), s’observa que tres de les quatre Els 8.179 accidents amb animals ocorreguts al conjunt de la xarxa catalana, durant el quinquenni 2010- províncies de Catalunya es troben per sobre de la mitjana estatal que se situa en 331 accidents per 2014, dels quals se’n coneix la seva localització, es distribueixen per un total de 572 carreteres. província/any (vegeu Figura 5.8). L’única excepció és Tarragona, que se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal, amb 306 accidents/any. Com s’observa a la Taula 5.2, la major part dels accidents analitzats han tingut lloc en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya (65%), mentre que a les carreteres de l’Estat s’hi han produït un 25% dels Amb tot, els valors enregistrats a Catalunya se situen molt per sota dels màxims que s’enregistren a les accidents amb animals i a les de les diputacions prop un 11%. Si atenem a l’evolució de la sinistralitat províncies de Burgos o León, que superen els 1.000 accidents anuals amb implicació d’animals. Altres segons titularitat de la via, en tots els casos s’enregistra un fort augment, que se situa lleugerament per províncies amb un nombre molt elevat d’accidents (superior a 500 accidents amb animals per any) són sobre de la mitjana de Catalunya a les vies gestionades per la Generalitat (54%), en torn a aquest valor Lugo, Asturias, Soria, Zamora, A Coruña i Huesca. Amb més de 400 accidents amb animals per any, en les del Ministerio de Fomento (51%) i lleugerament per sota en el cas de les gestionades per trobem tres de les províncies catalanes (Barcelona, Lleida i Girona), juntament amb Ourense, Palencia, Diputacions (40%). Pontevedra i Navarra. Així doncs, el conflicte dels accidents amb animals és especialment notable al nord de la península, sectors on les densitats de senglar i cérvids són també importants. De fet, hi ha una Pel que fa la classificació tècnica de les vies on s’han produït els accidents amb animals a la xarxa viària important coincidència amb les zones on es cacen més senglars (segons dades de l’Anuario Estadístico de la Generalitat, cal destacar que la major part han tingut lloc en carreteres convencionals de calçada Forestal facilitades per Reoyo, M.J.; Martínez, M; Bosch, J. Centro de Investigación en Sanidad Animal única (84%), com s’observa a la Taula 5.3 i a la Figura 5.9. El 11% han ocorregut en carreteres (CISA-INIA)) que al 2007 foren Asturies, Catalunya, Navarra, Aragó, la Rioja i País Basc. Cal destacar convencionals de doble calçada i el 6% restant s’han produït en autopistes i autovies. Aquestes dades que altres zones d’Espanya on hi ha una alta densitat de senglar i de diverses espècies de cèrvids, com són similars a les observades arreu on s’analitza el conflicte. Cal destacar el fort augment que han Andalusia o Castella-la Manxa, tenen menys accidentalitat, possiblement degut a que les densitats més experimentat les carreteres convencionals de doble calçada (264%). altes d’ungulats es troben en finques cinegètiques amb tancament perimetral, és a dir, que els animals no es troben pròpiament en llibertat. Taula 5.2 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la titularitat de la via (anys 2010 a 2014). ACCIDENTS AMB ANIMALS A L'ESTAT ESPANYOL Any % del Evolució Titularitat Total (2007 - 2014, Catalunya 2010-2014); n= 77.872 2010 2011 2012 2013 2014 total 2010-2014 1.400 Generalitat de 788 975 1.073 1.246 1.212 5.294 64,8 +53,8% Catalunya 1.200 Estat 305 373 416 462 460 2.016 24,6 +50,8% Diputacions 134 166 180 201 188 869 10,6 +40,3% 1.000 Total 1.227 1.514 1.669 1.909 1.860 8.179 100 +51,6% 800 Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). La titularitat de la via s’ha obtingut del graf de carreteres de la DGC (2015). 600 Mitjana = 331 accidents/província/any 400 Taula 5.3 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la classificació tècnica de la via (anys 2010 a 2014). 200 Any % del Evolució Classificació tècnica Total 2010 2011 2012 2013 2014 total 2010-2014 0 Autopistes i autovies 42 57 59 75 62 295 5,6% +47,6% Carreteres de doble calçada 44 65 113 181 160 563 10,6% +263,6% Carreteres de calçada única 702 853 901 990 990 4.436 83,8% +41,0% Figura 5.8 Mitjana anual d’accidents amb animals implicats a les carreteres de l’Estat espanyol (2007-2011) i de Total 788 975 1.073 1.246 1.212 5.294 100% +53,8% Catalunya (2010-2014). Font: les dades de l’Estat espanyol corresponen a la base de dades ARENA, que no inclou Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Catalunya ni el País Basc (DGT 2012); les de Catalunya corresponen a la base de dades del present estudi (CIT, Cos Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). La classificació tècnica de la via s’ha obtingut del graf de carreteres de la de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més DGC (2015) i del Catàleg de carreteres de Catalunya 2015 (DTES 2015). detalls).No es disposa de les dades del País Basc. 36 Mitjana anual (accidents / any) Burgos León Lugo Asturias Soria Zamora A Coruña Huesca Ourense Barcelona Palencia Pontevedra Lleida Navarra Girona Zaragoza Cantabria Madrid Tarragona Badajoz Cáceres Salamanca Ávila Toledo Segovia Valladolid Sevilla La Rioja Teruel València Córdoba Granada Málaga Alacant Cuenca Cádiz Huelva Jaén Murcia Albacete Illes Balears Guadalajara Castelló Almería Ciudad Real Sta Cruz… Las Palmas En relació a la xarxa viaria titularitat de la Generalitat de Catalunya, cal destacar que la proporció d’accidents ocorreguts en carreteres convencionals de doble calçada és superior a la proporció que aquest tipus de via suposen al conjunt de la xarxa viària de la Generalitat (Figura 5.9), mentre que amb les autopistes i autovies ocorre el contrari. Aquest fet es deu a que autopistes i autovies presenten tancament perimetral, mentre que moltes carreteres convencionals de doble calçada no compten amb aquest element que dificulta l’accés dels animals a les vies. CLASSIFICACIÓ TÈCNICA DE LES VIES ON S'HAN REGISTRAT ELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya (2010 - 2014); n= 5.294 100% 88,5% 83,8% 80% 60% 40% km vies (%) Accidents (%) 20% 9,9% 10,6% 5,6% 1,5% 0% Autopistes i autovies Carretera de doble calçada Carretera de calçada única Figura 5.9 Distribució dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya, segons la classificació tècnica de la via. Es comparen els percentatges amb els del conjunt de longitud de vies gestionats per la Generalitat (6.084 km; vegeu l’apartat 3). Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2 per a més detalls). La classificació tècnica de la via s’ha obtingut del graf de carreteres de la DGC (2015) i del Catàleg de carreteres de Catalunya 2015 (DTES 2015). 37 6.2 Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) Els 2.898 dels accidents amb ungulats (majoritàriament senglars, i cèrvids) registrats a Catalunya es concentren en 183 TCAU. Aquests TCAU integren el 28% dels accidents enregistrats, i tenen una longitud Trams de concentració d’accidents amb mitjana de 1,0 km. A la xarxa viària de titularitat de la Generalitat s’hi localitzen 158 d’aquests TCAU (vegeu Taula 6.1, animals i amb ungulats a la xarxa de Figures 6.2 i 6.3, i plànols 8 a 14). S’hi concentren 705 accidents amb ungulats (31% del total de 2.257 provocats per ungulats en carreteres de la Generalitat), en un total de 109,0 km de via (el 2% dels 6.084 carreteres de la Generalitat km de carreteres gestionats per la Generalitat). D’entre aquests, el 41% (65 trams) ja foren identificats com a TCAU a l’estudi de l’any 2012. Per la intensitat i recurrència de la problemàtica que presenten (vegeu criteris aplicats a l’apartat 2.5.2), 6.1 Trams de concentració d’accidents amb animals (TCAA) 36 TCAU de la xarxa viària de la Generalitat han estat qualificats d’atenció prioritària (vegeu Figura 6.1). Integren 270 accidents (12% del total provocats per ungulats en carreteres de la Generalitat) en un A partir del conjunt d’accidents amb animals registrats a les carreteres de Catalunya (vegeu apartat 5) total de 38,2 km de vies (0,6% de la xarxa). Un 61% d’aquests TCAUp ja foren identificats com a TCAU a s’han identificat un total de 456 trams de concentració d’accidents amb animals. Aquests trams l’estudi de l’any 2012 (22 trams, 6 dels quals també d’atenció prioritària). concentren 3.326 accidents en què s’han vist implicats animals durant el quinquenni 2010-2014 (40% del total). A la xarxa viària gestionada per la Generalitat de Catalunya s’hi localitzen 301 TCAA. Aquests integren 2.376 accidents, el 45% del accidents amb animals registrats en aquestes carreteres i es distribueixen per un total de 313,7 km de via (el 5% dels 6.084 km de carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya). Figura 6.1 TCAA i TCAU identificats a la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya. 39 Figura 6.2 Distribució dels Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU) identificats a la xarxa viària titularitat de la Generalitat de Catalunya. Els 158 TCAU de la xarxa viària de Generalitat s’han cartografiat en els plànols 8 a 14 es distribueixen territorialment de la següent manera (vegeu Figura 6.3): - L’àmbit Comarques gironines és el que concentra el major nombre: integra 60 TCAU (12 dels quals prioritaris). - El segueixen els àmbits de Ponent (29 TCAU, dels quals 3 prioritaris), Comarques centrals (25 TCAU, 7 prioritaris), Àmbit Metropolità de Barcelona (17 TCAU, 4 prioritaris), Camp de Tarragona (14 TCAU, 4 prioritaris) i l’Alt Pirineu i Aran (10 TCAU, 6 prioritaris). - A les Terres de l’Ebre s’han identificat 3 TCAU (cap d’ells prioritari). Figura 6.3 Localització del Trams de Concentració d’Accidents amb Ungulats (TCAU) identificats a la xarxa viària titularitat de la Generalitat de Catalunya. 40 Per altra banda també cal destacar que: - 64 (41%) TCAU coincideixen amb TCAUs del 2012 (identificats a l’avaluació anterior, de l’estudi de 2012), tot i que pot haver variat lleugerament el seu punt d’inici i final. - 94 (59%) són nous TCAU, no identificats a l’avaluació anterior. - 76 dels 143 TCAU identificats el 2012 (el 53%) han estat desqualificats, és a dir, han reduït la sinistralitat amb ungulats i es situen per sota del llindars. Als plànols 8 a 14 es mostra la localització geogràfica del total dels TCAU identificats en els set àmbits territorials de Catalunya. Les fitxes descriptives dels TCAU prioritaris de la xarxa de la Generalitat de Catalunya es troben a l’Annex 4. A la xarxa viaria que gestionen altres administracions s’han identificat 25 TCAU més (18 a de l’Estat espanyol i 7 a les de Diputacions). 41 Taula 6.1 Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) identificats en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya. En tramat gris es destaquen les files dels TCAU d’atenció prioritària. Accidents amb ungulats salvatges Qualificació en l’estudi de 2012 (2007-2011) (2010-2014) Longitud Codi del TCAU Carretera PK inici PK final Municipi SSTT Comarca (km) Accidents TCAU TCAU Codi TCAA/TCAU N total N/km greus o prioritari mortals TCAU_047_B-224_5,65 B-224 5,65 6,15 0,5 - - - Piera Barcelona Anoia 3 6,0 - TCAU_048_B-224_13,45 B-224 13,45 14,55 1,1 - - - Masquefa Barcelona Anoia 5 4,5 - TCAU_053_B-402_3,75 B-402 3,75 4,25 0,5 - - - la Pobla de Lillet Barcelona Berguedà 3 6,0 - TCAU_057_BP-1417_6,55 BP-1417 6,55 7,15 0,6 - - - Sant Cugat del Vallès Barcelona Vallès Occidental 3 5,0 - TCAU_059_BP-2121_5,45 BP-2121 5,45 6,05 0,6 - - - Sant Martí Sarroca Barcelona Alt Penedès 3 5,0 - TCAUp_060_BP-2151_10,75 BP-2151 10,75 11,25 0,5 - - - Torrelavit Barcelona Alt Penedès 6 12,0 - TCAU_075_BV-5105_1,85 BV-5105 1,85 2,55 0,7 - - - la Roca del Vallès Barcelona Vallès Oriental 4 5,7 - TCAU_078_C-12_55,05 C-12 55,05 55,55 0,5 - - - Ginestar Terres de l'Ebre Ribera d'Ebre 3 6,0 - TCAU_080_C-12_60,95 C-12 60,95 61,45 0,5 - - TCAA_027 Móra la Nova Terres de l'Ebre Ribera d'Ebre 4 8,0 - TCAU_083_C-12_82,60 C-12 82,60 83,10 0,5 - - - Flix Terres de l'Ebre Ribera d'Ebre 3 6,0 - TCAU_085_C-12_145,45 C-12 145,45 146,55 1,1 Sí - TCAU_031_C-12_144,8 Lleida Lleida Segrià 5 4,5 - TCAU_086_C-12_147,85 C-12 147,85 148,55 0,7 Sí Sí TCAUp_032_C-12_148 Corbins Lleida Segrià 6 1 8,6 - TCAUp_086_C-12_149,25 C-12 149,25 150,15 0,9 Sí Sí TCAUp_033_C-12_149,5 Corbins Lleida Segrià 7 7,8 - TCAU_087_C-12_151,75 C-12 151,75 152,25 0,5 - - - Corbins Lleida Segrià 3 6,0 - TCAUp_087_C-12_152,85 C-12 152,85 153,55 0,7 Sí Sí TCAUp_034_C-12_152 Corbins Lleida Segrià 11 15,7 - Menàrguens / TCAU_089_C-12_159,75 C-12 159,75 160,25 0,5 Sí - TCAU_035_C-12_160 Lleida Noguera 3 6,0 - Balaguer TCAU_092_C-12_176,25 C-12 176,25 177,25 1,0 - - - Castelló de Farfanya Lleida Noguera 4 4,0 - TCAU_093_C-12_181,65 C-12 181,65 182,25 0,6 - - - Os de Balaguer Lleida Noguera 4 6,7 - les Avellanes i Santa TCAU_095_C-12_185,60 C-12 185,60 186,10 0,5 - - - Lleida Noguera 4 8,0 - Linya TCAU_098_C-12_201,80 C-12 201,80 202,30 0,5 - - - Àger Lleida Noguera 3 6,0 - TCAU_099_C-12_203,45 C-12 203,45 204,05 0,6 Sí - TCAU_037_C-12_203,3 Àger Lleida Noguera 3 5,0 - TCAU_100_C-13_13,90 C-13 13,90 14,40 0,5 - - TCAA_038 Vilanova de la Barca Lleida Segrià 3 6,0 - TCAUp_104_C-13_79,60 C-13 79,60 81,05 1,5 - - TCAA_040 Castell de Mur Lleida Pallars Jussà 7 4,8 - TCAU_107_C-13_94,75 C-13 94,75 95,25 0,5 Sí - TCAU_041_C-13_95 Salàs de Pallars Lleida Pallars Jussà 3 6,0 - TCAU_045_C-13_148,8 / TCAUp_111_C-13_148,90 C-13 148,90 150,25 1,3 Sí - la Guingueta d'Àneu Lleida Pallars Sobirà 7 5,2 - TCAU_046_C-13_150 TCAUp_111_C-13_151,45 C-13 151,45 152,05 0,6 Sí Sí TCAUp_048_C-13_151,5 la Guingueta d'Àneu Lleida Pallars Sobirà 6 10,0 -2 TCAUp_114_C-14_1,80 C-14 1,80 3,00 1,2 - - TCAA_051 Reus Tarragona Baix Camp 6 5,0 - TCAU_115_C-14_7,85 C-14 7,85 8,35 0,5 - - - Reus Tarragona Baix Camp 3 6,0 - TCAUp_116_C-14_21,75 C-14 21,75 22,55 0,8 Sí Sí TCAUp_052_C-14_22 Alcover Tarragona Alt Camp 7 8,7 - TCAUp_117_C-14_31,45 C-14 31,45 32,05 0,6 Sí - TCAU_055_C-14_32 Vilaverd Tarragona Conca de Barberà 6 10,0 - TCAU_118_C-14_56,45 C-14 56,45 57,05 0,6 - - - Ciutadilla Tarragona Urgell 3 5,0 - TCAU_119_C-14_58,25 C-14 58,25 58,85 0,6 - - - Ciutadilla Lleida Urgell 4 6,7 - TCAU_120_C-14_60,45 C-14 60,45 60,95 0,5 - - - Ciutadilla Lleida Urgell 4 8,0 - TCAU_121_C-14_69,95 C-14 69,95 70,45 0,5 Sí - TCAU_058_C-14_70 Tàrrega Lleida Urgell 4 8,0 - TCAU_123_C-14_109,30 C-14 109,30 109,80 0,5 - - - Artesa de Segre Lleida Noguera 4 8,0 - TCAU_124_C-14_112,95 C-14 112,95 113,55 0,6 Sí - TCAU_061_C-14_113 Oliola / Ponts Lleida Noguera 3 5,0 - TCAU_125_C-14_118,15 C-14 118,15 119,05 0,9 - - - Ponts Lleida Noguera 4 4,4 - TCAU_126_C-14_122,45 C-14 122,45 123,05 0,6 Sí - TCAU_062_C-14_122,5 Vilanova de l'Aguda Lleida Noguera 5 8,3 - 1 Durant 2013 i 2014 no s’ha enregistrat cap accident amb ungulats; s’han enregistrat 3 accidents amb animals però no s’ha identificat l’espècie. 2 S’ha enregistrat un accident greu amb un animal, del quan no s’ha identificat l’espècie. 42 Taula 6.1. (cont.) Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) identificats en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya. En tramat gris es destaquen les files dels TCAU d’atenció prioritària. Accidents amb ungulats salvatges Qualificació en l’estudi de 2012 (2007-2011) (2010-2014) Longitud Codi del TCAU Carretera PK inici PK final Municipi SSTT Comarca (km) Accidents TCAU TCAU Codi TCAA/TCAU N total N/km greus o prioritari mortals TCAUp_130_C-14_135,75 C-14 135,75 136,25 0,5 - - - Bassella Lleida Alt Urgell 7 14,0 - TCAUp_131_C-14_137,90 C-14 137,90 139,25 1,35 Sí - TCAU_067_C-14_138 Bassella / Oliana Lleida Alt Urgell 7 5,2 - TCAUp_132_C-14_139,85 C-14 139,85 140,35 0,5 Sí - TCAU_068_C-14_140 Oliana Lleida Alt Urgell 6 12,0 TCAU_134_C-14_159,45 C-14 159,45 160,05 0,6 - - - Organyà Lleida Alt Urgell 3 5,0 - TCAU_137_C-1412a_5,95 C-1412a 5,95 6,75 0,8 Sí - TCAU_072_C-1412a_6,5 Vilanova de l'Aguda Lleida Noguera 5 6,3 - Santa Eulàlia de TCAU_139_C-1415b_4,35 C-1415b 4,35 4,85 0,5 - - - Barcelona Vallès Oriental 3 6,0 - Ronçana TCAU_140_C-150a_21,95 C-150a 21,95 22,55 0,6 Sí - TCAU_077_C-150a_22 Porqueres Girona Pla de l'Estany 5 8,3 - Santa Coloma de TCAU_141_C-152_2,95 C-152 2,95 3,55 0,6 - - - Girona Selva 5 8,3 - Farners les Preses / la Vall TCAU_142_C-152_44,10 C-152 44,10 44,60 0,5 - - TCAA_079 Girona Garrotxa 3 6,0 - d'en Bas TCAU_146_C-16_8,15 C-16 8,15 8,65 0,5 - - - Sant Cugat del Vallès Barcelona Vallès Occidental 4 8,0 - TCAU_151_C-16_57,60 C-16 57,60 58,10 0,5 - - - Sallent Barcelona Bages 3 6,0 - TCAU_154_C-16_77,45 C-16 77,45 77,95 0,5 Sí - TCAU_082_C-16_77,9 Puig-reig Barcelona Berguedà 3 6,0 - TCAU_156_C-16_91,05 C-16 91,05 91,55 0,5 - - TCAA_083 Olvan Barcelona Berguedà 3 6,0 - TCAUp_157_C-16_94,45 C-16 94,45 95,05 0,6 - - - Berga Barcelona Berguedà 7 11,7 - TCAU_158_C-16_99,85 C-16 99,85 100,35 0,5 - - - Cercs Barcelona Berguedà 4 8,0 - TCAU_160_C-16_132,95 C-16 132,95 133,55 0,6 - - - Bellver de Cerdanya Lleida Cerdanya 3 5,0 - TCAU_161_C-162_0,65 C-162 0,65 1,15 0,5 - - - Urús Girona Cerdanya 4 8,0 - TCAU_164_C-17_22,65 C-17 22,65 23,25 0,6 - - - Canovelles Barcelona Vallès Oriental 5 8,3 - TCAU_084_C-17_24,5 / TCAUp_165_C-17_24,45 C-17 24,45 26,55 2,1 Sí - l'Ametlla del Vallès Barcelona Vallès Oriental 13 6,2 - TCAU_085_C-17_25,5 l'Ametlla del Vallès / la TCAUp_166_C-17_27,05 C-17 27,05 28,05 1 Sí - TCAU_086_C-17_27 Barcelona Vallès Oriental 7 7,0 - Garriga TCAUp_167_C-17_40,85 C-17 40,85 42,45 1,6 - - TCAA_087 Centelles Barcelona Osona 6 3,8 - Gurb / les Masies de TCAUp_169_C-17_66,75 C-17 66,75 67,95 1,2 - - TCAA_090 Barcelona Osona 6 5,0 - Voltregà TCAU_170_C-241d_1,95 C-241d 1,95 2,45 0,5 Sí - TCAU_092_C-241d_1,8 Pira Tarragona Conca de Barberà 3 6,0 - Sarral / Rocafort de TCAU_171_C-241d_12,55 C-241d 12,55 13,05 0,5 - - - Tarragona Conca de Barberà 3 6,0 - Queralt TCAUp_177_C-25_122,25 C-25 122,25 123,15 0,9 - - - Rajadell Barcelona Bages 9 10,0 - TCAU_178_C-25_123,75 C-25 123,75 124,35 0,6 - - - Rajadell Barcelona Bages 3 5,0 - Santa Coloma de TCAU_181_C-25_216,65 C-25 216,65 217,15 0,5 - - - Girona Selva 3 6,0 - Farners TCAU_183_C-25_233,45 C-25 233,45 234,05 0,6 Sí Sí TCAUp_098_C-25_233,5 Vilobí d'Onyar Girona Selva 4 6,7 - TCAU_184_C-250_5,00 C-250 5,00 5,50 0,5 - - - Quart Girona Gironès 4 8,0 - TCAUp_186_C-252_54,75 C-252 54,75 55,35 0,6 - - - Garriguella Girona Alt Empordà 7 11,7 - TCAUp_187_C-25D_0,80 C-25D 0,80 1,30 0,5 - - - Vic Barcelona Osona 6 12,0 - TCAU_188_C-26_17,55 C-26 17,55 18,55 1 Sí - TCAU_102_C-26_18 Castelló de Farfanya Lleida Noguera 5 5,0 - TCAU_191_C-26_33,40 C-26 33,40 33,90 0,5 Sí - TCAU_104_C-26_32,9 la Sentiu de Sió Lleida Noguera 4 8,0 - TCAUp_194_C-26_42,45 C-26 42,45 43,25 0,8 Sí Sí TCAUp_106_C-26_42,5 Cubells Lleida Noguera 6 7,5 - TCAUp_198_C-260_30,95 C-260 30,95 32,15 1,2 Sí - TCAU_110_C-260_31 Vila-sacra Girona Alt Empordà 14 11,7 - TCAU_198_C-260_32,85 C-260 32,85 33,65 0,8 Sí - TCAU_111_C-260_32 Fortià / Vila-sacra Girona Alt Empordà 3 3,8 - 43 Taula 6.1. (cont.) Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) identificats en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya En tramat gris es destaquen les files dels TCAU d’atenció prioritària. Accidents amb ungulats salvatges Qualificació en l’estudi de 2012 (2007-2011) (2010-2014) Longitud Codi del TCAU Carretera PK inici PK final Municipi SSTT Comarca (km) Accidents TCAU TCAU Codi TCAA/TCAU N total N/km greus o prioritari mortals TCAU_202_C-31_140,80 C-31 140,80 141,30 0,5 - - - Calafell Tarragona Baix Penedès 3 6,0 - TCAU_203_C-31_155,90 C-31 155,90 156,40 0,5 - - - Sant Pere de Ribes Barcelona Garraf 3 6,0 - TCAU_204_C-31_326,75 C-31 326,75 327,25 0,5 - - - Palamós Girona Baix Empordà 3 6,0 - TCAU_207_C-31_355,75 C-31 355,75 356,25 0,5 Sí - TCAU_118_C-31_356 Verges Girona Baix Empordà 3 6,0 - Verges / Torroella de TCAU_208_C-31_357,80 C-31 357,80 358,30 0,5 - - - Girona Baix Empordà 3 6,0 - Fluvià TCAU_209_C-31_370,60 C-31 370,60 371,10 0,5 - - - Torroella de Fluvià Girona Alt Empordà 3 6,0 - TCAU_212_C-32_3,45 C-32 3,45 4,05 0,6 - - - el Vendrell Tarragona Baix Penedès 4 6,7 - TCAU_213_C-32_6,85 C-32 6,85 7,55 0,7 - - - Calafell Tarragona Baix Penedès 3 4,3 - TCAUp_214_C-32_9,45 C-32 9,45 11,25 1,8 Sí - TCAU_120_C-32_10,9 Cunit / Calafell Tarragona Baix Penedès 6 3,3 - Santa Maria de TCAUp_223_C-35_52,45 C-35 52,45 53,55 1,1 Sí Sí TCAUp_126_C-35_53 Barcelona Vallès Oriental 8 7,3 - Palautordera TCAUp_227_C-35_95,15 C-35 95,15 96,25 1,1 Sí - TCAU_131_C-35_94,5 Llagostera Girona Gironès 7 6,4 - TCAU_228_C-37_2,40 C-37 2,40 2,90 0,5 - - - Alcover Tarragona Alt Camp 3 6,0 - TCAU_230_C-37_16,65 C-37 16,65 17,15 0,5 Sí - TCAU_133_C-37_16,8 el Pla de Santa Maria Tarragona Alt Camp 4 8,0 - TCAU_231_C-37_64,75 C-37 64,75 65,45 0,7 - - - Vilanova del Camí Barcelona Anoia 4 5,7 - TCAU_238_C-53_127,45 C-53 127,45 128,25 0,8 Sí - TCAU_137_C-53_127,5 la Fuliola Lleida Urgell 3 3,8 - Sant Joan de TCAUp_240_C-55_37,75 C-55 37,75 39,15 1,4 - - TCAA_140 Barcelona Bages 8 5,7 - Vilatorrada TCAU_241_C-55_40,75 C-55 40,75 41,35 0,6 - - - Callús Barcelona Bages 3 5,0 - TCAU_242_C-55_43,05 C-55 43,05 43,55 0,5 Sí - TCAU_141_C-55_44,4 Callús Barcelona Bages 4 8,0 - TCAU_243_C-55_49,05 C-55 49,05 49,55 0,5 - - TCAA_142 Sant Mateu de Bages Barcelona Bages 3 6,0 - TCAU_248_C-55_67,25 C-55 67,25 67,75 0,5 - - TCAA_143 Clariana de Cardener Lleida Solsonès 3 6,0 - TCAU_250_C-58_15,65 C-58 15,65 16,15 0,5 - - TCAA_145 Sabadell / Terrassa Barcelona Vallès Occidental 4 8,0 - TCAU_252_C-58_31,05 C-58 31,05 31,55 0,5 - - - Vacarisses Barcelona Vallès Occidental 4 8,0 - TCAU_253_C-59_8,25 C-59 8,25 8,75 0,5 - - - Palau de Plegamans Barcelona Vallès Occidental 3 6,0 - Palau de Plegamans / TCAU_254_C-59_9,95 C-59 9,95 11,05 1,1 - - - Barcelona Vallès Occidental 5 4,5 - Caldes de Montbui TCAU_256_C-59_18,15 C-59 18,15 18,65 0,5 - - - Caldes de Montbui Barcelona Vallès Oriental 5 10,0 - TCAUp_257_C-59_28,45 C-59 28,45 29,05 0,6 Sí - TCAU_146_C-59_29 Castellterçol Barcelona Moianès 7 11,7 - TCAU_258_C-59_33,70 C-59 33,70 34,20 0,5 - - - Castellterçol Barcelona Moianès 3 6,0 - TCAU_263_C-63_17,65 C-63 17,65 18,35 0,7 - - - Riudarenes Girona Selva 4 5,7 - TCAU_267_C-63_30,90 C-63 30,90 31,40 0,5 - - - Brunyola Girona Selva 3 6,0 - TCAU_269_C-63_34,95 C-63 34,95 35,45 0,5 Sí - TCAU_153_C-63_35 Brunyola Girona Selva 5 10,0 - TCAU_271_C-63_42,85 C-63 42,85 43,35 0,5 Sí - TCAU_155_C-63_43 la Cellera de Ter Girona Selva 3 6,0 - TCAU_271_C-63_44,70 C-63 44,70 45,20 0,5 Sí - TCAU_156_C-63_44 Amer Girona Selva 3 6,0 - TCAU_272_C-63_50,20 C-63 50,20 50,70 0,5 Sí Sí TCAUp_158_C-63_49 les Planes d'Hostoles Girona Garrotxa 3 6,0 - TCAU_274_C-63_59,95 C-63 59,95 60,55 0,6 - - - Sant Feliu de Pallerols Girona Garrotxa 3 5,0 - Sant Feliu de Guíxols / TCAUp_276_C-65_0,65 C-65 0,65 2,05 1,4 Sí - TCAU_160_C-65_0,5 Girona Baix Empordà 9 6,4 - Sta Cristina d'Aro TCAU_279_C-65_9,75 C-65 9,75 10,25 0,5 - - TCAA_162 Llagostera Girona Gironès 4 8,0 - TCAU_281_C-65_21,55 C-65 21,55 22,05 0,5 - - TCAA_163 Cassà de la Selva Girona Gironès 3 6,0 - 44 Taula 6.1. (cont.) Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) identificats en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya. En gris es destaquen els TCAU d’atenció prioritària. Accidents amb ungulats salvatges Qualificació en l’estudi de 2012 (2007-2011) (2010-2014) Longitud Codi del TCAU Carretera PK inici PK final Municipi SSTT Comarca (km) Accidents TCAU TCAU Codi TCAA/TCAU N total N/km greus o prioritari mortals TCAU_283_C-65_26,65 C-65 26,65 27,15 0,5 - - - Quart Girona Gironès 3 6,0 - TCAU_285_C-66_4,45 C-66 4,45 5,05 0,6 Sí Sí TCAUp_165_C-66_4 Forallac Girona Baix Empordà 4 6,7 - TCAUp_287_C-66_15,95 C-66 15,95 17,05 1,1 - - TCAA_167 Corçà Girona Baix Empordà 8 7,3 - TCAUp_288_C-66_19,65 C-66 19,65 21,55 1,9 - - TCAA_168 la Pera / Flaçà Girona Baix Empordà 10 5,3 - TCAU_289_C-66_22,40 C-66 22,40 22,90 0,5 - - - Flaçà Girona Gironès 3 6,0 - Sant Julià de Ramis / Gironès / Pla de TCAU_291_C-66_34,80 C-66 34,80 35,30 0,5 Sí - TCAU_169_C-66_35,5 Girona 5 10,0 - Palol de Revardit l'Estany Palol de Revardit / TCAUp_292_C-66_38,95 C-66 38,95 40,38 1,43 Sí - TCAU_171_C-66_39 Girona Pla de l'Estany 7 4,9 - Cornellà del Terri TCAU_294_C-66_48,75 C-66 48,75 49,25 0,5 - - TCAA_172 Porqueres Girona Pla de l'Estany 3 6,0 - TCAUp_294_C-66_49,95 C-66 49,95 50,55 0,6 - - - Porqueres / Serinyà Girona Pla de l'Estany 6 10,0 - TCAU_296_C-66_55,95 C-66 55,95 56,55 0,6 Sí Sí TCAUp_176_C-66_56,5 Sant Ferriol Girona Garrotxa 4 6,7 - TCAU_298_GI-524_1,95 GI-524 1,95 2,65 0,7 Sí Sí TCAUp_177_GI-524_2 Olot Girona Garrotxa 4 5,7 - TCAU_300_GI-533_2,80 GI-533 2,80 3,30 0,5 Sí - TCAU_178_GI-531_3 Vilablareix Girona Gironès 4 8,0 - TCAU_302_GI-533_6,65 GI-533 6,65 7,15 0,5 Sí - TCAU_180_GI-533_7 Aiguaviva Girona Gironès 3 6,0 - TCAU_304_GI-533_11,65 GI-533 11,65 12,15 0,5 Sí - TCAU_182_GI-533_11,8 Vilobí d'Onyar Girona Selva 3 6,0 - Vilobí d'Onyar / TCAUp_305_GI-533_14,95 GI-533 14,95 16,55 1,6 Sí - TCAU_183_GI-533_15,5 Girona Selva 9 5,6 - Brunyola TCAU_308_GI-552_14,65 GI-552 14,65 15,15 0,5 - - - Arbúcies Girona Selva 3 6,0 - TCAU_309_GI-553_0,75 GI-553 0,75 1,25 0,5 Sí Sí TCAUp_185_GI-553_1 Sant Feliu de Buixalleu Girona Selva 4 8,0 - TCAU_310_GI-553_1,75 GI-553 1,75 2,25 0,5 Sí - TCAU_186_GI-553_2 Sant Feliu de Buixalleu Girona Selva 3 6,0 - TCAU_311_GI-553_3,75 GI-553 3,75 4,25 0,5 - - - Sant Feliu de Buixalleu Girona Selva 3 6,0 - TCAU_312_GI-553_5,95 GI-553 5,95 6,55 0,6 - - - Sant Feliu de Buixalleu Girona Selva 3 5,0 - TCAU_315_GI-555_12,45 GI-555 12,45 13,05 0,6 - - - Massanes Girona Selva 3 5,0 - TCAU_317_GI-610_3,45 GI-610 3,45 4,05 0,6 Sí - TCAU_190_GI-610_3,5 Palau-saverdera Girona Alt Empordà 3 5,0 - TCAU_193_GI-610_8 / TCAUp_318_GI-610_7,75 GI-610 7,75 9,05 1,3 Sí - Pau / Vilajuïga Girona Alt Empordà 7 5,4 - TCAU_194_GI-610_8,5 TCAU_321_GI-623_7,45 GI-623 7,45 8,05 0,6 - - - Camallera Girona Baix Empordà 3 5,0 - TCAU_322_GI-623_9,45 GI-623 9,45 10,05 0,6 - - TCAA_196 Vilopriu / Ventalló Girona Baix Empordà 5 8,3 - TCAU_324_GI-623_17,75 GI-623 17,75 18,25 0,5 - - - l'Escala Girona Alt Empordà 3 6,0 - TCAU_326_GI-632_4,65 GI-632 4,65 5,55 0,9 Sí - TCAU_198_GI-632_4,7 Bellcaire d'Empordà Girona Baix Empordà 5 5,6 - TCAUp_327_GI-633_1,45 GI-633 1,45 2,25 0,8 Sí - TCAU_199_GI-633_1,5 Cervià de Ter Girona Gironès 8 10,0 - TCAU_328_GI-633_4,45 GI-633 4,45 5,05 0,6 - - - Cervià de Ter Girona Gironès 3 5,0 - TCAU_329_GI-634_0,95 GI-634 0,95 1,55 0,6 - - - Verges Girona Baix Empordà 4 6,7 - TCAU_330_GI-641_1,95 GI-641 1,95 2,55 0,6 Sí - TCAU_200_GI-641_2 Torroella de Montgrí Girona Baix Empordà 5 8,3 - TCAU_331_GI-641_3,40 GI-641 3,40 3,90 0,5 Sí - TCAU_201_GI-641_3 Torroella de Montgrí Girona Baix Empordà 5 10,0 - TCAU_332_GI-643_5,85 GI-643 5,85 6,35 0,5 - - - Parlavà / Serra de Girona Baix Empordà 3 6,0 - Daró TCAUp_333_GI-673_0,45 GI-673 0,45 1,55 1,1 - - - Caldes de Malavella Girona Selva 6 6,0 - TCAU_337_GIV-6216_0,75 GIV-6216 0,75 1,35 0,6 Sí - TCAU_203_GIV-6216_1,9 Sant Pere Pescador Girona Alt Empordà 6 5,5 - TCAU_337_GIV-6216_1,85 GIV-6216 1,85 2,35 0,5 - - - Sant Pere Pescador Girona Alt Empordà 4 6,7 - TCAU_340_L-310_16,35 L-310 16,35 16,85 0,5 - - - Torrefeta i Florejacs Lleida Segarra 3 6,0 - 45 Taula 6.1. (cont.) Trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) identificats en carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya. En tramat gris es destaquen les files dels TCAU d’atenció prioritària. Accidents amb ungulats salvatges Qualificació en l’estudi de 2012 (2007-2011) (2010-2014) Longitud Codi del TCAU Carretera PK inici PK final Municipi SSTT Comarca (km) Accidents TCAU TCAU Codi TCAA/TCAU N total N/km greus o prioritari mortals TCAU_342_L-512_0,65 L-512 0,65 1,15 0,5 Sí - TCAU_211_L-512_0,5 Artesa de Segre Lleida Noguera 3 6,0 - TCAU_350_LP-7041_5,85 LP-7041 5,85 6,35 0,5 Sí Sí TCAUp_217_LP-7041_6 Aitona Lleida Segrià 3 6,0 - TCAU_353_LV-3025_16,55 LV-3025 16,55 17,05 0,5 - - - Preixens Lleida Noguera 3 6,0 - TCAU_355_N-141c_6,45 N-141c 6,45 7,15 0,7 Sí - TCAU_225_N-141c_6,5 Sant Fruitós de Bages Barcelona Bages 4 8,0 - TCAU_356_N-141c_10,95 N-141c 10,95 11,55 0,6 - - - Calders Barcelona Moianès 3 4,3 - TCAU_357_N-141c_14,90 N-141c 14,90 15,40 0,5 Sí - TCAU_226_N-141c_14,9 Calders Barcelona Moianès 3 5,0 - TCAU_359_N-141c_22,55 N-141c 22,55 23,95 1,4 Sí - TCAU_228_N-141c_22,5 Moià Barcelona Moianès 3 6,0 - TCAU_429_N-II_674,55 N-II 674,55 675,05 0,5 - - - Malgrat de Mar Barcelona Maresme 5 3,6 - TCAU_445_T-315_3,60 T-315 3,60 4,10 0,5 - - - Reus Tarragona Baix Camp 3 6,0 - Sant Jaume dels TCAU_453_TP-2124_3,90 TP-2124 3,90 4,40 0,5 - - - Tarragona Baix Penedès 3 6,0 - Domenys Total 158 TCAU; 36prioritaris 64 TCAU (el 41%) - - - 109,0 km 705 6,5 0 coincidents amb TCAU identificats el 2012 46 7.2 Avaluació de l’efectivitat de les mesures L’avaluació de l’efectivitat de les actuacions realitzades en els 110 TCAU avaluats s’ha realitzat comparant la variació de la taxa anual d’accidents amb ungulats observada al trams abans de l’execució Efectivitat de les mesures aplicades en de les mesures (quinquenni 2007-2011) i l’observada després. Cal destacar que els resultats de l’avaluació s’han de considerar preliminars, ja que el període posterior a l’aplicació de la mesura és TCAU identificats el 2012 a la xarxa de encara molt curt (la major part es van instal·lar o començar a aplicar el 2013). carreteres de la Generalitat Concretament els períodes per als quals s’ha comparat la taxa anual de sinistralitat amb ungulats són els següents: 7.1 Mesures aplicades en els trams avaluats - Abans de l’execució de la mesura: mitjana anual d’accidents en el quinquenni 2007-2011, l’anàlisi del qual fou la base per a la identificació de TCAU en l’estudi de 2012. A l’estudi que es va portar a terme el 2012 s’identificaren 143 TCAU a la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya, 18 dels quals foren qualificats de ‘prioritaris’ (DTES 2012). En el marc del Pla de millora de la - Després de l’execució de la mesura: mitjana anual d’accidents des de l’any de l’actuació fins al 2014. seguretat viària als trams de concentració d’accidents amb ungulats (TCAU) de la xarxa de carreteres de Tots els accidents que han tingut lloc l’any d’aplicació de la mesura s’han considerat com a posteriors la Generalitat de Catalunya, s’aportaren prescripcions tècniques per a l’execució de mesures correctores a la mateixa, ja que la major part de sinistres amb ungulats tenen lloc els últims mesos de l’any (a en aquests TCAU amb l’objectiu reduir l’accidentalitat provocada per ungulats salvatges. Del conjunt de partir de setembre) quan les mesures ja estaven implantades. mesures proposades l’any 2012 s’han avaluat les dades d’una mostra de 110 actuacions que s’han portat a terme en els TCAU. Dels 110 TCAU identificats l’any 2012 on s’han avaluat les mesures aplicades: Les mesures executades i el nombre de trams inclosos en la mostra de 110 trams avaluats són les - En el 75% dels trams (82 de 110) es redueix la taxa anual d’accidents amb ungulats entre abans i següents: després de l’execució de les mesures; la reducció mitjana en aquests trams és del 75%. - Instal·lació/revisió del tancament perimetral combinada amb passos de fauna: 4 TCAU avaluats, - Tot i que l’avaluació del present estudi es refereix al període 2010-2014 i per tant, integra un tots ells prioritaris. important nombre d’anys encara anteriors a l’execució de les mesures, el 55% dels TCAU avaluats - Gestió de la vegetació dels marges de la via (acompanyada de senyal normalitzat P24): 6 TCAU (61 de 110) han deixat de rebre la qualificació de TCAU en l’estudi actual degut a la reducció que avaluats, tots ells prioritaris. han experimentat els accidents amb ungulats. - Combinació de gestió de la vegetació dels marges amb senyalització advertidora reforçada: 6 La variació en la taxa anual d’accidents amb ungulats entre els períodes anterior i posterior a l’execució TCAU avaluats, tots ells prioritaris. de les mesures difereix notablement en funció de la mesura aplicada (veure Figura 7.1). La senyalització - Senyalització normalitzada d’advertiment de risc de presència d’animals salvatges (senyal P24): normalitzada P24 sense cap mesura addicional, és l’actuació menys efectiva amb un augment global del 94 TCAU avaluats, cap d’ells prioritari. 5% de la sinistralitat amb ungulats en el conjunt de trams avaluats on s’aplica aquesta mesura. Per contra, el tancament perimetral dirigint els animals cap a estructures transversals per on poden creuar la carretera aconsegueix un 100% de reducció de la sinistralitat amb ungulats en els 4 trams avaluats. També la gestió de marges acompanyada o no, de senyalització reforçada temporal, que es va plantejar com a mesura experimental l’any 2012 per a ser avaluada en vies de calçada única (on el tancament perimetral no és una mesura adequada), aconsegueix una notòria reducció de la sinistralitat propera al 60%. Aquestes dades s’han considerar-les preliminars ja que cal ampliar el nombre d’anys de seguiment per obtenir resultats més concloents. 47 VARIACIÓ DE LA TAXA D’ACCIDENTS AMB UNGULATS EN TCAU fonamental que el tancament tingui les característiques adequades per a senglar (vegeu Annex 5. SEGONS EL TIPUS DE MESURA APLICADA Catàleg de mesures) i que es realitzi un bon manteniment. Xarxa de vies interurbanes de la Generalitat de Catalunya; n=110 A Catalunya s’han dut a terme diversos estudis de l’efectivitat de passos de fauna impulsats pel 300% Departament de Sostenibilitat i Territori i l’empresa pública INFRAESTRUCTURES.CAT. En general es constata que els passos de fauna són utilitzats per un ampli conjunt d’espècies, sempre i quan 200% tinguin la localització i dimensions adequades, i hagin estat degudament condicionats. Malgrat que es tracta d’una mesura molt efectiva, l’aplicació de tancaments i passos de fauna només 100% és recomanable, en general, a les vies amb major intensitat de trànsit i accessos segregats. A la 5% major part de carreteres de calçada única amb incorporació d’interseccions a nivell, no és viable 0% l’aplicació d’aquesta mesura. -100% b) Gestió de la vegetació dels marges de la via -100% -58% -54% L’actuació ha consistit en la realització als TCAU d’estassades i eliminació de vegetació herbàcia alta -200% -56% i arbustiva, així com de qualsevol altre element que pogués constituir refugis per a la fauna (i en particular per al senglar), en una franja d’uns 3 m a partir de l'aresta exterior de la plataforma a cada -300% costat de la via. Tancament perimetral Gestió de marges Senyal reforçat i Senyal normalitzat i passos de fauna gestió de marges (instal·lació/revisió La gestió de la vegetació dels marges ha mostrat una efectivitat elevada; s’ha registrat una reducció n= 4 n= 6 n= 6 P24) n= 94 del 58% en la taxa anual d’accidents, disminuint en tots els trams on estava en avaluació la mesura, excepte un, en què no ha variat. Figura 7.1 Variació (mitjana ± SD) de la taxa anual d’accidents amb ungulats en una mostra de TCAU identificats l’any 2012, en els què s’han aplicat diferents mesures de mitigació. En verd s’indiquen els valors en que s’observa una Hi ha poques dades bibliogràfiques sobre avaluació de l’efectivitat de la gestió de marges i aporten reducció de l’accidentalitat amb animals, i en vermell la mesura (senyal P24) en que la mitjana de la mostra avaluada conclusions discrepants (Rosell 2012). Tot i això, una recent anàlisi de les dades dels accidents amb augmenta, tot i que mostra una amplia variació en els diferents trams avaluats. ungulats registrats a Catalunya en el període 2007-2011 identifica una cobertura densa de vegetació als marges com un dels factors que condicionen la probabilitat que es produeixi un tram de concentració d’accidents amb ungulats (Torrellas 2015; Torrellas et al 2016). Aquest fet, junt amb el bon resultat de les mesures aplicades en aquests trams fan recomanable continuar amb una A continuació es comenten amb més detall els resultats obtinguts en l’avaluació per a cada tipus de avaluació més sistemàtica d’aquestes mesures que obren expectatives per reduir l’accidentalitat amb mesura executat. ungulats en carreteres convencionals, en les quals no és habitualment recomanable l’aplicació de tancaments perimetrals. a) Instal·lació/revisió del tancament perimetral combinada amb passos de fauna c) Gestió de la vegetació dels marges i senyalització advertidora reforçada Les mesures aplicades han consistit en la instal·lació de nou tancament perimetral adequat per senglar, o la seva revisió i reforç en els trams que ja en tenien. Aquests tancaments es combinen En aquests trams, a banda de la gestió de marges comentada en el punt anterior, s’hi ha portat a amb passos de fauna, molt dels quals multifuncionals, és a dir, drenatges i passos inferiors o terme la instal·lació temporal durant el període de major risc (de setembre a gener) de senyalització superiors, adaptats per afavorir el seu ús per part dels animals. advertidora sobre plafó d’alta reflectància, que reforça l’advertiment de perill per presència de fauna salvatge. Aquesta actuació és la que mostra una efectivitat més elevada, assolint una reducció del 100% dels accidents en els quatre TCAU avaluats. La combinació d’ambdues mesures ha comportat una disminució en els trams avaluats del 54% en la taxa anual d’accidents amb ungulats, similar a l’observada en els TCAU on només s’ha aplicat la La instal·lació de tancaments perimetrals, si aquests són adequats i guien els animals cap a gestió dels marges. La reducció dels accidents es produeix en tots els trams avaluats excepte en un estructures aptes per al pas d’ungulats, és una mesura àmpliament recomanada en els manuals en què la taxa anual no ha variat. tècnics, i avalada pels resultats de nombrosos seguiments portats a terme arreu del món coincidint amb els resultats obtinguts a Catalunya (vegeu apartat 8). Per aconseguir un aòptima efectivitat és 48 Variació de la taxa d'accidents amb ungulats/any d) Senyalització normalitzada d’advertiment de risc de presència d’animals salvatges (senyal P24) Les mesures proposades consistien en la instal·lació del senyal P24 en aquells trams en què l’any 2012 no en tenien, o en la revisió i correcció de la seva localització en funció de l’extensió del tram de risc, així com en la incorporació d’una placa complementària (S-810) indicant la longitud del tram. En els trams en què s’ha instal·lat o revisat el senyal normalitzat P24 (tots ells TCAU no prioritaris) la taxa anual d’accidents ha augmentat globalment un 5%, tot i que s’aprecia una elevada variabilitat entre els 94 trams avaluats. La taxa d’accidents es redueix en 68 TCAU, augmenta en 25 (en dos casos multiplicant-se per més de 10) i es manté igual en un. En diverses publicacions es destaca que els senyals normalitzats d’advertiment de presència d’animals salvatges són poc efectius a causa de l’habituació dels conductors a aquest tipus de senyal cada vegada més freqüent a les carreteres. 49 Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de la xarxa de carreteres de la Generalitat 8.1 Descripció general de mesures aplicables per reduir la sinistralitat provocada per ungulats El Pla de millora de la seguretat viària als TCAU de la xarxa de la Generalitat de Catalunya està en aplicació des de la seva definició a l’estudi de 2012. Contempla diversos tipus de mesures, que es seleccionen segons les circumstàncies concretes de cada tram de concentració d’accidents amb ungulats. El conjunt de mesures aplicables (com també les que només es consideren d’aplicació puntual degut a la baixa efectivitat o altres raons) es descriuen a les fitxes del ‘Catàleg de mesures per reduir la sinistralitat en els Trams de Concentració d’Accidents en Ungulats’ (vegeu Annex 5). La selecció de possibles mesures es basa en els següent aspectes: - Les particularitats del comportament i l’ecologia de les espècies salvatges implicades (senglar i cèrvids principalment) que determinen, entre altres aspectes, la marcada estacionalitat i concentració horària del conflicte, amb un major risc durant la tardor-hivern i al capvespre i a la nit. - Els resultats de l’avaluació d’efectivitat de les mesures executades els darrers anys en carreteres de la Generalitat de Catalunya (vegeu apartat 7). - La informació extreta d’una exhaustiva revisió dels resultats de mesures aplicades arreu del món, i dels manuals de prescripcions tècniques sobre la matèria (Iuell et al 2005; MAGRAMA 2015; Van der Ree et al 2015). A la Figura 8.1 s’indiquen esquemàticament els tipus de mesures recomanades en funció del tipus de via en el que es troba el tram de risc, i es descriuen breument tot seguit. Per a cada TCAU es selecciona la mesura més adequada a aplicar en funció de les característiques locals de la via i del seu entorn, així com de la intensitat i recurrència de la problemàtica de sinistralitat amb animals que presenta. Aquestes conjunt de mesures també podran ser considerades per a la seva aplicació en trams que Figura 8.1 Mesures que s’apliquen per reduir la sinistralitat viària provocada per ungulats, o altres incidències concentrin una alta taxa d’incidències relacionades amb animals en llibertat (bàsicament recollida de relacionades amb ungulats. cadàvers), encara que no es tingui constància que hagin provocat cap d’accident. 51 El tipus de mesures que es proposa aplicar donen continuïtat a les que ja s’han implantat, i també s’han desbrossades per a l’eliminació de la vegetació herbàcia alta i arbustiva (i arbòria si fos necessari) en considerat altres possibles mesures experimentals. Totes elles es descriuen amb més detall a les fitxes la franja més propera a la calçada a cada costat de la carretera. Aquesta actuació cal realitzar-la a de l’Annex 5. l’inici del període de major risc (de setembre a gener en el cas dels accidents amb senglar). Va destinada a eliminar refugis per als animals als marges de la via i augmentar la probabilitat de que Les mesures bàsiques (veure a continuació epígraf a) i en avaluació (epígraf b) són les que s’apliquen els ungulats detectin l’aproximació dels vehicles i els conductors puguin percebre la presència actualment per a la reducció de la sinistralitat als TCAU, però a més, es plantegen altres mesures per a d’animals a les vores de la plataforma de circulació. Cal tenir en compte únicament, d’evitar el risc en ser considerades experimentalment (epígraf c). zones d’alta densitat de cèrvids, que si es produeix rebrotada de vegetació herbàcia pugui atreure aquests animals que se n’alimenten. Respecte l’estudi de 2012 s’ha proposat una nova actuació a) Mesures bàsiques d’aplicació als marges de la via, en interseccions de camins: la reubicació de contenidors de deixalles, o la seva substitució per contenidors adaptats que evitin l’obertura per senglar. Aquesta - Tancaments perimetrals combinats amb estructures transversals destinades al pas de fauna. mesura es basa en els resultats de l’estudi realitzat a partir de dades dels accidents a Catalunya És la mesura més efectiva per reduir la sinistralitat per animals segons els resultats de l’avaluació (Torrellas 2015; Torrelles et al 2016) on s’ha posat de manifest que una de les variables que incideix portada a terme als trams on s’ha actuat a Catalunya i coincidint amb nombrosa bibliografia (e.g. en el risc que es produeixi un tram de concentració d’accidents amb ungulats és la presència de Clevenguer & Walto 2000, Rosell et al 2003, Iuell et al 2005, Clevenguer & Walto 2005, Huijser & contenidors de deixalles en aquests trams. La creixent habituació del senglar als ambients McGowen 2010, Langbein et al 2011, MAGRAMA 2015; Van der Ree et al 2015). Aquesta mesura humanitzats, i la seva capacitat per aprendre a obrir els contenidors per extreure deixalles, permet combina perfectament la mitigació dels dos efectes de les infraestructures viàries: gràcies als passos suposar que la presència d’aquests elements pot atraure senglars cap a les vores de carreteres amb de fauna es redueix l’efecte barrera de la via, i amb el tancament perimetral es redueixen els el conseqüent risc que augmentin els accidents. accidents i la mortalitat de la fauna per atropellament. Cal destacar però, que aquesta mesura és adequada en general per a autopistes i autovies: vies d’alta intensitat de trànsit i amb accessos c) Mesures experimentals segregats. En vies convencionals rarament és viable i/o convenient instal·lar tancaments, tot i que excepcionalment es pot avaluar la possibilitat d’aplicar-la en trams sense accessos. - Dispositius dissuasius electrònics. Nova actuació que es proposa testar en vies convencionals de calçada única. La instal·lació d’elements dissuasius a les vores de les vies (‘barreres’ d’olor, - Senyalització advertidora per risc de presència de fauna silvestre. La mesura va dirigida als reflectors de llum dels vehicles, entre altres) només té efectivitat temporal ja que els animals usuaris de la via i va destinada a advertir-los de la possible presència d’animals salvatges que s’acostumen a aquests efectes i deixen de reaccionar, però actualment es comercialitzen nous podrien irrompre a la calçada. Es tracta de la instal·lació del senyal normalitzat (P24) en el tram de dispositius dissuasius electrònics que s’instal·len en postes als marges de les carreteres i que risc. La seva profusa aplicació pot comportar l’habituació dels conductors, i fa que en alguns casos emeten una combinació de sons (poc audibles pels humans) i llums de diferents colors, i s’activen no és percebi com a indicador de risc i resulti poc efectiva (Huijser & McGowen 2010; vegeu revisió a mitjançant les llums dels fars dels vehicles. Aquest tipus de dispositius permeten programar diferents Rosell 2012) tal i com s’ha constatat en aquest estudi (vegeu apartat 7). Els resultats obtinguts combinacions de sons i llums i així redueixen el risc d’habituació dels animals al sistema d’alerta. Es reforcen la necessitat d’aplicar aquesta senyalització només als trams on es justifica per l’avaluació tracta d’una mesura experimental, tot i que diverses informacions d’assajos a Noruega, Holanda, de risc (alta taxa de sinistralitat amb animals en llibertat) i ajustant la seva localització a l’inici i final Àustria i Tasmània aporten resultats positius ( H. Wildenschild, comunicació personal; Potts, J.M, dels trams més conflictius. Amb això es pretén evitar que la profusió de senyals redueixi la seva 2015). capacitat d’alertar a les persones que condueixen els vehicles. En cas que els trams tinguin una longitud superior a 2 km, és convenient instal·lar un senyal intermedi de recordatori. - Plaques electrificades per a vials d’accés a trams amb tancament perimetral. Es tracta també d’una mesura innovadora, de la qual es pot contemplar un assaig però que, a diferència de l’anterior, b) Mesures en avaluació es troba en un estat més incipient de desenvolupament. Consisteix en plaques de resines que s’integren en el paviment i que contenen elèctrodes conductors d’electricitat que causen una - Senyalització advertidora reforçada i d’activació temporal per risc de presència de fauna descàrrega elèctrica als animals que les trepitgen. Aquests dissuasius s’apliquen per evitar l’entrada silvestre. Es tracta d’una variació de la senyalització normalitzada vertical que pretén augmentar a les carreteres de grans cèrvids i óssos als Estats Units, però actualment es troba en fase l’alerta dels conductors en els trams i períodes de major risc. El senyal vertical reforçat va ser d’adaptació perquè sigui efectiva per a senglar. Es considera interessant assajar la mesura per evitar dissenyat pel DTES, conté l’advertiment per presència de fauna salvatge sobre plafó reflectant, i l’entrada de senglars en autopistes i autovies pels vials d’accés, com s’ha detectat en alguns trams s’activa només en els períodes de major risc de col·lisió amb senglar o altres ungulats (de setembre de la C-16 al seu pas per Collserola, a la C-25 i en altres vies. a gener, ambdós inclosos). - Senyals activades per sistemes de detecció d’animals (Animal Detection System ADS). Es tracta - Gestió dels marges de la via. Es tracta d’una mesura en avaluació, de la que ja es comptava amb de senyals lluminosos que s’activen quan un sistema de sensors d’infraroig o moviment detecten la alguns resultats preliminars de seguiment de l’efectivitat que indicava que podia tractar-se d’una presència de grans animals propers a la carretera. Aquests sistemes poden ser molt efectius com mesura efectiva per reduir la sinistralitat (vegeu apartat 7). Consisteix en la realització de 52 mostren alguns estudis realitzats a Estats Units (Huijser & Mc Gowen 2010 entre altres) sempre i Taula 8.1 Resum de les mesures que es proposa aplicar en els TCAU identificats a partir de l’avaluació dels accidents quan es garanteixi un bon manteniment de l’àrea de detecció que ha d’estar lliure de vegetació o amb ungulats que han tingut lloc durant el període 2010-2014 altres obstacles que dificultin la detecció dels animals. Actualment s’estan assajant en diversos TCAU 2016 TCAU 2016 TCAU 2016 països com Suïssa, França o Itàlia. Aquests sistemes però, requereixen una alta inversió en Tipus mesura no prioritari prioritari total manteniment del sistema i tenen un alt risc de patir vandalisme. Tancament perimetral (instal·lar o revisar/reforçar) i 22 10 32 passos de fauna - Informació als conductors. És una actuació complementària destinada a informar i sensibilitzar a Senyalització P24 (instal·lar o revisar) 95 - 95 les persones que circulen per trams de carreteres d’alt risc d’accident amb ungulats, sobre la Gestió de marges 2 4 6 possibilitat que es produeixi la irrupció de senglars o altres animals salvatges a la calçada. La Senyal reforçat i gestió de marges 3 22 25 campanya pot contemplar informació sobre el significat de la senyalització (tant de P24 com de la senyalització reforçada temporal que s’activa en TCAU d’atenció prioritària) i consells sobre el Total 122 36 158 comportament de conducció per reduir les conseqüències d’una topada amb un animal irrompi en la calçada. Aquesta mesura es pot ampliar amb la divulgació de la localització els trams de risc (TCAU, destacant els TCAU prioritaris), a través d’avisos mitjançant aplicacions per a dispositius mòbils o Tot seguit es destaquen alguns aspectes sobre l’aplicació de les mesures i recomanacions de caràcter dels GPS dels vehicles. general per als gestors de les vies: Al Catàleg de mesures (Annex 5) també es descriuen altres mesures que només són aconsellables en - La selecció de la mesura més adequada s’ha particularitzat segons les característiques locals de casos puntuals i condicions particulars ja que mostren una baixa efectivitat, aquesta només és temporal, o cada tram. Canvis en els usos del sòl de l’entorn o en els marges de les vies, poden requerir bé presenten importants riscos de fallada. modificacions per adaptar la mesura que inicialment s’hagi aplicat. Aquest conjunt de mesures es completa amb la implantació de procediments de registre de nous - En trams on malgrat l’aplicació de mesures no s’aconsegueixi reduir la sinistralitat amb animals, accidents, d’incidències amb fauna, així com de mesures aplicades en cada tram, per tal de garantir que caldrà activar procediments de seguiment d’incidències amb ungulats i inspecció detallada del les actuacions són efectives i introduir les oportunes millores en cas que fos necessari (vegeu l’apartat tram per identificar factors de risc no identificats prèviament que puguin motivar canvis en les 8.3). mesures aplicades. 8.2 Proposta de mesures per reduir la sinistralitat en els TCAU - En cas en que en algun tram de carretera es produeixi un augment important de sinistralitat o incidències amb ungulats caldrà avaluar els llindars i si s’assoleixen els establerts per a designació de TCAU activar les mesures que es considerin més oportunes per reduir la Les Figures 8.2 i 8.3 reflecteixen el conjunt d’actuacions que es proposa aplicar en el TCAUs, diferenciant sinistralitat. aquells que són d’atenció prioritària per a l’alta sinistralitat amb animals que s’hi concentra, i també considerant altres variables com ara el tipus de via on s’ubiquen els trams conflictius. Com s’ha dit, - Finalment i considerant que un ús excessiu de la senyalització advertidora normalitzada per risc de aquestes mesures mantenen continuïtat amb les que s’estan aplicant des del 2012 quan es va posar en presència d’animals en llibertat comporta l’habituació, i conseqüent manca de reacció, dels marxa el Pla per reduir la sinistralitat en els TCAU de la xarxa viària de Generalitat, ja que els resultats conductors, caldrà avaluar si es mantenen senyals en trams de carreteres on no s’estiguin preliminars que s’estan obtenint en aquests trams són positius i cal continuar la seva avaluació. registrant accidents o altres incidències amb animals. En aquest sentit es proposa retirar la El resum del nombre de trams en els quals s’aplicarà cada mesura s’indiquen a la Taula 8.1. Globalment senyalització si en aquest estudi i en l’anterior (2012) el tram no està definit com TCAU i no s’hi ha enregistrat cap accident amb ungulats en aquests períodes (a partir de 2007). En cas que un cop per als 158 TCAU identificats en aquest estudi s’ha proposat l’aplicació de: retirada la senyalització es produeixi algun accident amb ungulats, s’estudiarà la conveniència de - tancaments perimetrals (instal·lació o revisió i reforç) en 32 TCAU (10 dels quals prioritaris) tornar a instal·lar els senyals, ubicant-los en els punts que es considerin més adequats en funció del - senyalització advertidora normalitzada (P24) en 95 TCAU (cap d’ells prioritari) lloc on hagi tingut lloc el sinistre. Es procedirà d’igual manera en cas que es produeixi una incidència - senyalització advertidora temporal combinada amb gestió de marges en 25 TCAU (22 dels quals (per exemple, recollida d’un cadàver) amb un ungulat, encara que no consti que hagi causat cap prioritaris) sinistre. - gestió de marges en 6 TCAU (4 dels quals prioritaris). També cal destacar que es mantindrà la senyalització P24 als 76 TCAU identificats el 2012 que en l’actual estudi no han rebut aquesta qualificació per tal de continuar l’avaluació de l’efectivitat. 53 Figura 8.3 Tipus de mesures aplicables per reduir la sinistralitat viària provocada per ungulats en TCAU prioritaris. Figura 8.2 Tipus de mesures aplicables per reduir la sinistralitat viària provocada per ungulats en TCAU no prioritaris. 54 A continuació es sintetitzen les actuacions i nombre de trams en els quals es proposen en cadascun dels - En 3 TCAU que havien estat qualificats de prioritaris el 2012 on hi ha instal·lat tancament perimetral, 25 TCAU d’atenció prioritària. es mantindran les revisions del seu estat, per assegurar que es mantenen les característiques que impedeixen l’accés dels senglars. En cas contrari es reforçaran els trams necessaris. a) Actuacions en TCAU no prioritaris b) Actuacions en TCAU prioritaris La Figura 8.2 resumeix els tipus de mesures a aplicar en aquests trams en funció de diferents criteris. La Figura 8.3 resumeix els tipus de mesures a aplicar en aquests trams en funció de diferents criteris. Concretament, les mesures que es proposa aplicar als 122 TCAU no prioritaris identificats (vegeu Taula Concretament, les mesures que es proposa aplicar als 36 TCAU prioritaris identificats (veure Taula 8.1) 8.1) es resumeixen a continuació. s’indiquen a continuació. Senyalització P24 Tancaments perimetrals combinats amb passos de fauna - En 63 TCAU identificats per primera vegada en aquest estudi, s’instal·larà senyalització advertidora - En 4 TCAUp es recomana instal·lar tancament perimetral per evitar l’accés d’ungulats a la calçada i normalitzada de la presència d’animals salvatges (P24), o es revisarà la localització de senyalització es condicionaran per al pas de fauna les estructures transversals ja existents. En els cassos en que en cas que ja existeixi per aproximar-la el màxim possible a l’inici i final del tram de risc. També l’anàlisi detallada del tram determini que la instal·lació de tancament no es viable (per exemple, per s’afegirà en cas que no es disposi, el plafó complementari amb indicació de longitud de tram. l’existència d’accessos a la via o perquè no hi ha possibilitat de conduir els animals cap a estructures - En 32 TCAU recurrents, ja identificats a l’estudi de 2012, es revisarà l’aplicació de la senyalització transversals adaptades com a pas de fauna) es recomana instal·lar senyalització advertidora normalitzada P24 i concretament: localització per aproximar-la el màxim possible a l’inici i final del reforçada combinada amb la gestió de la vegetació dels marges de la carretera. tram de risc i afegir, en cas que no es disposi, de plafó complementari amb indicació de longitud de - En 6 TCAUp es revisarà el tancament perimetral existent i, si es considera adient, es millorarà amb tram. També s’activarà un procediment que permeti avaluar potencials factors causants de risc i reforç per a senglars, per evitar el seu accés a la calçada i guiar-los cap a passos inferiors, superiors identificar altres possibles mesures correctores. o drenatges ja existents. Tancaments perimetrals combinats amb passos de fauna Gestió de marges - En 13 TCAU identificats per primera vegada en aquest estudi en vies amb tancament perimetral (5 - En 4 TCAUp s’aplicarà la gestió de la vegetació als marges de les vies, combinant l’estassada en els en carreteres de calçada única i 8 en autopistes i autovies), es revisarà l’estat del tancament 3 m a partir de l'aresta exterior de la plataforma, amb l’eliminació de refugis per a la fauna i la perimetral i es millorarà, si cal, afegint reforços adequats per evitar l’accés de senglars. Es procedirà instal·lació o revisió del senyal P24. En els TCAUp que ja havien estat qualificats com a tal en l’estudi a l’arranjament de desperfectes si fos necessari i si el tipus de tancament no és adequat per senglar, de 2012 es manté la proposta d’aquesta mesura sense cap variació per poder realitzar la seva o existeixen desajustos de la malla al terreny, s’instal·laran reforços específics a la base del avaluació en un termini més llarg. tancament per evitar l’accés de senglar a la calçada. - Complementàriament, en 5 TCAUp es proposa canviar la ubicació de contenidors de deixalles situats - En 9 TCAU recurrents, ja identificats a l’estudi de 2012, en vies amb tancament perimetral (4 en una en interseccions i que poden estar atraient els senglars, o bé canviar-los per contenidors adaptats carretera de calçada única i 5 en autovia i via de doble calçada), es revisarà l’estat del tancament per evitar l’atracció de senglars per accedir a les deixalles. perimetral i es millorarà, si cal, afegint reforços adequats per evitar l’accés de senglars, procedint com s’ha indicat en el paràgraf anterior. Gestió de marges i senyalització reforçada temporal - En 22 TCAUp s’aplicarà la gestió de vegetació als marges de les vies amb la instal·lació temporal, Gestió de marges durant el període de major risc, de senyalització advertidora reforçada. Tres d’aquests TCAUp ja - En 2 TCAU que havien estat qualificats de prioritaris el 2012 on s’aplica la mesura de gestió de la havien estat qualificats com a tal en l’estudi de 2012 i es manté la mateixa proposta per poder vegetació als marges de les vies, es mantindrà sense variació l’aplicació de la mesura (vegeu realitzar la seva avaluació en un termini més llarg. l’apartat 7.2). En aquests trams s’ha reduït la sinistralitat de manera suficient perquè el TCAU no tingui la qualificació de prioritari, però es considera necessari mantenir la gestió de marges i En tots els TCAUp s’activarà un procediment de registre de les actuacions realitzades en el tram i un continuar l’avaluació de l’efectivitat. procediment d’actuació en cas que es produeixin nous accidents, de manera que el registre de dades sigui prou complet per elaborar un diagnòstic de possibles causes que afavoreixen el conflicte i perquè es Gestió de marges i senyalització reforçada temporal puguin emprendre actuacions de mitigació immediates si fos el cas (vegeu l’apartat 8.3). - En 3 TCAU que havien estat qualificats de prioritaris el 2012 on s’aplica gestió de marges combinada amb senyalització advertidora reforçada temporal, es mantindrà sense variació l’aplicació de la mesura per la mateixa raó indicada al punt anterior. 55 8.3 Procediments d’inspecció i registre en els TCAU i en accidents mortals i greus 8.4 Cost de les mesures proposades en els TCAU El conjunt d’actuacions que s’executin en els TCAU serà adequadament caracteritzat i registrat amb L’avaluació del cost del conjunt d’actuacions proposades, s’han realitzat a partir de costos unitaris basats l’objectiu de poder analitzar l’efectivitat de les mesures i introduir les oportunes millores en cas que fos en les actuacions que ha portat a terme la DGIMT. necessari. Per aquesta raó s’adaptaran els procediments de registre i control d’actuacions que porten a terme els equips de manteniment i explotació viària de la DGIMT. Concretament per a cada TCAU En l’estimació s’han distingit les actuacions de caràcter permanent, que suposen uns costos globals per al s’implantaran dos registres: conjunt de TCAU d’uns 1.600.000€ (vegeu la Taula 8.2), d’aquelles que són d’aplicació temporal, i que cal realitzar un mínim d’una vegada a l’any; aquestes suposen un cost d’uns 17.000€/any. - Registre d’actuacions, que inclourà les activitats d’instal·lació i manteniment de mesures que s’hi apliquin per reduir la sinistralitat viària. Concretament s’enregistraran la data, les característiques bàsiques i el cost de: - segues, estassades o altres actuacions de gestió de marges, com ara enretirar obstacles o elements que facilitin refugis als animals o en dificultin la visió per part del conductor, - instal·lació de senyals i registre de canvis realitzats en la ubicació, - inspecció dels tancaments perimetrals, arranjament de desperfectes, aplicació de reforços, etc. - inspecció i manteniment d’estructures adaptades com a passos de fauna. En aquest registre també s’hi recopilaran els canvis en les característiques de la via o en la gestió del trànsit que puguin afectar la sinistralitat, encara que no s’hagin realitzat específicament per a reduir accidents amb animals. S’indicaran per exemple, canvis en la regulació de velocitat de circulació, instal·lació de barreres a les mitjanes o en el tipus de barrera, instal·lació d’apantallaments, canvis en la composició o gestió de la vegetació dels marges, etc. - Registre d’accidents i incidències provocades per animals que inclouran aspectes com la recollida de cadàvers, observació de corriols de pas molt utilitzats, etc. Per a cada accident o recollida de cadàver s’enregistrarà l’espècie i la localització amb el màxim de precisió possible. També s’identificarà el punt pel qual l’animal ha accedit a la via, i si es tracta d’un tram amb tancament perimetral, es procedirà a arranjar els desperfectes que han permès l’entrada de l’animal, o es reforçarà la base del tancament si es tracta d’un senglar que ha passat per sota la malla. També s’identificarà la presència d’elements que puguin atraure fauna com ara herbàcies que puguin atraure cèrvids, deixalles que puguin atraure senglar o altres. - Protocols d’anàlisi en cas d’accidents greus i mortals. Qualsevol accident amb víctimes mortals i/o greus on s’hagin vist implicats animals i que hagi tingut lloc en un TCAU, tindrà la consideració i tractament d’‘accident sensible’ als efectes del protocol d’anàlisi d’accidents greus i mortals del Sistema de Gestió de la Seguretat Viària de la DGIMT. Tanmateix, es realitzaran estudis específics seguint el protocol de reconstrucció dels accidents, en tots els sinistres amb implicació d’animals que hagin causat víctimes mortals o greus, encara que no s’hagin produït dins d’un TCAU. Aquest protocol s’aplicarà tant als nous accidents que es produeixen com a tots els que s’hagin produït en el període analitzat en aquest estudi (2010-2014). 56 Taula 8.2 Estima dels costos de les mesures proposades en els TCAU. Tipus de Nombre Preu unitari Cost total (€) Cost anual (€) Mesura Quantitat Unitat TCAU de TCAU (€) 1 Tancament perimetral Prioritaris adequat per a senglar 4 8.600 ml 48 412.800,00 (instal·lar)2 Tancament perimetral Prioritaris adequat per a senglar 6 13.600 ml 20,65 280.840,00 (revisar i reforçar)2 Instal·lació de senyal reforçat 3 + Gestió de Prioritaris marges (estassada i 22 24.000 ml 10,66 255.840,00 eliminació de refugis per a la fauna) 4 Gestió de marges (estassada i eliminació Prioritaris 4 18.600 m2 0,46 8.556,00 de refugis per a la fauna) 4 Tancament perimetral No adequat per a senglar 21 24600 ml 20,65 507.990,00 prioritaris (revisar i reforçar)2 Tancament perimetral No adequat per a senglar 1 1.400 ml 48 67.200,00 Prioritaris (instal·lar)2 Gestió de marges (estassada i eliminació No de refugis per a la 5 17.400 m2 0,46 8.004,00 prioritaris fauna) i en dos trams activació temporal de senyal reforçat 4 No Instal·lació de senyal 3 47 94 ut 584,04 54.899,76 prioritaris normalitzat P24 Revisió i recol·locació No de senyal normalitzat 48 96 ut 48,56 4.661,76 prioritaris P24 existent 3 1.584.231,52€ 16.560,00€ /any 1 A partir de les dades dels costos de les mesures aplicades l’any 2013. Imports sense IVA. 2 No inclòs el cost d'adaptació d'estructures com a passos per a la fauna. Instal·lació a banda i banda de la via. 3 Un senyal per sentit de circulació. 4 Estassada en els 3 m a partir de l'aresta exterior de la plataforma, a banda i banda. Aplicació mínim 1 vegada a l'any, preferentment al setembre (inici període crític per als accidents causats per senglar). Ja disposen de senyal reforçada. 57 informació bàsica de totes les incidències (data, hora de l’avís, carretera, PK, etc.) és indispensable per a una adequada gestió dels conflictes amb animals incloure la informació sobre l’espècie implicada, i altres dades com si es tracta de la recollida de cadàver, si ha causat un accident o altres observacions útils per a la gestió. Seguiment, avaluació i millora del - Ampliar l’ús per part dels equips de conservació, de dispositius de registre que permetin una georeferenciació precisa dels punt on es produeixi un accident, o es localitzi el cadàver d’un animal. Aquesta informació permetria investigar i definir amb major concreció els punts per on els coneixement animals entren a la via (si es tracta de carreteres amb tancament perimetral) o els camins d’accés principals des de l’entorn, dades fonamentals per definir l’aplicació de mesures més efectives i adequades per a cada situació. 9.1 Millora dels procediments de registre de dades i coordinació entre les administracions implicades - Incorporar a la base de dades del CCCV totes les comunicacions de CME referides a incidències amb animals. Actualment hi ha un volum important d’accidents amb animals registrats La sinistralitat causada per animals mostra una forta tendència ascendent (en gran part motivada per pel CME que no consten a la base de dades de CCCV. La coordinació entre ambdues organitzacions l’augment d’accidents amb senglar) que justifica el seguiment i avaluació periòdica de les incidències pot permetre una millora en aquest sentit. causades per animals i dels resultats de l’aplicació del Pla per reduir la sinistralitat en els TCAU (trams de concentració d’accidents amb ungulats). Per altra banda també és recomanable millorar la gestió de dades dels accidents amb implicació d’animals per part del CME, tal com s’indica a la següent proposta. Actualment l’avaluació de la problemàtica requereix de la integració d’informació aportada per tres - Ampliar el procés de registre d’informació a la base de dades gestionada per Mossos Departaments: d’Esquadra (CIT) i al Sistema Integral de Dades d’Accidents de Trànsit (SIDAT) indicant per a - Territori i Sostenibilitat: Bases de dades d’incidències amb animals de la DGIMT (DTES), Centre de cada registre, l’espècie de l’animal implicat en el sinistre. Actualment només una petita part Control de Carreteres de Vic (CCCV). (menys del 10%) del registres del CME aporten informació sobre la espècie implicada en els - Interior: Base de dades d’accidents de trànsit del CME (CIT) i de Trànsit (SIDAT). accidents; la incorporació d’un camp específic a les bases de dades per enregistrar, sempre que es conegui, l’espècie de l’animal implicat en l’accident constituiria una important millora. També una - Agricultura, Ramaderia i Pesca: Base de dades de col·lisions amb ungulats. geolocalització precisa del punt on s’ha produït l’accident seria d’utilitat per al disseny de mesures efectives. Cap d’elles, per si sola, aporta informació completa per avaluar el conflicte i la dispersió de dades obliga a un costós procés d’integració de dades que cal repetir periòdicament. Les propostes que es realitzen en Un altre aspecte clau és l’enregistrament de dades de les actuacions que es realitzen en els TCAU i aquest apartat van destinades a millorar la integració d’informació i a coordinar la presa de decisions per també dels seus costos; el fet que s’estiguin experimentant diverses mesures dota encara de major reduir la problemàtica. Les accions proposades s’indiquen a continuació. rellevància a aquest seguiment. En aquest sentit es recomanen també diverses actuacions que s’indiquen - Ampliar la coordinació entre els tres Departaments implicats. Aquest tipus de sinistralitat té la tot seguit. particularitat que incideix en tres àmbits: la infraestructura, el trànsit i els animals causants del - Utilitzar per part de tots els Parcs de Conservació els formularis normalitzats de registre conflicte (en particular el senglar i cèrvids). Per aquesta raó es fa particularment necessària una d’actuacions en TCAU d’atenció prioritària incloent el cost de les actuacions. En els formularis òptima coordinació entre les administracions responsables dels tres àmbits. La creació d’una s’han definit camps per registrar les actuacions que es porten a terme i les incidències observades. comissió interdepartamental que permeti compartir informació sobre sinistralitat i altres incidències L’avaluació periòdica de costos de les actuacions, i de la reducció de la sinistralitat aconseguida amb animals en llibertat afavoriria la presa conjunta de decisions i la definició de mesures de permetran identificar aquelles que presentin un òptim cost/benefici, i orientar futures actuacions. reducció i gestió del risc. - Implantar un procediment d’avaluació periòdica de les incidències amb animals en els TCAU - Unificar el procés de registre d’incidències amb animals del Centre de Control de Carreteres que faciliti la presa de decisions sobre la necessitat d’implantar mesures complementàries. El de Vic, Parcs de Conservació i vies gestionades en règim de concessió incorporant en totes registre d’incidències amb animals en les que intervinguin equips de conservació de les vies, incloent elles informació sobre l’espècie implicada en cada incidència. El CCCV disposa en aquests la recollida de cadàvers d’ungulats morts a conseqüència de col·lisions amb vehicles permet avaluar moments d’una completa base de dades per al registre d’incidències que inclou les relacionades amb periòdicament l’evolució del conflicte i definir actuacions si es produeix un augment del nombre de animals en llibertat; des de 2014 també inclou un camp on s’indica l’espècie implicada. A banda de la sinistres. 59 - Realitzar estudis específics dels trams recurrents si no s’aconsegueix reduir la sinistralitat Taula 9.1 Principals indicadors de seguiment de la sinistralitat amb animals en llibertat. amb les mesures aplicades. En cas que en algun dels TCAU no s’obtinguin resultats satisfactoris Variació Variació Indicador 2007-2011 2010-2014 caldrà realitzar avaluacions particularitzades del tram per definir amb detall les possibles solucions. Valor Percentatge En aquestes anàlisis s’ha de considerar tant les característiques de la pròpia via com les dels marges Accidents amb animals adjacents a la carretera i les del paisatge de l’entorn. Accidents amb animals 3.952 5.335 1.383 35% Mitjana anual accidents animals 790 1067 277 35% 9.2 Proposta d’indicadors de seguiment Taxa augment interanual 9% 12% - - Variació inici-final quinquenni 41% 56% - - Disposar d’un sistema d’indicadors permet avaluar periòdicament l’evolució de la problemàtica i és la base per a l’aplicació d’una estratègia de gestió adaptativa. En concret es proposa l’actuació que s’indica Accidents amb animals que causen víctimes a continuació. Accidents amb víctimes 306 356 50 16% - Actualitzar periòdicament el sistema d’indicadors de sinistralitat amb animals. Durant el Proporció d'accidents que causen víctimes 8% 7% - - desenvolupament de l’estudi s’ha ampliat el sistema d’indicadors per al seguiment de la problemàtica del Mitjana anual accidents amb víctimes 61 71 10 16% que ja disposa el DTES, i s’han definit nous paràmetres. Es proposa realitzar el càlcul periòdic (anual per Accidents amb ungulats1 a alguns paràmetres i quinquennal per a altres) que permeti valorar l’evolució del conflicte (accidents amb animals i en particular amb ungulats) i visualitzar el conjunt d’esforços esmerçats per reduir la sinistralitat. Accidents amb ungulats 2.213 3.202 989 45% A la Taula 9.1 es faciliten alguns dels indicadors més rellevants comparant els valors obtinguts en els dos Mitjana anual accidents ungulats 443 640 197 44% períodes avaluats. Taxa augment interanual 9% 15% - - Variació inici-final quinquenni 41% 72% - - Trams de concentració d’accidents (TCA) Nombre TCAA (amb animals) 212 301 Nombre TCAU (amb ungulats) 143 158 Nombre TCAU prioritaris 18 36 Extensió TCAU (km) 75 109 Percentatge accidents ungulats dins TCAU 31,1% 31,2% Proposta de mesures als TCAU 2016 Tancament perimetral 32 Instal·lació / revisió P24 95 Gestió de marges 9 Gestió de marges + senyalització reforçada 22 Total TCAU amb mesures proposades 158 1 Indicadors calculats a partir del nombre d’accidents amb ungulats estimat extrapolant la proporció d’accidents amb víctimes que han estat causats per ungulats al total d’accidents (veure apartat 4.1). 60 9.3 Informació als conductors 9.4 Innovació La recent modificació de la llei sobre tràfic (RDL 6/2015 de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto El fort augment dels conflictes que els ungulats provoquen en carreteres no és dóna només a Catalunya refundido de la ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial) estableix que en sinó a la resta d’Europa, i en altres països del món. Aquest fet explica la notòria activitat de R+D en accidents de tràfic ocasionats per atropellament d’espècies cinegètiques -com ho són tots els ungulats-, el l’àmbit de la fauna i les vies de transport, i en el desenvolupament de solucions innovadores en relació a responsable dels danys a les persones i els bens serà el conductor del vehicle (només en cassos la problemàtica i que abasta tots els seus àmbits, tant de registre de dades, com d’informació als usuaris concrets estableix que pot exigir-se responsabilitats als titulars dels terrenys cinegètics o als titulars de les de les vies, o d’aplicació de noves mesures experimentals. En aquest sentit, l’estratègia de gestió que vies on hagin tingut lloc els accidents). La informació als conductors es considera per tant, un element s’està aplicant a Catalunya, i les mesures que estan en fase experimentació, poden tenir un notable important en l’estratègia de mitigació del conflicte, i del seu comportament de conducció en depèn, en interès i facilitar la cooperació internacional. En relació a aquests aspectes es formula la proposta que es gran mesura, la possibilitat d’evitar que es produeixi una col·lisió amb un animal que irrompi a la via. Per resumeix tot seguit. aquesta raó, a més de la senyalització advertidora per presència de fauna salvatge es plantegen dues propostes destinades a augmentar la informació i sensibilització dels conductors. - Afavorir la cooperació i intercanvi de coneixement en l’àmbit internacional, així com les activitats de R+D. És proposa ampliar la participació en congressos i projectes internacionals per - Implantar sistemes que permetin donar a conèixer als conductors la localització de trams intercanviar coneixements sobre el conflicte amb altres països. Aquesta activitat ja s’ha iniciat en els conflictius per a la sinistralitat amb animals. El coneixement dels trams de major sinistralitat darrers anys amb la participació en congressos internacionals, i concretament a la International facilitaria una adaptació de la conducció que redueixi els riscos de col·lisió amb una animal. La Conference on Ecology and Transportation (ICOET) que tingué lloc a Arizona (EE.UU.) i on es va divulgació a través de d’aplicacions per a dispositius mòbils pot aportar un notable avenç en aquest presentar l’estratègia de gestió del conflicte. També s’ha cooperat, avaluant diferents tècniques de sentit. Alguns països escandinaus ja compten amb plataformes Web on s’aporta i es recopila diagnosi de trams de concentració d’accidents, amb un institut de recerca en transport de la informació sobre accidents amb ungulats, i amb aplicacions de mòbils que alerten quan els vehicles República Txeca i una universitat sueca i els resultats d’aquest treball conjunt es presentaran a la entren en trams de risc. conferència internacional de l’organització Infra Eco Network Europe (IENE) que tindrà lloc a França el proper mes d’agost. I finalment, s’ha col·laborat en el projecte europeu ‘SAFEROAD. Safe Roads - Realitzar una campanya informativa als conductors. També es proposa una campanya que aporti for Wildlife and People’ promogut pel CEDR (Conferencia Europea de Directors Generals de informació sobre el significat de la senyalització implantada i consells sobre el comportament de Carreteres). L’ampliació de les activitats de R+D i la participació en projectes internacionals facilitarà conducció per reduir les conseqüències d’una topada amb un animal irrompi en la calçada entre la identificació i aplicació de noves solucions que permetin reduir la conflictivitat generada per la altres aspectes. sinistralitat amb animals. 61 xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, 36 dels quals s’han qualificat com a prioritaris degut a la intensitat del conflicte i la gravetat dels accidents que s’hi ha produït. Aquests trams concentren en només 109 km de vies una tercera part del total d’accidents amb ungulats en el període estudiat. L’aplicació de mesures per reduir la sinistralitat en aquests trams és doncs, l’estratègia que permet aconseguir una millor relació cost-benefici. Conclusions - El tipus de mesures que s’han proposat per a aplicar en els TCAU donen continuïtat a les implantades a partir de 2013, ja que l’avaluació de la seva efectivitat està donant bons resultats. Tot i això, s’han identificat noves - L’aplicació del Pla de millora de la seguretat viària als trams de concentració d’accidents amb ungulats mesures experimentals que es planteja assajar, fet pel qual s’ha actualitzat el Catàleg de mesures aplicables (TCAU) de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya que es va implantar a partir de l’estudi de la en els TCAU. A més, per a cada TCAU en concret, s’han definit les mesures més adequades en funció de les sinistralitat provocada per animals en llibertat elaborat l’any 2012, ha aconseguit una important reducció dels característiques concretes dels trams, del tipus de via en els que es troben i de la freqüència i recurrència accidents amb ungulats (senglar i cèrvids) en el 75% dels trams on s’han avaluat les mesures implantades a dels accidents amb ungulats que s’hi produeixen. Tanmateix, s’han establert procediments que permeten als partir del 2013. No obstant això, en general, els accidents amb animals han mostrat en el període avaluat gestors de les vies, adaptar les mesures en funció de l’evolució que mostri la sinistralitat o dels canvis en (2010-2014) una taxa interanual d’increment de l’11% que s’ha produït de manera generalitzada afectant la l’entorn o en la pròpia via, que poden alterar els possibles factors de risc en un determinat tram. pràctica totalitat de la xarxa de carreteres titularitat de la Generalitat. - La informació i sensibilització dels conductors, tant sobre la localització dels trams de major risc de patir una - En la gestió d’aquest tipus de sinistralitat pren un paper rellevant l’ecologia de les espècies implicades, i el col·lisió amb un animal salvatge de grans dimensions, com sobre la importància de mantenir una adequada principal causant dels accidents amb animals a Catalunya és el senglar (provoca el 80% dels accidents amb alerta i conducció en aquests trams, degudament senyalitzats, es proposa com una actuació complementària animals). Junt al cabirol i el cérvol són els tres ungulats salvatges que provoquen la major proporció de per potenciar l’efecte de les mesures aplicades per reduir la sinistralitat. Si bé la irrupció d’un senglar o un sinistres i aquest fet justifica abordar l’anàlisi específica dels trams de concentració d’accidents amb ungulats cèrvid a la calçada és un factor imprevisible -i difícilment evitable a la major part de la xarxa de carreteres-, el (TCAU). comportament de la persona que condueix el vehicle és un factor determinant per evitar la col·lisió. - La principal causa de l’augment de la sinistralitat amb animals és l’expansió del senglar. Aquesta espècie - El seguiment i l’avaluació de l’efectivitat de les mesures que s’està aplicant és un element cabdal per mostra un intens creixement de població que no s’aconsegueix aturar, i és particularment acusat a les identificar les millors pràctiques i és també, la base de l’estratègia de gestió adaptativa que s’està aplicant. comarques gironines, on assoleix les màximes densitats. La seva plasticitat adaptativa i l’habituació als espais Amb aquesta finalitat s’ha ampliat el sistema d’indicadors de seguiment i d’avaluació de les mesures, i dels humanitzats li han permès colonitzar les planes agrícoles i els ambients periurbans on es concentra la major seus costos, que en el futur permetran aprofundir en l’anàlisi del balanç cost/benefici de les mesures densitat de la xarxa de carreteres, i fan que l’espècie requereixi una atenció particular pel que fa a sinistralitat aplicades per reduir la sinistralitat provocada per animals. viària. - La cooperació amb altres administracions implicades, i en particular amb les responsables de la gestió del - La distribució horària i estacional dels accidents provocats per animals està fortament condicionada per les trànsit i de la fauna salvatge, així com amb altres organitzacions que treballen en aquest àmbit a nivell hores de major activitat del senglar (capvespre i primeres hores de la nit) i pels seus períodes de màxima internacional també està rebent una particular atenció. L’ampliació de la col·laboració, l’enfoc interdisciplinari, mobilitat coincidint el zel i de caça (setembre a gener). Aquest fet s’ha pres en consideració i ha motivat la i el desenvolupament d’activitats de R+D facilitarà la identificació de mesures i estratègies innovadores que implantació de mesures d’aplicació temporal en els períodes de major risc de col·lisió amb l’espècie. permetin reduir el conflicte que suposa l’accidentalitat provocada per la fauna salvatge. - Cal considerar que malgrat que els accidents amb animals suposen una petita proporció dels accidents amb víctimes, aquest tipus d’accidents comporten una notable mobilització de recursos degut la tramitació de reclamacions patrimonials de les companyies asseguradores dels vehicles, i a la necessitat de procedir al sacrifici d’animals que queden ferits i a la recollida de les carcasses dels animals atropellats. L’accidentalitat amb animals té doncs un cost social i econòmic important que s’ha estimat a l’entorn dels 9,5 milions d’euros anuals a la xarxa de carreteres titularitat de la Catalunya (uns 13’5 milions en el total de Catalunya). - La localització dels accidents amb ungulats mostra una elevada dispersió per tot el territori català, però l’anàlisi de trams de concentració dels accidents amb ungulats (TCAU) ha permès identificar 158 TCAU a la 63 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. 2015. Catàleg de carreteres de Catalunya 2015. Departament de Territori i Sostenibilitat. DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES. 2011. Pla d’aforaments 2010. Disponible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_ Bibliografia consultada mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/pla_daforaments/ DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES. 2012. Pla d’aforaments 2011. Disponible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_ BEKKER, H. 2009. Defragmentation in the Netherlands. Process and results. Comunicació presentada a: IENE mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/pla_daforaments/ 2009 Open Day, Évora (Portugal), 24 d’abril de 2009. DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES. 2013. Pla d’aforaments 2012. Disponible a: BETANCOR, O. & NOMBELA, G. 2003. UNITE (UNIfication of accounts and marginal costs for Transport http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_ Efficiency). Deliverable 8. Annex 3. The Pilot Accounts for Spain. Working Funded by 5th Framework RTD mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/pla_daforaments/ Programme. ITS, University of Leeds, Leeds. 130 pp. DIRECCIÓ GENERAL D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT TERRESTRE. 2014. Pla d’aforaments 2013. CLEVENGUER, A.P. & WALTO, N. 2000. Factors influencing the effectiveness of wildlife underpasses in Banff Disponible a: National Park, Alberta, Canada. Conservation Biology, 14: 47-56. http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_ CLEVENGUER, A.P. & WALTO, N. 2005. Performance indices to identify attributes of highway crossing structures mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/pla_daforaments/ facilitating movement of large mammals. Conservation Biology, 121: 453-464. DIRECCIÓ GENERAL D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT TERRESTRE. 2015. Pla d’aforaments 2014. COL·LEGI ENGINYERS CCP DE CATALUNYA. 2010. Guia per a l’avaluació de projectes de transport. Realitzat Disponible a: per MCRIT i GEE. Document inèdit. 160 pp. http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_ DELIBES, A. & BENITO, F. 2002. Los accidentes de circulación causados por especies de caza mayor en Castilla mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/pla_daforaments/ y León. Algunas sugerencias para combatir el problema. Accazadores, núm. 7. Pp: 66-70. DIRECCIÓN GENERAL DE CARRETERAS. 2012. Datos definitivos de tráfico (IMD) en las estaciones de aforo de DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2004. Inventari dels trams i punts quilomètrics de les la RCE 2011. Secretaría General de Infraestructuras, Dirección General de Carreteras, Ministerio de carreteres de Catalunya on es produeixen amb més freqüència accidents provocats per la fauna salvatge de Fomento. Disponible a: caça major (ungulats). Departament de Medi Ambient i Habitatge. Informe inèdit. http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/CARRETERAS/TR AFICO_VELOCIDADES/TRA_ACTUAL/2011/DATOSMES_2011/ DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE & DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2007. Anàlisi de les col·lisions amb ungulats a les carreteres de Catalunya. Departament de DIRECCIÓN GENERAL DE CARRETERAS E INFRAESTRUCTURAS. 2004. Accidentes causados por fauna Medi Ambient i Habitatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Realitzat per Minuartia. 253 silvestre en las carreteras de la Red Regional durante el periodo 2001-2003. Consejería de Fomento, Junta pp, plànols i annexos. Informe inèdit. Disponible a la Web de Gencat Secció Connectivitat ecològica/ recull de Castilla y León. Informe inèdit. d’estudis. DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO. 1999. Accidentes producidos por la presencia de animales de gran DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. 2012. Estudi de l’accidentalitat provocada per animals en tamaño en las carreteras. Informe Nº 99-IA-6. Subdirección General de Investigación y Formación Vial, llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Dirección de Programas de Investigación de Accidentes, Dirección General de Tráfico, Ministerio del Interior. INFRAESTRUCTURES.CAT. 76 pp, plànols i annexos. Disponible a: Informe inèdit. 28 pp. http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/territo DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO. 2004. Accidentes producidos por presencia de animales en la calzada. ri_mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/Estudi_Accidentalitat_Animals_En_Llibertat_2007-2011_DGC- Informe Nº 99-IA-6. Observatorio Nacional de Seguridad Vial, Dirección General de Tráfico, Ministerio del TES_vext.pdf Interior. Informe inèdit. 22 pp. 65 DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO. 2011a. Las principales cifras de la Siniestralidad Vial. España 2011. MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE (Rosell, C., Navàs, F. & Fernández- Dirección General de Tráfico. 106 pp. Bou, M. assistència tècnica per a la redacció del document). 2015. Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Segunda edición, revisada y ampliada. Documentos para la DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO. 2011b. Accidentes de tráfico con animales. Análisis de la situación a nivel reducción de la fragmentación hábitats causada por vías de transporte, num.1. Ministerio de Medio Ambiente europeo y español. RACC. Dirección General de Tráfico, Ministerio del Interior. Informe inèdit. 76 pp. y Medio Rural y Marino. 150 pp. GARCÍA-ALTÉS, A.; SUELVES, J.M. & BARBERÍA, E. 2013. Cost savings associated with 10 years of road safety MINUARTIA. 2005. Col·lisions d’ungulats amb vehicles a les carreteres de les comarques gironines. Departament policies in Catalonia, Spain. Bull World Health Organ, 91: 28-35. de Medi Ambient i Habitatge. Informe Inèdit. 50 pp + annexos. GROOT BRUINDERINK, G. W. T. A. & HAZEBROEK, E. 1996. Ungulate traffic collisions in Europe. Conservation NASH, C. with contributions from partner. 2003. UNITE (UNIfication of accounts and marginal costs for Transport Biology, 10(4): 1059-1067. Efficiency). Final Report for Publication. Funded by 5th Framework RTD Programme. 58 pp. HUIJSER, M.P. & MCGOWEN, P.T. 2010. Reducing Wildlife-Vehicle Collisions. In: BECKMAN et al (eds). Safe PADRÓS, J. 2004. Análisis de los accidentes de tráfico provocados por el jabalí (Sus scrofa) en Cataluña. In: passages. highways, wildlife and habitat connectivity. Island Press: 51-74 pp. Oficina Nacional de la Caza. Accidentes de tráfico provocados por atropello de animales. Prevención, seguridad y responsabilidad. I Seminario. Propuesta de soluciones. Madrid, 18 de novembre de 2004. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (IDESCAT). 2014. Anuari estadístic de Catalunya 2014. Institut Recopilació de comunicacions i presentacions. d’Estadística de Catalunya. Disponible a: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec PULIDO, C. 1999. Accidentes producidos por la presencia de animales de gran tamaño en las carreteras. In: IUELL, B., BEKKER, G.J., CUPERUS, R., DUFEK, J., FRY, G., HICKS, C., HLAVÁC, V., KELLER, V., B., Fauna y Carreteras. Asociación Técnica de Carreteras, Madrid. Pp. 81-90. ROSELL, C., SANGWINE, T., TØRSLØV, N. & WANDALL, B. LE MAIRE, (Eds.). 2005. Fauna y Tráfico. Manual europeo para la identificación de conflictos y el diseño de soluciones. Organismo Autónomo Parques RACC. 2008. Simulación de un accidente con animales de caza. 9 pp. Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente. Serie técnica. 166 pp. RACC. 2012. Conducción en zonas con animales silvestres. Fullet informatiu elaborat pel RACC i la Dirección LAGOS, L.; PICOS, J. & VALERO, E. 2012. Temporal pattern of wild ungulate-related traffic accidents in General de Tráfico. northwest Spain. Eur J Wildl Res, 58: 661-668. POTTS, J.M. 2015. Analysis of road kill data collected at Arthur River to test the efficacy of a virtual fence in LANGBEIN, J.; PUTMAN, R. & POKORNY, B. 2011. Traffic collisions involving deer and other ungulates in reducing road kill. Informe inèdit. 7 pp Europe and available measures for mitigation. In: PUTMAN, R. et al (eds.). Ungulate Management in Europe. Cambridge University Press: 215-259 pp. REEVE, A.F. & ANDERSON, S.H. 1993. Ineffectiveness of swareflex reflectors at reducing deer-vehicle collisions. Wildlife Society Bulletin, 21(2): 127-132. LARA, J., BENITO, F., VALLEJO, F.J. & LAFUENTE, J.C. 2004 Los accidentes de circulación causados por especies de caza mayor en Castilla y León (España). In: Oficina Nacional de la Caza. Accidentes de tráfico ROSELL, C. 2012. La reducción de los accidentes causados por la fauna en carreteras. Gazzetta Ambiente, 1: provocados por atropello de animales. Prevención, seguridad y responsabilidad. I Seminario. Propuesta de 24-33. soluciones. Madrid, 18 de novembre de 2004. Recopilació de comunicacions i presentacions. ROSELL, C., ALVAREZ, G., CAHILL, S., CAMPENY, R., RODRIGUEZ, A. & SEILER, A. 2003. COST 341. La LÓPEZ REDONDO, J. 1993. Carreteras que constituyen puntos negros para vertebrados. Criterios de valoración fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España. O.A. Parques y puntos catalogados hasta el momento. In: II Simposio Nacional sobre Carreteras y Medio Ambiente. Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 317 pp. Asociación Técnica de Carreteras, Madrid. Pp 335-344. ROSELL, C., FERNÁNDEZ-LARIO, P., & HERRERO, J. 2001. El jabalí (Sus scrofa LINNAEUS, 1758). Mamíferos de MALO, J.E.; SUÁREZ, F. & DÍEZ, A. 2004. Can we mitigate animal–vehicle accidents using predictive models? España. Galemys, 13 (2): 1-25. Journal of Applied Ecology, 41: 701-710. ROSELL, C., NAVÀS, F., CAROL, J., FERNÁNDEZ, M. & ROMERO DE TEJADA, S. 2010. Use of fauna MARKINA, F.A. 1999. Accidentes de carretera con ungulados cinegéticos en el territorio histórico de Álava. En: passages by wild boar: some change is observed. Proceedings 8th International Symposium on Wild Boar Fauna y Carreteras. Asociación Técnica de Carreteras, Madrid. Pp 129-138. and Other Suids. York (England). MARKINA, F.A: 2002. Accidentes con fauna cinegética en Álava. Accazadores, núm. 7. Pp. 71. ROSELL, C. & OLSSON, M. 2012. Wild boar and traffic safety a major challenge in Europe. Comunicació oral a: IENE 2012 International Conference. Potsdam (Germany), 21-24 octubre 2012. 66 ROSELL, C., FERNÁNDEZ-BOU, M., CAMPS, F., BORONAT, C., NAVÀS, F., MARTÍNEZ, M. & SOROLLA, A. TORRELLAS, M., ROSELL, C., FERNÁNDEZ-BOU, C., ANDRÁŠIK, R., SEDONÍK, J., BÍL, M., CAMPS, F. 2013. Animal-Vehicle Collisions: A new cooperative strategy is needed to reduce the conflict. In ICOET 2013 SEILER, A. & RODÀ, F. 2016. Main landscape and road-related variables describing ungulate-vehicle International Conference on Ecology and Transportation Proceedings. Scottsdale, Arizona, USA. collisions hazardous locations in Catalonia. IENE International Conference 2016 (comunicació acceptada). ROSELL, C. & VELASCO RIVAS, J. 1999. Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infrastructures TROCMÉ, M., CAHILL, S., DE VRIES, H. (J.G.), FARRALL, H., FOLKESON, L., FRY, G., HICKS, C. & PEYMEN, viàries sobre la fauna. Documents dels Quaderns de Medi Ambient, núm. 4. Departament de Medi Ambient. J. (Eds.). 2003. COST 341. Habitat fragmentation due to transportation infrastructure. The European review. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 95 pp. Directorate-General for Research. European Commission. 251 pp. RUZA, F. 1999. Accidentes con víctimas, causadas por la fauna en la red de carreteras del Estado. In: Fauna y VAN DER REE, R., SMITH, D. & GRILO, C. (Eds.) 2015. Handbook of Road Ecology. Wiley Blackwell. 522 pp. Carreteras. Asociación Técnica de Carreteras, Madrid. Pp 140. SÁENZ DE SANTAMARIA, A. & TELLERIA, J.L., 2015 Wildlife-vehicle collisions in Spain. European Journal of Wildlife Research, 61:399–406. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2006. Manual de continguts i normes d’emplenament del qüestionari d’accidents. In: Servei Català de Trànsit. 2006. Sistema Integral de recollida de dades d’accidents de trànsit SIDAT. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. Pp: 117-201. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2006b. SIDAT Sistema Integral de recollida de dades d’accidents de trànsit. Manual de la seqüenciació de l’accident. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 33 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2011a. Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2010. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 80 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2012. Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2011. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 63 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2013. Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2012. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 63 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2014a. Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2013. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 83 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2014b. Pla estratègic de Seguretat Viària 2014-2020. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 88 pp. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT. 2015. Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2014. Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 83 pp. SUÁREZ, F. 2001 Estudio de los accidentes producidos por colisiones con ungulados en la provincia de Soria. Comunicación oral en: 5ª reunión del Grupo de Trabajo Nacional de COST 341. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid 19 de septiembre de 2001. TORRELLAS, M. 2015. Ungulate-vehicle collisions in Catalonia: Identifying the main landscape and road-related variables describing the most hazardous road locations. Màster d’Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat. Especialitat en Ecologia Terrestre. UAB. 67 ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 ANNEX 1. INFORMACIÓ CONTINGUDA ALS ARXIUS DE DADES QUE S’HAN UTILITZAT A L’ESTUDI 1.1. Base de dades CIT (dades policials). Cos de Mossos d’Esquadra (Departament d'Interior) 1.2. Base de dades de col·lisions amb ungulats. Àrea d’Activitats Cinegètiques (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) 1.3. Base de dades SIDAT (estadístiques oficials). Servei Català de Trànsit (Departament d'Interior) 1.4. Base de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre (Departament de Territori i Sostenibilitat) 1.5. Base de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 1.6. Base de dades d’Incidències amb animals del Centre de Control de Carreteres de Vic (Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Departament de Territori i Sostenibilitat) ANNEX 1. INFORMACIÓ CONTINGUDA ALS ARXIUS DE DADES QUE S’HAN UTILITZAT A L’ESTUDI Annex 1.1. Base de dades CIT (dades policials). Cos de Mossos d’Esquadra (Departament Annex 1.2. Base de dades de col·lisions amb ungulats. Àrea d’Activitats Cinegètiques d'Interior) (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) Informació que ha estat facilitada dels diferents registres d’accidents per ‘Irrupció animal en calçada’, per la Camps que s’inclouen en cada registre de la base de dades, facilitada pel DARP: Direcció General de Carreteres a partir de la base de dades CIT del Cos de Mossos d’Esquadra: - Data - Codi NAT - Hora - Data d’inici de l’actuació - Via - Hora d’inici de l’actuació - PK - Via de l’actuació - Terme municipal - Número de PK de l’actuació - Espècie que s’hi ha vist implicada: - Estat de l’Accident (gravetat) o Domèstic: Gos, Gat, Vaca, Cavall, Altres - Causa de l’Accident (‘Irrupció animal en calçada’) o Salvatge: Senglar - Valoració de l’Accident Cèrvid: Cabirol, Daina, Cérvol - Tipus de l’Accident Altres ungulats: Mufló, Cabra salvatge, Isard Altres espècies - Nombre d’Accidents o Animal no identificat - Dades complementàries sobre l’animal: Les Unitats d’Investigació d’Accidents de Trànsit de les diferents Àrees Regionals de Trànsit del Cos de o Sexe Mossos d’Esquadra (ART Girona, ART Central, ART Metropolitana Nord, ART Metropolitana Sud, ART Pirineu Occidental, ART Ponent, ART Camp de Tarragona i ART Terres de l’Ebre) facilitaren la informació o Edat aproximada: cria, jove o adult sobre l’espècie implicada en els accidents, continguda en els formularis T06, d’un total de 143 registres d’accidents amb víctimes ocorreguts a la xarxa de la Generalitat. o Si anava un grup, indicar el nombre d’individus o De quin lloc provenia? (si es pot identificar) - Procedència de la informació (companyia asseguradora, atestat mossos d’esquadra, etc.) - Altres dades complementàries: o Dades sobre la zonificació cinegètica (Àrea Privada de Caça, Zona de Caça Controlada, Reserva de Caça, etc.) o Dades sobre la realització de batudes a les rodalies del punt o Si la via compta amb tancament perimetral en aquest punt i si s’observen, o no, deficiències o Dades complementàries sobre el vehicle implicat. A1.1 Annex 1.3. Base de dades SIDAT (estadístiques oficials). Servei Català de Trànsit (Departament o Coordenades geogràfiques. Punt de primer impacte. (X Y) (*) d'Interior) - CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA Camps que s’inclouen en cada registre de la base de dades SIDAT del Servei Català del Trànsit, facilitada per la Direcció General de Carreteres, segons el document Manual de continguts i normes d’emplenament del o Tipus de xarxa de carreteres (*) qüestionari d’accidents SIDAT (SCT 2006b): o Nombre de calçades (*) o Sentits de la via (*) S’indiquen amb un asterisc (*) les variables considerades en l’estudi. o Carrils aptes per a la circulació en sentit ascendent o Carrils aptes per a la circulació en sentit descendent CARACTERÍSTIQUES DE L’ACCIDENT - PARTICULARITATS DE LA CALÇADA I CARRIL ON S’UBICA L’ACCIDENT - VARIABLES IDENTIFICADORES DE L’ACCIDENT o Amplada de la calçada o Identificador de l’accident (*) o Amplada del carril o Altres variables identificadores i gravetat (*) o Amplada del voral o Cos policial (*) o Sentit de l’accident o Traçat planimètric - VARIABLES TEMPORALS DE L’ACCIDENT o Traçat altimètric o Localització en carril especial o Data de l’accident (*) o Barrera de seguretat lateral ascendent o Hora de l’accident (*) o Barrera de seguretat lateral descendent o Data de la trucada o Barrera de seguretat a la mitjana o Hora de la trucada o Característiques de l’entorn o Data de la intervenció o Han influït en l’accident les característiques de l’entorn? o Hora de la intervenció o Nom del dia de l’accident - SUPERFÍCIE, LLUMINOSITAT I CLIMATOLOGIA o Tipus de dia de l’accident o Condició del ferm de la calçada - LOCALITZACIÓ DE L’ACCIDENT o Ha influït en l’accident la condició del ferm de la calçada? o Ha influït en l’accident la presència de solcs o rases a la calçada? o Província (*) o Ha influït en l’accident la presència d’objectes a la calçada? o Zona (*) o Lluminositat o Tipus de via (*) o Han influït en l’accident les condicions de lluminositat? o Funció especial de la via o Estat climatològic o Intersecció o secció o Ha influït en l’accident l’estat climatològic? o Tipus d’intersecció o Estat del vent o Prioritat en la intersecció o Ha influït en l’accident la intensitat del vent? o Nom i número de la carretera (*) o Boira o PK+HM (*) o Ha influït en l’accident la presència de boira? o Límit de velocitat o Visibilitat o Nom i número de la segona carretera o Ha influït en l’accident la visibilitat restringida? o Municipi (*) o Circulació o Nom del carrer o Ha influït en l’accident el tipus de circulació? o Número del carrer o Circulació sota mesures especials o Nom del segon carrer o Ha influït en l’accident la circulació sota mesures especials? o Districte A1.2 - PERSONES IMPLICADES I LESIONS Hi ha una sèrie d’alternatives per al conductor i un altra de relatives al vianant: o Nombre de persones implicades (*) ACCIÓ PRÈVIA DEL CONDUCTOR: o Nombre de víctimes mortals (*) o Nombre de víctimes mortals a 30 dies (*) (...) o Nombre de víctimes greus (*) o Nombre de víctimes lleus (*) Maniobra sobtada per salvar obstacle, vehicle o animal: el vehicle que circula per o Nombre d’il·lesos (*) la via ha fet una maniobra precipitadament per salvar un obstacle, vehicle o animal o Nombre d’unitats implicades (*) que estigui a la via. o Tipus d’accident (*) (...) o Posició dels vehicles o Accident amb fuga Llistat de successos Hi ha un seguit d’alternatives molt específiques per marcar la que més s’aproximi al que ha succeït, organitzades en apartats. Aquestes alternatives són més descriptives i elaborades que les utilitzades A continuació s’inclou la descripció de la tipologia dels accidents i dels successos en que s’hi veuen implicats per al tipus d’accident, és a dir, aporten més informació i per això cal fixar-s’hi abans de decidir animals, segons el document Manual de continguts i normes d’emplenament del qüestionari d’accidents l’alternativa. SIDAT (SCT 2006b). (...) Tipus d’accident XOC DEL VEHICLE AMB OBSTACLES DE LA CALÇADA: A partir de les categories que es presenten, l’agent ha d’escollir la més adequada, tenint en compte el primer succés que s’ha produït, independentment de la gravetat que tingui la resta del que succeeix. (...) Per exemple, si hi ha una sortida de via i després una col·lisió s’ha d’anotar la sortida de via amb xoc com a tipus d’accident. (14) Xoc amb animals: quan es produeix un xoc o atropellament a un animal o ramat d’animals. Aquesta variable només s’ha d’emplenar per als accidents lleus i és obligatòria, ja que en el cas dels greus i mortals s’emplena automàticament a partir de la variable “successos” que s’explica en un altre apartat, mitjançant una transformació de les categories. A continuació s’expliquen cadascuna de les alternatives que fan referència a la tipologia de l’accident: (...) XOCS CONTRA OBSTACLES: Xoc contra objecte / obstacle sense sortida prèvia de la via: quan el primer succés és una col·lisió d’un vehicle contra un objecte, obstacle o animal sense existir prèviament una sortida de via. (...) Acció prèvia del conductor o vianant (*) Aquesta variable informa de l’acció prèvia que feia el conductor o vianant just abans de tenir l’accident. Hi ha un nombre important d’alternatives que permeten de forma molt específica determinar exactament l’acció prèvia del conductor. A1.3 Annex 1.4. Base de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes per la Direcció Annex 1.5. Base de dades de reclamacions de responsabilitat patrimonial rebudes pel Departament General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre (Departament de Territori i Sostenibilitat) d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Camps que s’inclouen en cada registre de la base de dades, facilitada per la Direcció General - Expedient d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre: - Espècie cinegètica - Sinistre (data) - Data dels fets - Referència de l’expedient del sinistre - Lloc - Import reclamat (€) - Carretera i PK - Carretera - Import sol·licitat (€) - PK - Creditor (Interessat / Asseguradora) - Causa (’Topada amb animal salvatge’ / ’Topada amb animal domèstic’) - Descripció (espècie implicada) - Danys materials (Sí / No) - Danys per lesions (Sí / No) - Danys per morts (Sí / No) A1.4 Annex 1.6. Base de dades d’Incidències amb animals del Centre de Control de Carreteres de Vic (Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Departament de Territori i Sostenibilitat) S’indiquen els camps corresponents a l’arxiu excel de l’any 2014 (a partir del qual es començà a aplicar el Protocol d’actuació en la gestió d’incidències motivades per presència d’animals morts en la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya): - Incidència - Data - Hora - Descripció (Animal en llibertat / Animal domèstic / ...)) - Carretera - PK - Sentit - Lloc - Parc - Servei - Comunicant - Hora de la comunicació - Hora d’arribada - Hora de finalització - No trobat (Sí / No) - Anul·lat (Sí / No) - Observacions A1.5 ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 ANNEX 2. CARACTERITZACIÓ DE L’ACCIDENTALITAT AMB ANIMALS A LA XARXA DE VIES INTERURBANES DE CATALUNYA (2010-2014) 2.1. Evolució dels accidents amb animals la xarxa de vies interurbanes de Catalunya 2.2. Gravetat dels accidents amb animals 2.3. Tipologia dels accidents amb animals 2.4. Espècies implicades en els accidents 2.5. Espècies d’ungulats salvatges implicats en els accidents 2.6. Distribució estacional i horària de la sinistralitat amb animals ANNEX 2. CARACTERITZACIÓ DE L’ACCIDENTALITAT AMB ANIMALS A LA XARXA DE VIES INTERURBANES DE CATALUNYA (2010-2014) Annex 2.1 Evolució dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2007-2014) Total 2.000 Mitjana 2010-2014 1.750 1.938 1.653/any 1.880 1.500 1.688 Mitjana 2007-2011 Total 2007-2011 1.524 1.225/any 1.202 1.166 6.123 1.250 1.047 1.211 1.237 Total 2010-2014 1.000 853 1.076 1.075 Mitjana 2010-2014 8.267 678 693 750 603 602 992/any Ungulats 2007-2011 Mitjana 2007-2011 500 (extrapolació) 686/any 3.429 250 Ungulats 2010-2014 (extrapolació) 0 4.960 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Accidents amb víctimes 160 151 140 125 120 112 Mitjana 2007-2011 103 Mitjana 2010-2014 Total 2007-2011 100 97/any 100/any 487 76 71 72 Total 2010-2014 80 63 501 82 60 Mitjana 2007-2011 75 Ungulats identificats 54/any 66 2007-2011 40 56 47 51 272 44 Mitjana 2010-2014 Ungulats identificats 20 31 62/any 2010-2014 311 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Figura 1 Evolució dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). Al gràfic superior, el nombre d’accidents amb ungulats s’ha estimat extrapolant a partir de la proporció que els ungulats suposen en els accidents amb víctimes (56% en el quinquenni 2007-2011 i 62% en els anys 2012-2014). A2.1 Nombre d'accidents Nombre d'accidents Taula 1 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons l’espècie i variació del Taula 1 (cont.) Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons l’espècie i variació nombre (entre els anys 2007 a 2014) per als principals grups d’animals i espècies implicades. del nombre (entre els anys 2007 a 2014) per als principals grups d’animals i espècies implicades. Any Evolució Any Evolució Espècie Total 2007- Espècie Total 2007- 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2014 (%) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2014 (%) Fauna salvatge 333 414 389 575 481 631 767 643 4.233 +93,1 Aus - - 2 1 1 - - - 4 - Ungulats 325 404 370 563 467 551 718 633 4.031 +94,8 Coloms - - 1 - - - - - 1 - (Columba sp.) Senglar 311 383 345 517 431 493 649 598 3.727 +92,3 (Sus scrofa) Gavina - - - - 1 - - - 1 - Cabirol (Capreolus 4 10 12 27 18 34 35 23 163 +475,0 Ocell indeterminat - - 1 1 - - - - 2 - capreolus) Fauna salvatge no Cérvol - - - - - 71 38 1 110 - 5 4 7 13 12 6 10 7 64 +40,0 identificada (Cervus elaphus) Animals Daina 23 22 46 35 24 44 55 59 308 +156,5 4 2 3 3 3 5 3 1 24 - domèstics (Dama dama) Animals de Cabra salvatge 19 18 40 28 21 38 50 52 266 +173,7 - 2 - - 2 1 1 - 6 - companyia (Capra pyrenaica) Gos Isard (Rupicapra 16 15 36 25 18 37 46 49 242 +206,3 1 - - 2 - 3 1 - 7 - (Canis familiaris) pyrenaica) Gat (Felis catus) 2 3 2 3 3 1 4 3 21 - Mufló - - 1 - - - - - 1 - (Ovis musimon) Gos o gat 1 - - - - - - - 1 - Ungulat - 3 2 1 1 9 19 4 39 - indeterminat Gat o llebre - - 1 - - - - - 1 - Carnívors 7 6 15 11 9 9 9 6 72 -14,3 Fura domèstica 1 (Mustela furo) - - 1 - - - - - - Guineu 4 2 4 6 3 7 5 5 36 - Bestiar 4 4 6 7 3 5 4 7 40 +75,0 (Vulpes vulpes) Turó Cavall 1 - - - - - - - 1 - 2 1 5 4 2 2 3 3 22 - (Mustela putorius) (Equus caballus) Fagina Ase (Equus asinus) - 1 - 1 - 1 - - 3 - - 1 3 - - - - - 4 - (Martes foina) Vaca (Bos taurus) - 1 - 1 - 1 - 1 4 - Teixó 2 1 4 3 3 2 4 1 20 - (Meles meles) Búfal - - - - 1 - - - 1 - (Bubalus bubalis) Llúdriga - - - 1 2 - - - 3 - (Lutra lutra) Ovella (Ovis aries) 2 - - 1 - 1 1 2 7 - Geneta - 2 4 1 1 - - - 8 - Cabra (Genetta genetta) - 1 - - - - - 1 2 - (Capra hircus) Lagomorfs 1 4 2 - 1 - 2 3 13 - Estruç (Struthio - - 1 - - - - - 1 - sp.) Conill (Oryctolagus 1 3 1 - - - - 1 6 - cuniculus) Animals domèstics no - - - - - 1 1 - 2 - Llebre(Lepus sp.) - 1 1 - 1 - 2 2 7 - identificats Micromamífers - - - - 3 - - - 3 - Total espècie o 356 436 435 610 505 675 822 702 4.541 +97,2 grup conegut Eriçó (Erinaceus - - - - 2 - - - 2 - europaeus) Espècie no determinada 720 639 776 627 1.019 1.013 1.116 1.178 7.088 +63,6 Esquirol (Sciurus - - - - 1 - - - 1 - vulgaris) Total general 1.076 1.075 1.211 1.237 1.524 1.688 1.938 1.880 11.629 +74,7 Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). Total amb 76 71 125 103 112 63 72 151 773 +98,7 víctimes Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). A2.2 Annex 2.2 Gravetat dels accidents amb animals Taula 2 Nombre d’accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la gravetat (anys 2007 a 2014). Gravetat dels accidents Any Quinquenni 2010-2014 Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Gravetat Evolució Total n= 8.267 Accidents amb víctimes dels % del % del 2007- n= 501 accidents 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total total amb total 2014 (%) víctimes general Mortals Greus 0,2% Lleus Mortals Greus Mortals 2 - 1 - 1 1 1 - 3 0,6 0,1 -100,0 0,04% 5,8% 0,6% 3,0% Greus 4 4 6 3 4 2 1 5 15 3,0 0,3 +25,0 Lleus 70 67 118 100 107 60 70 146 483 96,4 7,5 +108,6 Sense 1.000 1.004 1.086 1.134 1.412 1.625 1.866 1.729 7.766 víctimes - 92,0 +72,9 Total amb 76 71 125 103 112 63 72 151 501 100 7,9 víctimes +98,7 Sense Lleus Conjunt víctimes 96,4% accidents 1.076 1.075 1.211 1.237 1.524 1.688 1.938 1.880 8.267 - 100 +74,7 93,9% amb animals Figura 2 Gravetat dels accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Base de dades SIDAT i Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS AMB VÍCTIMES Taula 3 Nombre de víctimes en accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la gravetat EN ELS QUE S'HAN VIST IMPLICATS ANIMALS (anys 2007 a 2014). Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2007-2014); n= 773 Quinquenni 160 Any 151 Gravetat 2010-2014 Evolució de les 2007- 140 víctimes % del 125 2014 (%) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total total de 1 mortal Mortals 120 víctimes Mitjana 2007-2011 112 1 mortal 6 97 amb víctimes/any 103 Mitjana 2010-2014 Mortals 2 - 1 - 2 1 1 - 4 0,6 - 100 100 amb víctimes/any Greus 29 76 2 mortals Greus 4 4 6 5 6 2 2 7 22 3,4 +75,0 80 71 72 631 mortal 1 mortal Lleus 738 Lleus 83 83 164 129 130 80 88 197 624 96,0 +137,3 60 Total 89 87 171 134 138 83 91 204 650 100 +129,2 40 víctimes Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). 20 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Figura 3 Evolució dels accidents amb víctimes provocats per animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). A2.3 Nombre d'accidents Annex 2.3 Tipologia dels accidents amb animals amb víctimes TIPOLOGIA DELS ACCIDENTS AMB VÍCTIMES CAUSATS PER ANIMALS Taula 4 Nombre d’accidents amb víctimes provocats per animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la Xarxa de vies interubanes de Catalunya tipologia de l’accident (anys 2007 a 2014). S’ordenen les tipologies en ordre decreixent de nombre d’accidents. (2010-2014); n= 501 Quinquenni Any 2010-2014 Altres Tipus d’accident 13,4% % del 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total Envestida (frontolateral) total 6,4% Xoc contra 50 47 89 62 83 48 68 31 292 58,3 objecte/obstacle Encalç Resta de sortides 6,0% 22 19 29 26 24 7 2 21 80 16,0 de via Envestida 1 2 - 1 2 2 0 27 32 6,4 (frontolateral) Xoc contra objecte/obstacle Encalç 1 1 3 3 - 3 0 24 30 6,0 Resta de sortides de via 58,3% 16,0% Caiguda en la via o 2 2 3 8 2 1 1 9 21 4,2 bolcada Fregament o - - 1 2 - 1 0 18 21 4,2 col·lisió lateral Atropellament - - - - - 0 0 15 15 3,0 Figura 4 Accidents amb víctimes amb implicació d’animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la tipologia del accident. Font: Base de dades SIDAT i completat amb dades de CIT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 Altres - - - - 1 1 0 4 6 1,2 per a més detalls). Col·lisió frontal - - - 1 - 0 0 2 3 0,6 Sortida de via amb - - - - - 0 1 0 1 0,2 xoc o col·lisió Sortida de via amb - - - - - - - - - - bolcada Total 76 71 125 103 112 63 72 151 501 100 Font: Base de dades SIDAT. A2.4 Annex 2.4 Espècies implicades en els accidents ANIMALS IMPLICATS EN ELS ACCIDENTS AMB ANIMALS ESPÈCIES IMPLICADES EN ELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Total Senglar Gos Cabirol Cérvol Guineu Altres Total 1,4% Fauna salvatge Animals domèstics Espècie no identificada 5,3% 7,2% 3.314 81,1% Total 4,1% 0,8% 8.267 37,5% 2,6% 59,9% Amb víctimes 2,1% 423 67,8% 15,8% 11,6% Amb víctimes 1,7% 0,9% 501 64,9% 19,6% 15,6% Amb víctimes mortals i greus Amb víctimes 30,8% 30,8% 7,7% 30,8% 13 mortals i greus 27,8% 44,4% 27,8% 18 Figura 6 Espècies que s’han vist implicades en els accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per Amb espècie o grup conegut a més detalls). Fauna salvatge Animals domèstics Total 3.314 93,5% 6,5% Amb víctimes 423 76,8% 23,2% FAUNA SALVATGE IMPLICADA EN ELS ACCIDENTS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Amb víctimes mortals i greus Senglar Cabirol Cérvol Guineu Altres i salvatges indet. 38,5% 61,5% Total 13 3.097 86,8% 4,4% 6,4% Amb víctimes 1,5% 0,8% 325 88,3% 2,2% 5,5% Fauna salvatge Amb víctimes 2,8% 1,2% Ungulats Altres i salvatges indet. mortals i greus 5 80,0% 20,0% Total 3.097 94,7% 5,3% Amb víctimes Figura 7 Espècies de fauna salvatge implicades en els accidents amb animals a la xarxa de vies interurbanes de 325 95,7% 4,3% Catalunya. Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). Amb víctimes mortals i greus 80,0% 20,0% 5 Figura 5 Animals implicats en accidents a la xarxa de carreteres interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). A2.5 Annex 2.5 Espècies d’ungulats salvatges implicats en accidents Taula 5 Accidents mortals i amb ferits greus on s’han vist implicats animals a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys 2010 a 2014). ESPÈCIES IMPLICADES EN ELS ACCIDENTS Espècie implicada en Carretera PK Titularitat de la via Data de l’accident Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (anys 2010 a 2014) l’accident Accidents amb víctimes mortals Total n= 2.932 Accidents amb víctimes n= 311 C-17 31 Generalitat Gos 15/08/213 Cabra Isard Cabra Daina salvatge 0,2% Daina C-31 137,2 Generalitat Senglar 23/03/2012 salvatge 0,5% 0,1% 0,6% 0,3% C-31B 5,9 Generalitat Cavall 27/11/2011 Cérvol Ungulat Cérvol Ungulat indet. 2,9% indet. 1,6% Accidents amb ferits greus 1,2% 1,6% Cabirol Cabirol B-212 7,8 Generalitat Gat 18/08/2011 4,7% 2,3% BP-4313 21,7 Diputacions Sense especificar 21/03/2014 C-12 26,9 Generalitat Gos 06/07/2012 C-13 152 Generalitat Sense especificar 27/11/2011 C-17 53 Generalitat Vaca 07/08/2012 Senglar Senglar 92,3% C-221 57 Generalitat Senglar 19/10/2014 91,7% C-243b 15,3 Diputacions Sense especificar 15/05/2014 Figura 8 Ungulats salvatges implicats en accidents a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres C-51 8,9 Generalitat Gos 22/02/2011 analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). C-63 7,7 Generalitat Senglar 28/02/2010 GIV-5235 1,1 Diputacions Cavall 13/07/2010 L-303 13,3 Generalitat Guineu 31/12/2013 L-500 13,3 Generalitat Senglar 15/10/2010 N-260 57 Estat Sense especificar 01/02/2014 ANIMALS DOMÈSTICS IMPLICATS EN ELS ACCIDENTS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) N-260 222,6 Estat Gos 24/11/2011 Gos Cavall Gat Vaca Altres N-II 722 Estat Sense especificar 29/11/2014 Font: Base de dades CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per Total a més detalls). 217 80,6% 6,5% 6,5% 5,1% 1,4% Amb víctimes 98 68,4% 12,2% 12,2% 4,1% 3,1% Amb víctimes mortals i greus 8 50,0% 25,0% 12,5% 12,5% Figura 9 Animals domèstics implicats en accidents a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). A2.6 Annex 2.6 Distribució estacional i horària de la sinistralitat amb animals DISTRIBUCIÓ MENSUAL DELS ACCIDENTS AMB UNGULATS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) DISTRIBUCIÓ MENSUAL DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Ungulats Total n = 2.932 Amb víctimes n = 311 Total Gen Gen 60 Amb víctimes Des 400 Feb Des Feb Total n= 8.267 n= 501 300 40 Gen Gen Nov 200 Mar Nov Mar Des 1200 Feb 20 Des 75 Feb 100 900 50 Oct 0 Abr Oct 0 Abr Nov 600 Mar Nov Mar 300 25 Set Mai Set Mai Oct 0 Abr Oct 0 Abr Ag Jun Ag Jun Jul Set Mai Set Mai Jul Senglar Ag Jun Ag Jun Total n= 2.688 Amb víctimes n= 287 Jul Jul Gen Gen Des 400 Feb Des 60 Feb 300 Fauna salvatge Nov 40 200 Mar Nov Mar Amb víctimes n = 325 100 20 Total n= 3.097 Oct 0 Abr Gen Oct 0 Abr Gen Des 400 60 Feb Des Feb Set Mai 300 40 Set Mai Nov 200 Mar Nov Mar Ag Jun 20 Ag Jun 100 Jul Jul Oct 0 Abr Oct 0 Abr Cabirol Total n= 137 Set Mai Set Mai Gen 30 Ag Jun Des Feb Ag Jun 20 Jul Jul Nov Mar 10 Figura 10 Distribució mensual de les col·lisions amb animals en general i fauna salvatge a la xarxa de vies interurbanes Oct Abr de Catalunya. 0 Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). Set Mai Ag Jun Jul Figura 11 Distribució mensual de les col·lisions amb ungulats, senglar i cabirol a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). En el cas del cabirol no es representen els resultats dels accidents amb víctimes per separat, ja que només es disposa de set registres. A2.7 DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DELS ACCIDENTS AMB ANIMALS DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DELS ACCIDENTS AMB SENGLAR I CABIROL Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010-2014) Total Senglar 16% Total n= 2.354 Amb víctimes n= 284 14% 0 0 24300 1 23 1 22 2 50 22 2 12% 21 300 3 21 40 3 20 4 20 30 4 10% 200 20 19 100 5 19 10 5 8% Total 18 0 6 18 0 6 7.796 6% 17 7 17 7 Fauna salvatge 2.655 16 8 16 8 4% Animals 15 9 15 9 2% domèstics 14 10 14 10 13 11 13 11 212 12 12 0% 0 4 8 12 16 20 24 Cabirol Hora Total n = 114 0 23 Amb víctimes 20 1 22 2 16% 21 15 3 20 10 4 14% 19 5 5 12% 18 0 6 17 7 10% 16 8 8% Total 495 15 9 14 10 6% Fauna salvatge 13 11 320 12 4% Animals Figura 13 Distribució horària dels accidents amb senglar i cabirol a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: domèstics 98 Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i 2% Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). En el cas del cabirol no es representen els resultats dels accidents amb víctimes per separat, ja que només es disposa de set registres. 0% 0 4 8 12 16 20 24 Hora Figura 12 Distribució horària dels accidents amb animals implicats a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya. Font: Total de registres analitzats procedents de la base CIT (Cos de Mossos d’Esquadra) i completat amb dades de SIDAT, DARP i Serveis jurídics (vegeu l’apartat 2.1 per a més detalls). A2.8 Percentatge respecte al total d'accidents Percentatge respecte al total d'accidents ESTUDI DE L’ACCIDENTALITAT PROVOCADA PER ANIMALS EN LLIBERTAT A LA XARXA DE CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Clau: AE-MC-14053. Any 2014 ANNEX 3. ESTADÍSTIQUES GENERALS SOBRE SINISTRALITAT VIÀRIA A CATALUNYA ANNEX 3. ESTADÍSTIQUES GENERALS SOBRE SINISTRALITAT VIÀRIA A CATALUNYA Annex 3. Estadístiques generals sobre sinistralitat viària a Catalunya Gravetat dels accidents A partir de les dades contingudes a la base de dades SIDAT, així com als Anuaris estadístics d’accidents Com es mostra a continuació, la major part dels accidents amb víctimes presenten ferits lleus, tant al elaborats pel Servei Català del Trànsit durant els anys 2007 a 2014, es constata una disminució conjunt de les carreteres com en les vies interurbanes (un 91% i un 87%, respectivament). Per la seva part, progressiva dels accidents amb víctimes1 a les carreteres de Catalunya. Aquesta disminució ha estat els accidents mortals representen un 1% en el conjunt de carreteres (Taula 1) i prop d’un 3% en les progressiva els darrers anys, acomplint-se així els objectius establerts pel Pla estratègic de seguretat viària carreteres interurbanes (Taula 2 i Figura 2). 2014-2020 (SCT 2014), que es fixa com a fita la rebaixa del 50% de les víctimes mortals l’any 2020 respecte del 2010, d’acord amb el manament de la Unió Europea (vegeu la Figura 1). Conseqüentment, en el període d’estudi (2010 a 2014) s’ha produït també una disminució dels accidents Taula 1 Nombre total d’accidents amb víctimes ocorreguts a la xarxa viària de Catalunya, segons la gravetat (anys ocorreguts, tant al conjunt de la xarxa viària (Taula 1) com en les vies interurbanes (Taula 2 i Figura 2), en 2007 a 2014). les que se centra el present treball. Any Total 2007- % del Gravetat 2007 2008 2009 2010 2011 20121 20131 2011 total 2014 i 20141 Mortals 407 353 327 303 243 243 250 215 1.848 1,3 Greus 2.119 1.830 1.746 1.681 1.555 1 1 1.697 10.628 7,3 Lleus 23.537 22.407 22.590 22.148 20.060 1 1 21.916 132.658 91,4 Total 26.063 24.590 24.663 24.132 21.858 23.368 23.831 23.828 145.134 100 1 No s’ha facilitat informació dels accidents greus i lleus al conjunt de la xarxa viària de Catalunya per als anys 2012 i 2013. Font: Base de dades SIDAT i Anuaris estadístics d’accidents a Catalunya dels anys 2007 a 2014 (SCT). Taula 2 Nombre d’accidents amb víctimes ocorreguts a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la gravetat i nombre de víctimes mortals a 24 hores (anys 2007 a 2014). Any Total 2007- % del Gravetat 2011 total 2007 2008 2009 2010 2011 20121 20131 2014 i 20141 2 288 251 231 212 171 167 159 127 1.280 Mortals 2,7 (333) (287) (269) (246) (195) (194) (170) (140) (1.470) Greus 954 895 870 787 638 1 1 676 4.820 10,0 Figura 1 Nombre de víctimes mortals a 30 dies en accident de trànsit a Catalunya. S’indiquen també els objectius Lleus 7.546 6.999 6.871 7.143 6.706 1 1 6.720 41.985 87,3 previstos pels diferents Plans de seguretat viària de Catalunya (en verd i taronja). Font: Anuari estadístic d’accidents a Catalunya 2014 (SCT 2015). Total 8.788 8.145 7.972 8.142 7.515 7.224 7.930 7.523 48.085 100 1 No s’ha facilitat informació dels accidents greus i lleus al conjunt de la xarxa viària de Catalunya per als anys 2012 i 2013. 2 Entre parèntesi s’indica el nombre de víctimes mortals a 24 hores en carreteres interurbanes. Font: Base de dades SIDAT i Anuaris estadístics d’accidents a Catalunya dels anys 2007 a 2014 (SCT). 1 Un accident amb víctimes és aquell en el qual una o més persones resulten mortes o ferides. A3.1 GRAVETAT DELS ACCIDENTS AMB VÍCTIMES Xarxa de vies interurbanes de Catalunya n= 48.085 Accident mortal 2,7% Accident greu 10,0% Accident lleu 87,3% Figura 2 Accidents amb víctimes ocorreguts a la xarxa de vies interurbanes de Catalunya, segons la gravetat. S’inclouen dades dels anys 2007 a 2011 i del 2014. No s’ha facilitat informació dels accidents greus i lleus per als anys 2012 i 2013. Font: Base de dades SIDAT. A3.2